Salta al contingut
El teu municipi:
Interès turístic autonòmic

Fiesta de la Luz

Del 13 de febrero al 15 de marzo · Manresa · Barcelona

Abrera Aguilar de Segarra Aiguafreda Alella Alpens Arenys de Mar Arenys de Munt Argençola Argentona Artés Avià Avinyó Avinyonet del Penedès Badalona Badia del Vallès Bagà Balenyà Balsareny Barberà del Vallès Barcelona Begues Bellprat Berga Bigues i Riells del Fai Borredà Cabrera d'Anoia Cabrera de Mar Cabrils Calaf Calders Caldes d'Estrac Caldes de Montbui Calella Calldetenes Callús Calonge de Segarra Campins Canet de Mar Canovelles Cànoves i Samalús Canyelles Capellades Capolat Cardedeu Cardona Carme Casserres Castell de l'Areny Castellar de n'Hug Castellar del Riu Castellar del Vallès Castellbell i el Vilar Castellbisbal Castellcir Castelldefels Castellet i la Gornal Castellfollit de Riubregós Castellfollit del Boix Castellgalí Castellnou de Bages Castellolí Castellterçol Castellví de la Marca Castellví de Rosanes Centelles Cercs Cerdanyola del Vallès Cervelló Collbató Collsuspina Copons Corbera de Llobregat Cornellà de Llobregat Cubelles Dosrius El Bruc El Brull El Masnou El Papiol El Pla del Penedès El Pont de Vilomara i Rocafort El Prat de Llobregat Els Hostalets de Pierola Els Prats de Rei Esparreguera Esplugues de Llobregat Figaró-Montmany Fígols Fogars de la Selva Fogars de Montclús Folgueroles Fonollosa Font-rubí Gaià Gallifa Gavà Gelida Gironella Gisclareny Granera Granollers Gualba Guardiola de Berguedà Gurb Igualada Jorba L'Ametlla del Vallès L'Espunyola L'Esquirol L'Estany L'Hospitalet de Llobregat La Garriga La Granada La Llacuna La Llagosta La Nou de Berguedà La Palma de Cervelló La Pobla de Claramunt La Pobla de Lillet La Quar La Roca del Vallès La Torre de Claramunt Les Cabanyes Les Franqueses del Vallès Les Masies de Roda Les Masies de Voltregà Lliçà d'Amunt Lliçà de Vall Llinars del Vallès Lluçà Malgrat de Mar Malla Manlleu Manresa Marganell Martorell Martorelles Masquefa Matadepera Mataró Mediona Moià Molins de Rei Mollet del Vallès Monistrol de Calders Monistrol de Montserrat Montcada i Reixac Montclar Montesquiu Montgat Montmajor Montmaneu Montmeló Montornès del Vallès Montseny Muntanyola Mura Navarcles Navàs Òdena Olèrdola Olesa de Bonesvalls Olesa de Montserrat Olivella Olost Olvan Orís Oristà Orpí Òrrius Pacs del Penedès Palafolls Palau-solità i Plegamans Pallejà Parets del Vallès Perafita Piera Pineda de Mar Polinyà Pontons Prats de Lluçanès Premià de Dalt Premià de Mar Puig-reig Pujalt Rajadell Rellinars Ripollet Roda de Ter Rubí Rubió Rupit i Pruit Sabadell Sagàs Saldes Sallent Sant Adrià de Besòs Sant Agustí de Lluçanès Sant Andreu de la Barca Sant Andreu de Llavaneres Sant Antoni de Vilamajor Sant Bartomeu del Grau Sant Boi de Llobregat Sant Boi de Lluçanès Sant Cebrià de Vallalta Sant Celoni Sant Climent de Llobregat Sant Cugat del Vallès Sant Cugat Sesgarrigues Sant Esteve de Palautordera Sant Esteve Sesrovires Sant Feliu de Codines Sant Feliu de Llobregat Sant Feliu Sasserra Sant Fost de Campsentelles Sant Fruitós de Bages Sant Iscle de Vallalta Sant Jaume de Frontanyà Sant Joan de Vilatorrada Sant Joan Despí Sant Julià de Cerdanyola Sant Julià de Vilatorta Sant Just Desvern Sant Llorenç d'Hortons Sant Llorenç Savall Sant Martí d'Albars Sant Martí de Centelles Sant Martí de Tous Sant Martí Sarroca Sant Martí Sesgueioles Sant Mateu de Bages Sant Pere de Ribes Sant Pere de Riudebitlles Sant Pere de Torelló Sant Pere de Vilamajor Sant Pere Sallavinera Sant Pol de Mar Sant Quintí de Mediona Sant Quirze de Besora Sant Quirze del Vallès Sant Quirze Safaja Sant Sadurní d'Anoia Sant Sadurní d'Osormort Sant Salvador de Guardiola Sant Vicenç de Castellet Sant Vicenç de Montalt Sant Vicenç de Torelló Sant Vicenç dels Horts Santa Cecília de Voltregà Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma de Gramenet Santa Eugènia de Berga Santa Eulàlia de Riuprimer Santa Eulàlia de Ronçana Santa Fe del Penedès Santa Margarida de Montbui Santa Margarida i els Monjos Santa Maria d'Oló Santa Maria de Besora Santa Maria de Martorelles Santa Maria de Merlès Santa Maria de Miralles Santa Maria de Palautordera Santa Perpètua de Mogoda Santa Susanna Santpedor Sentmenat Seva Sitges Sobremunt Sora Subirats Súria Tagamanent Talamanca Taradell Tavèrnoles Tavertet Teià Terrassa Tiana Tona Tordera Torelló Torrelavit Torrelles de Foix Torrelles de Llobregat Ullastrell Vacarisses Vallbona d'Anoia Vallcebre Vallgorguina Vallirana Vallromanes Veciana Vic Vilada Viladecans Viladecavalls Vilafranca del Penedès Vilalba Sasserra Vilanova de Sau Vilanova del Camí Vilanova del Vallès Vilanova i la Geltrú Vilassar de Dalt Vilassar de Mar Vilobí del Penedès Viver i Serrateix

La Festa de la Llum de Manresa és una festa on es commemora cada 21 de febrer el Misteri de la Llum que es va produir l'any 1345, quan un raig de llum des del Monestir de Montserrat va entrar a l'Església del Carme de Manresa. Aquest fet es va interpretar com un senyal diví per posar fi a l'entredit entre la ciutat i el bisbe de Vic i donar continuïtat a la construcció de la séquia, de la que el rei Pere III n'havia concedit el permís. La finalització definitiva d'aquest conflicte va venir amb la redacció, aprovació i signatura dels capítols i condicions de la concòrdia entre el bisbe i la ciutat, document que va obtenir la confirmació papal.

Història

La primera referència documental de la festa és del 1534, en un quadern de comptes de l'església de Sant Miquel. El 1769 a instàncies del Capità General del Principat, l'ajuntament envia còpia dels privilegis de la séquia i del prodigi de la Llum, fent esment de què tots els anys se solemnitza el 21 de febrer “ab Completas y varios regocijos públicos a la víspera, y Ofici que celebra el Prior del Carme y canta la Capella de la Seu, y sermó a càrrec del predicador que elegeix l'Ajuntament.” La festa durava dos dies, el de la vigília i la festivitat del Misteri de la Llum.

En el seu origen, era una celebració bàsicament religiosa, tot i que al llarg dels segles xix i xx va anar adquirint una vessant més cívica, incorporant un ampli ventall d'actes culturals, esportius i lúdics i, a vegades, també reivindicatius. A la dècada de 1970, és quan més es van incrementar els actes i el nombre de dies de celebració, arribant a tenir, al segle xxi, una durada de prop de dues setmanes i més de cent actes programats.

D'entre els elements que s'han perdut, cal destacar la processó, els jocs florals, la crida de la vigília i el toc de Diana (la matinada del 21).

Durant el segle xx la festa va viure moments de davallada i de grans canvis, en especial a la dècada de 1980, amb la democràcia acabada d'encetar. A partir d'aleshores va arribar la redefinició de l'estructura, i el desenvolupament de la festa que va viure un continuat creixement.

Elements

Elements tradicionals: Ofici solemne. Pregó. Cant dels Goigs de la Llum. Seguici. Tronada. Ballada de la imatgeria festiva (gegants, nans, lleó, àliga, cavallets).

Elements més recents: Arribada de la llum i l'aigua. Transèquia (l'últim acte del programa, caminada popular que recorre els 26 quilòmetres de la séquia). Pujada i baixada d'un pilar de 4 a les escales de l'Església del Carme a la sortida d'Ofici. Fira de l'Aixada (des de 1998 recrea la ciutat medieval a través d'un mercat de productes artesanals i d'oficis. Se celebra el darrer cap de setmana de febrer). Correfoc de la Llum (des de 2009). Ballada de sardanes. Balls del Rossinyol i de la Bolangera. Representació del “Misteri de la Llum”. Processó d'espelmes. Pacte de la Concòrdia. Trobada de l'aigua i la llum. L'Encesa de la Nova Llum (des del 2013).

Activitats

A més dels elements esmentats, el programa el conformen un llarg llistat d'activitats ben diverses.

El divendres, abans de la festivitat, es fa el pregó institucional que és l'acte d'inici de la festa. S'inicià el 1966 a través de Ràdio Manresa, i des del 1970 es fa en un acte públic a la Casa Consistorial. Els pregoners són manresans o persones vinculades a la ciutat. També, el mateix divendres al matí es fa el pregó infantil en el qual hi participen les diferents escoles de la ciutat.

A la vigília al vespre, es representa el Misteri de la Llum, amb la processó de les espelmes i l'escenificació de l'arribada de la llum, de l'aigua i de la concòrdia al monument a la Llum.

El dia central de la festa, a mig matí, té lloc el seguici de les autoritats per assistir a l'ofici solemne a l'església del Carme, que en anys alternatius celebra el bisbe de Vic i l'abat de Montserrat.

En finalitzar l'ofici hi ha la pujada i baixada del pilar de quatre a les escales del Carme i a continuació el seguici de tornada que acompanya les autoritats fins a la plaça Major. A la plaça té lloc la tronada, la ballada de gegants, nans, lleó, àliga i cavallets, el ball del Rossinyol i la Bolangera, i es finalitza amb dues sardanes, una de les quals sempre és “La Llum de Manresa” de Francesc Juanola, estrenada per la cobla La Principal del Bages el 1928.

De la part musical de la festa, també cal destacar el Goigs de la Llum, que es canten a l'Ofici solemne, al pregó de festa, tant en l'institucional com en l'infantil, i en els actes de la vigília el dia 20. Els primers goigs editats són del 1739 i reeditats el 1924. També cal fer esment de la “Marxa de la Llum”, que s'interpreta a l'orgue al final de l'ofici religiós del 21 de febrer; la primera versió editada és de l'any 1882.

Actualment, el seguici en l'anada és format per la pubilla i hereu de Manresa, els administradors, la Junta de la Séquia, l'associació la Misteriosa Llum, els dos macers, la corporació municipal, l'alcalde de Balsareny i les autoritats convidades. Tanquen la comitiva dos guàrdies de gala de la policia local. A la tornada, s'hi afegeixen els sacerdots i el bisbe de Vic o abat de Montserrat, i la imatgeria festiva amb els cavallets, els nans, el lleó, els gegantons, els gegants i l'àliga.

De la Festa de la Llum cal destacar l'elevada participació de persones i entitats en la diversitat d'actes, així com la dimensió identitària de la celebració.

administradors

Hi ha constància de què, a inicis del segle XVI, ja se celebrava la festa, a càrrec de la Confraria de la Santíssima Trinitat, que rebia ajuda econòmica del consell de la ciutat per tal de sufragar les despeses

L'Ajuntament consta en la presidència dels actes de la festa, com a patró de la Confraria de la Santíssima Trinitat, i a partir de 1887 hi consta també la Junta de la Séquia.

Al segle XIX, les tasques concretes que ocasionava la celebració s'encomanaven a uns administradors, càrrec que en un principi era assumit per persones que s'escollien expressament cada any a títol individual.

En aquesta època és l'autoritat municipal qui les nomena.

Al segle XX, de 1910 a 1914, les condicions polítiques existents fan que no es trobin administradors, i durant uns anys l'organització va a càrrec de l'Ajuntament.

De 1912 a 1914 el programa queda pràcticament reduït a l'ofici.

Al 1917, per resoldre-ho, s'aproven uns nous estatuts de la Confraria de la Santíssima Trinitat que, a partir d'aleshores, és qui s'encarrega de proposar els administradors o bé, a manca d'aquests, organitzar les festes ells mateixos.

Al 1968, per primera vegada hi ha dones en l'administració de la festa.

A partir de 1970, el càrrec d'administrador deixa de fer-se a títol individual i es passa cada any a una entitat de la ciutat.

D’aquesta manera, fins i tot durant els moments difícils de la dictadura franquista, la Festa de la Llum ha estat tradicionalment una plataforma dinàmica i oberta a la participació de les entitats i de la ciutadania.

Al 1995, es crea l'Associació La Misteriosa Llum - com a continuadora de la Confraria de la Santíssima Trinitat - i és l'entitat civil que des d'aleshores assumeix la responsabilitat del manteniment de la festa, vetlla per la seva organització i cuida del nomenament dels administradors de cada any.

Al segle XXI, l'Associació La Misteriosa Llum continua organitzant la festa, amb el concurs d'una entitat diferent com a administradora cada any, la qual cosa és una plataforma de coneixement de la mateixa per a tota la ciutat i el que precisament aporta diversitat, i vitalitat a la festa.

Text de l'article de la Wikipedia «Festa de la Llum de Manresa» (CC BY-SA 4.0): article original i autors. Les dates i el programa de cada any els publica l'ajuntament.

On se celebra

Més festes de Manresa

  • Maig
    • Fiesta mayor

      El último domingo y lunes del mes

Totes les festes i el calendari laboral de Manresa

Altres festes de Barcelona

Totes les festes de Barcelona

Fonts: annexos de festes d'interès turístic i article de la Wikipedia (CC BY-SA), Wikidata (CC0) i imatges de Wikimedia Commons; festius locals: festivos.io (CC BY 4.0) a partir dels butlletins oficials. Les dates exactes de cada edició les publica l'ajuntament.