Joan edukira
Zure udalerria:
Jaiak eta jaiegunak

l'Alcora jaiak

Herri-jaiak eta zaindarien jaiak, noiz ospatzen diren eta zer egiten den, eta 2026ko lan-egutegia tokiko jaiegunekin.

Aín Albocàsser Alcalà de Xivert Alcudia de Veo Alfondeguilla Algimia de Almonacid Almassora Almedíjar Almenara Altura Arañuel Ares del Maestrat Argelita Artana Atzeneta del Maestrat Ayódar Azuébar Barracas Bejís Benafer Benafigos Benassal Benicarló Benicàssim/Benicasim Benlloc Betxí Borriana/Burriana Borriol Cabanes Càlig Canet lo Roig Castell de Cabres Castellfort Castellnovo Castelló de la Plana Castillo de Villamalefa Catí Caudiel Cervera del Maestre Chilches/Xilxes Chóvar Cinctorres Cirat Cortes de Arenoso Costur Culla El Toro Eslida Espadilla Fanzara Figueroles Forcall Fuente la Reina Fuentes de Ayódar Gaibiel Herbers Higueras Jérica l'Alcora la Jana la Llosa la Mata de Morella la Pobla de Benifassà la Pobla Tornesa la Salzadella la Serratella la Torre d'en Besora la Torre d'en Doménec la Vall d'Uixó la Vilavella les Alqueries/Alquerías del Niño Perdido les Coves de Vinromà les Useres/Useras Llucena/Lucena del Cid Ludiente Matet Moncofa Montán Montanejos Morella Navajas Nules Olocau del Rey Onda Orpesa/Oropesa del Mar Palanques Pavías Peníscola/Peñíscola Pina de Montalgrao Portell de Morella Puebla de Arenoso Ribesalbes Rossell Sacañet San Rafael del Río Sant Joan de Moró Sant Jordi/San Jorge Sant Mateu Santa Magdalena de Pulpis Segorbe Sierra Engarcerán Soneja Sot de Ferrer Sueras/Suera Tales Teresa Tírig Todolella Toga Torás Torralba del Pinar Torreblanca Torrechiva Traiguera Vall d'Alba Vall de Almonacid Vallat Vallibona Vila-real Vilafamés Vilafranca/Villafranca del Cid Vilanova d'Alcolea Vilar de Canes Villahermosa del Río Villamalur Villanueva de Viver Villores Vinaròs Vistabella del Maestrat Viver Xert Xodos/Chodos Zorita del Maestrazgo Zucaina
Urteko jaiak

7

1 interes turistikokoak

Hurrengo tokiko jaieguna

2026ko tokiko jaiak ez dira oraindik aldizkari ofizialean argitaratu.

Jaien egutegia: l'Alcora

  1. Apirilaren
    • Fiesta del Rollo Erkidegoko interes turistikoa Lunes de Pascua
    • Setmana Santa Semana Santa

      La Setmana Santa alcorina data del segle xvi, època en què n'era rector el venerable en Juan Bautista Bertrán, qui va fundar la Confraria del Dolç Nom i Puríssima Sang de Jesús. L'any 1981, en José Luís Esteban López va…

  2. Abuztuaren
    • Festes del Crist Agosto

      Se celebren en la segona quinzena d'Agost, en honor del Santíssim Crist del Calvari (copatró de l'Alcora).

  3. Data finkorik gabe
    • Festa del Rotllo

      Declarada Festa d'Interés Turístic, és sens dubte una de les celebracions més importants de l'Alcora en honor del miracle del patró de la vila, Sant Cristòfol (pronunciat "Sant Cristáfol" en la varietat diatòpica local)…

    • Rompida de la Hora

      Declarada Patrimoni Cultural Inmaterial de la Humanitat per la UNESCO, Festa d'Interés Turístic i Bé d'Interés Cultural, té lloc el Divendres Sant a les 12 del migdia, on després del silenci, més de 1.000 tambors i bomb…

    • L'Albà

      És, sens dubte, l'element definitori per excel·lència del folklore local més pur, la celebració popular més important del cicle festiu d'hivern. La seua interpretació és un costum molt antic, documentat a partir del seg…

    • Fogueres de Sant Antoni

      La Recua Arriera constituïx una joia mitològica que subsistix al pas del temps. La Recua s'escenifica anualment per la festivitat de Sant Antoni Abat. En el seu conjunt representa els carros de muls que en el segle xvii…

Ohiturak eta jaiak: l'Alcora

  • Festes del Crist. Se celebren en la segona quinzena d'Agost, en honor del Santíssim Crist del Calvari (copatró de l'Alcora).
  • L'Albà. És, sens dubte, l'element definitori per excel·lència del folklore local més pur, la celebració popular més important del cicle festiu d'hivern. La seua interpretació és un costum molt antic, documentat a partir del segle xvii. Constituïx una preciosa manifestació popular amb un ritme musical molt peculiar. És una síntesi musical complexa, barreja de jota aragonesa i albada valenciana. S'interpreta la Nit de Nadal per a enaltir la maternitat de María Santíssima i el naiximent del Jesús infant en l'interior de l'església parroquial de l'Assumpció i davant del públic present. La composició instrumental està formada per corda de rondalla (guitarres, guitarrons, bandúrries, etc.). En percussió destaquen la pandereta, les castanyoles i el triangle. Hi actuen també dos clarinets, alt i baix. L'intèrpret és un solista o cantador que es renova cada any i que va acompanyat d'un cor nombrós, format en general cantadors veterans.
  • Fogueres de Sant Antoni. La Recua Arriera constituïx una joia mitològica que subsistix al pas del temps. La Recua s'escenifica anualment per la festivitat de Sant Antoni Abat. En el seu conjunt representa els carros de muls que en el segle xviii, s'aventuraven pels camins d'Espanya per a vendre la ceràmica que naixia dels forns de la Real Fàbrica del Comte d'Aranda. Composta per un nombre indeterminat d'acèmiles, entre sis i nou, hi destaca el guia, personatge que encapçala la comitiva i cap de l'expedició, auxiliat per dues o tres ajudants que, generalment, són membres de la mateixa família.
  • Setmana Santa. La Setmana Santa alcorina data del segle xvi, època en què n'era rector el venerable en Juan Bautista Bertrán, qui va fundar la Confraria del Dolç Nom i Puríssima Sang de Jesús. L'any 1981, en José Luís Esteban López va fundar la Secció Interna de Tambors i Bombos, tradició del baix Aragó, dintre de la Germandat del Santíssim Crist del Calvari de la Vila de l'Alcora, creada per un grup de jóvens alcorins a l'any 1975. Esta tradició tamborinera es va expandir des de l'Alcora per tota la província de Castelló, en pobles com ara Betxí, Moncofa, Castelló de la Plana, Benicarló i Almassora, entre d'altres. A més, l'Alcora compta amb la Confraria de Jesús de Natzaret, fundada l'any 1980, que vist amb la túnica dels antics Cavallers de Sant Sepulcre de 1947 (túnica morada com el capirot i esclavina blanca) i la Confraria de la Mare de Déu dels Dolors –fundada l'any 1982–, totalment femenina i que substituïx les antigues Majorals en la seua atenció a la imatge de la Mare de Déu.

Rompida de la Hora

Declarada Patrimoni Cultural Inmaterial de la Humanitat per la UNESCO, Festa d'Interés Turístic i Bé d'Interés Cultural, té lloc el Divendres Sant a les 12 del migdia, on després del silenci, més de 1.000 tambors i bombos oculten el so de les campanes en un gran baluern percudit, simultani i compassat. Té doble significat: religiós, simbolitzant el cataclisme de la Terra que la bíblia narra després de la mort de Crist; social, simbolitzant la diversitat de la humanitat, a través de les diferents túniques de colors, unida i sense prejudicis, demanant per la pau i la convivència en un mateix toc. A més, en els últims anys, els fons recaptats amb articles promocionals van destinats a diverses ONG.

L'acte comença en la Plaça d'Espanya, on després del silenci un personatge cèlebre fa el toc d'honor que marca l'inici a la resta de tamboriners i bombistes. Després d'uns 15 minuts tocant en la plaça, es partix en processó pels carrers del nucli antic de la localitat fins a arribar a la Plaça de l'Església, on finalitza l'acte i es torna al silenci de dol del Divendres Sant fins a la vesprada, amb les processons de les diverses confraries.

Festa del Rotllo

Declarada Festa d'Interés Turístic, és sens dubte una de les celebracions més importants de l'Alcora en honor del miracle del patró de la vila, Sant Cristòfol (pronunciat "Sant Cristáfol" en la varietat diatòpica local).

El Dilluns de Pasqua, l'Alcora quadruplica la població i es vist de festa i alegria per a acollir, com cada any i des de temps immemorials, tots els xiquets que acudixen a participar en la "Romeria d'Infants", considerada l'única romeria d'Espanya on els protagonistes són els xiquets, i per al posterior repartiment dels rotllos.

La tradició popular marca l'inici d'esta romeria en el segle xviii, quan una terrible sequera assolava els cultius de l'Alcora. Els precs i oracions no bastaven per a aconseguir invertir la situació meteorològica. El Consell Municipal va determinar enviar una ambaixada de xiquets, menors de set anys, a l'ermita més alta del terme municipal, Sant Cristòfol, a fi que des d'allí, molt més prop del cel, feren arribar les súpliques a Déu. Al cap d'uns dies una formidable pluja va regar els camps i va salvar les collites. Per això i en senyal de gratitud, una veïna va donar al poble uns sacs de farina, amb els quals es van elaborar uns rotllos amb llavors que es van repartir entre tots els xiquets.

Iturriak argitaratzen duen hizkuntzako testua. l'Alcorari buruzko Wikipediako artikuluko jaien ataleko testua (CC BY-SA 4.0): jatorrizko artikulua eta egileak.

2026ko lan-egutegia

  • Año Nuevo osteguna, urtarrilaren 1a · iturria
    Nazionala
  • Epifanía del Señor asteartea, urtarrilaren 6a · iturria
    Nazionala
  • San José osteguna, martxoaren 19a · iturria
    Nazionala
  • Viernes Santo ostirala, apirilaren 3a · iturria
    Nazionala
  • Lunes de Pascua astelehena, apirilaren 6a · iturria
    Autonomikoa
  • Fiesta del Trabajo ostirala, maiatzaren 1a · iturria
    Nazionala
  • San Juan asteazkena, ekainaren 24a · iturria
    Autonomikoa
  • Asunción de la Virgen larunbata, abuztuaren 15a · iturria
    Nazionala
  • Día de la Comunitat Valenciana ostirala, urriaren 9a · iturria
    Autonomikoa
  • Fiesta Nacional de España astelehena, urriaren 12a · iturria
    Nazionala
  • Inmaculada Concepción asteartea, abenduaren 8a · iturria
    Nazionala
  • Natividad del Señor ostirala, abenduaren 25a · iturria
    Nazionala

Tokiko jaiegunak 2026

2026ko tokiko jaiak ez dira oraindik aldizkari ofizialean argitaratu.

Udalerri bakoitzak finkatzen dituen bi jaiegunak dira; ez datoz beti bat bere herri-jaiekin.

Castellón/Castelló jaiak

Iturriak: interes turistikoko jaiak Wikipediako eranskinetatik, herri-jaiak udalerri bakoitzaren Wikipediako artikuluko jaien ataletik (CC BY-SA), Wikidata (CC0) eta Wikimedia Commonseko irudiak. Lan-egutegia: festivos.io (CC BY 4.0), BOEtik eta autonomia- eta probintzia-aldizkarietatik eta datu irekietatik abiatuta; egun bakoitzak bere iturrira lotzen du. Datak gutxi gorabeherakoak dira: zalantzarik izanez gero, aldizkari ofizialak edo udalak dioena da baliozkoa.