Llagostera és un municipi de Girona amb 9.585 habitants segons el padró de 2025. Té 78,0 km² i una densitat de 123 habitants per km², semblant a la mitjana de la província. Va guanyar població l'últim any (+0,8 %). El setembre de 2026 hi havia 390 persones en atur registrat, un 2,0 % menys que un any abans. A GBIF hi ha 25.418 registres d'éssers vius al seu territori, d'almenys 200 espècies.
Llagostera a Girona · toca un altre municipi per veure'l
Previsió: AEMET · fa 24 min
Benzina 95, més barates. Ministeri per a la Transició Ecològica · fa 15 min
Institut Geogràfic Nacional. Epicentres amb aquest municipi com el més proper.
Ara mateix no hi ha convocatòries pròpies obertes. Veure les de Cataluña i de l'Estat.
Base de Dades Nacional de Subvencions (BDNS). Consulta sempre les bases oficials.
Els de més nivell de la setmana, de futbol i futbol sala federat, amb dades de wanafutbol, amb els camps i equips de Llagostera.
Amb dades de GastroRank.
A GBIF hi ha 25.418 registres d'éssers vius a Llagostera. Algunes de les espècies més observades:
GBIF.org (registres de presència amb llicència oberta). Fotos amb el seu autor i llicència a cada fitxa.
Llagostera és una vila i municipi de la comarca del Gironès de 9.585 habitants que limita amb Cassà de la Selva, Santa Cristina d'Aro, Tossa de Mar i Caldes de Malavella. El terme municipal és el més gran de la comarca i comprèn part del Massís de les Gavarres al nord i el Massís de les Cadiretes al sud, amb predomini de boscos de suros, roures i pins. Hi passen les rieres de Gotarra i Banyaloques que se'n van a l'Onyar, i el Ridaura que va al mar. Està ben comunicat, amb la carretera C-65 de Girona a Sant Feliu de Guíxols, la C-35 de Llagostera a Parets del Vallès, i les carreteres locals que van a Caldes de Malavella i Tossa de Mar. El 70% de la població viu al nucli urbà, al voltant de l'Església de Sant Feliu de Llagostera que s'alça en un turó, mentre que l'altre 30% viu disseminada en deu veïnats i set urbanitzacions. El primer document on apareix el municipi és del 855, en la confirmació dels béns del monestir de la Grassa per Carles el Calb. A l'edat moderna, la indústria surotapera hi tingué un pes destacat i el tren que anava de Girona a Sant Feliu hi feia parada. En aquest període es donà un conflicte entre veïns i hisendats amb relació a l'ús comunal dels boscos.
Text de Wikipedia (CC BY-SA 4.0) · Imatge: Wikimedia Commons.
Es recorda en aquest navegador per portar-te directament a les teves dades.
