Joan edukira
Zure udalerria:
Jaiak eta jaiegunak

Peñafiel jaiak

Herri-jaiak eta zaindarien jaiak, noiz ospatzen diren eta zer egiten den, eta 2026ko lan-egutegia tokiko jaiegunekin.

Adalia Aguasal Aguilar de Campos Alaejos Alcazarén Aldea de San Miguel Aldeamayor de San Martín Almenara de Adaja Amusquillo Arroyo de la Encomienda Ataquines Bahabón Barcial de la Loma Barruelo del Valle Becilla de Valderaduey Benafarces Bercero Berceruelo Berrueces Bobadilla del Campo Bocigas Bocos de Duero Boecillo Bolaños de Campos Brahojos de Medina Bustillo de Chaves Cabezón de Pisuerga Cabezón de Valderaduey Cabreros del Monte Campaspero Camporredondo Canalejas de Peñafiel Canillas de Esgueva Carpio Casasola de Arión Castrejón de Trabancos Castrillo de Duero Castrillo-Tejeriego Castrobol Castrodeza Castromembibre Castromonte Castronuevo de Esgueva Castronuño Castroponce Castroverde de Cerrato Ceinos de Campos Cervillego de la Cruz Cigales Ciguñuela Cistérniga Cogeces de Íscar Cogeces del Monte Corcos Corrales de Duero Cubillas de Santa Marta Cuenca de Campos Curiel de Duero El Campillo Encinas de Esgueva Esguevillas de Esgueva Fombellida Fompedraza Fontihoyuelo Fresno el Viejo Fuensaldaña Fuente el Sol Fuente-Olmedo Gallegos de Hornija Gatón de Campos Geria Herrín de Campos Hornillos de Eresma Íscar La Mudarra La Parrilla La Pedraja de Portillo La Seca La Unión de Campos La Zarza Laguna de Duero Langayo Llano de Olmedo Lomoviejo Manzanillo Marzales Matapozuelos Matilla de los Caños Mayorga Medina de Rioseco Medina del Campo Megeces Melgar de Abajo Melgar de Arriba Mojados Monasterio de Vega Montealegre de Campos Montemayor de Pililla Moral de la Reina Moraleja de las Panaderas Morales de Campos Mota del Marqués Mucientes Muriel Nava del Rey Nueva Villa de las Torres Olivares de Duero Olmedo Olmos de Esgueva Olmos de Peñafiel Palazuelo de Vedija Pedrajas de San Esteban Pedrosa del Rey Peñafiel Peñaflor de Hornija Pesquera de Duero Piña de Esgueva Piñel de Abajo Piñel de Arriba Pollos Portillo Pozal de Gallinas Pozaldez Pozuelo de la Orden Puras Quintanilla de Arriba Quintanilla de Onésimo Quintanilla de Trigueros Quintanilla del Molar Rábano Ramiro Renedo de Esgueva Roales de Campos Robladillo Roturas Rubí de Bracamonte Rueda Saelices de Mayorga Salvador de Zapardiel San Cebrián de Mazote San Llorente San Martín de Valvení San Miguel del Arroyo San Miguel del Pino San Pablo de la Moraleja San Pedro de Latarce San Pelayo San Román de Hornija San Salvador San Vicente del Palacio Santa Eufemia del Arroyo Santervás de Campos Santibáñez de Valcorba Santovenia de Pisuerga Sardón de Duero Serrada Siete Iglesias de Trabancos Simancas Tamariz de Campos Tiedra Tordehumos Tordesillas Torre de Esgueva Torre de Peñafiel Torrecilla de la Abadesa Torrecilla de la Orden Torrecilla de la Torre Torrelobatón Torrescárcela Traspinedo Trigueros del Valle Tudela de Duero Urones de Castroponce Urueña Valbuena de Duero Valdearcos de la Vega Valdenebro de los Valles Valdestillas Valdunquillo Valladolid Valoria la Buena Valverde de Campos Vega de Ruiponce Vega de Valdetronco Velascálvaro Velilla Velliza Ventosa de la Cuesta Viana de Cega Villabáñez Villabaruz de Campos Villabrágima Villacarralón Villacid de Campos Villaco Villafrades de Campos Villafranca de Duero Villafrechós Villafuerte Villagarcía de Campos Villagómez la Nueva Villalán de Campos Villalar de los Comuneros Villalba de la Loma Villalba de los Alcores Villalbarba Villalón de Campos Villamuriel de Campos Villán de Tordesillas Villanubla Villanueva de Duero Villanueva de la Condesa Villanueva de los Caballeros Villanueva de los Infantes Villanueva de San Mancio Villardefrades Villarmentero de Esgueva Villasexmir Villavaquerín Villavellid Villaverde de Medina Villavicencio de los Caballeros Viloria Wamba Zaratán
Urteko jaiak

4

4 interes turistikokoak

Zaindaria

Asunción de María

Hurrengo tokiko jaieguna

2026ko tokiko jaiak ez dira oraindik aldizkari ofizialean argitaratu.

Jaien egutegia: Peñafiel

  1. Apirilaren
  2. Abuztuaren

Ohiturak eta jaiak: Peñafiel

El Diumenge de Resurrecció se celebra a la plaça del Cuso, una plaça rectangular i emmarcada de cases antigues d'aproximadament 3.500 m², la Baixada de l'Ángel, declarada Festa d'Interès Turístic Nacional el 30 de juny de 2011. És d'origen medieval i es conserva amb característiques similars a les d'Aranda de Duero (Burgos) i de Tudela (Navarra). L'escenificació era a càrrec de la Confraria del Santíssim Sagrament (els seus llibres de comptes comencen aproximadament en 1640) i es representava en tres llocs diferents de Peñafiel (Plaça del Salvador, Plaça d'Espanya i Plaça de San Miguel de Reoyo; segons quina confraria la representava). Després de la desaparició de l'Església de San Salvador de los Escapulados (desmantellada a partir de 1959 fins a l'any 1965), la festa es traslladaria, amb el temps, fins a la Plaça del Cuso, on actualment se celebra. La més antiga anotació es troba documentada des de l'any 1799, indicant "Les despeses ordinàries i extraordinaris de la funció l'any 1799". Presenta una clara significació de "segons el costum antic" (Llibres d'Actes de la Confraria del Santíssim Sagrament, Llibre II, Peñafiel, anys 1774 al 1799).

La nostra Senyora i San Roque

Les Festes de la nostra Senyora i San Roque se celebren anualment del 13 al 18 d'agost. Estan declarades d'Interès Turístic Regional en 1997, i són curioses pels tancaments, les capees amb dos toros alhora, un per dins i un altre per fora de l'arena, i el popular Chúndara, versió per a xaranga del pasdoble L'Entrada de Quintín Esquembre.

Rejoneadores a la plaça de Peñafiel. S'inicien el dia 13 amb la desfilada de penyes. El dia 14 a les dotze del migdia a la plaça d'Espanya es llança el chupinazo i comencen oficialment les festes, on la Banda Municipal de Peñafiel, toca el primer chúndara mentre sonen les campanes de l'església de Santa María de Mediavilla. Després és la desfilada de gegants i capgrossos pels carrers del municipi. A la tarda se celebra un tancament de prova i el desencaixonament dels toros que seran bregats durant les festes, després el berenar a la ribera del Valdobar, en el Duratón, i a la nit la revetlla a la plaça d'Espanya.

Els següents dies la festa comença a dos quarts de deu del matí, amb els Populars Tancaments, que surten a dos quarts de deu i s'exposa la talla de San Roque del Valdobar (que es diposita a l'ermita del Valdobar) des dels corrals del mas del Valdobar, avançant pel carrer dels Afores de Don Joan Manuel i fins a la plaça del Cuso. A continuació se celebren les famoses capees, amb un toro per dins de l'arena i un altre per fora, creant situacions especials.

Des de les cinc de la tarda fins a les set té lloc el Chúndara. Es tracta d'un ball la música de les quals és una adaptació del pasdoble "L'Entrada" d'Esquembre que la Banda Municipal de Música toca sense parar des de la plaça d'Espanya fins a la plaça del Coso.

Després se celebren les novilladas per professionals, i quan aquestes acaben comencen les capees per als joves.

Sopars en els cellers, revetlles i la diversió fins a l'hora del tancament completen els dies festius.

Història

En els anys 1920, l'alcalde D. Bernardo de Fruits, no va concedir la brega d'un toro després del tancament, el poble es va esvalotar i a D. Bernardo li va faltar mà esquerra, no va haver-hi festa, però el poble es va divertir d'una altra manera. Es va fer un simulacre d'enterrament de l'alcalde, al crit de "Qui s'ha mort? Don Bernardo". Una de les cançons que es cantaven deia: "Sr. Alcalde Major por ens has demostrat has format la guàrdia per manar retirar-nos. Poble de *Peñafiel, diem en alta veu tira els toros al prat que no volem funció".

Des de temps immemorial, els toros pasturaven al terme de Pallers i els tancaments es feien des d'allí. El primer dia era obligat que els toros entressin a la plaça perquè sinó no hi havia festa. Al voltant de 1950 es va començar a desencaixonar a la plaça del Cuso els toros de mort, per assegurar que hi hauria brega. Ja en un dels anys de la dècada de 1950, sent alcalde Don Victoriano Lerma. va haver-hi un conat d'acabar amb el tancament, fent-se un corral en el Valdobar i suprimint-se els cavalls. Es van escapar tots els toros, i amb aquest fracàs del tancament i la pressió popular, la tradició va continuar. En 1983, sent alcalde Miguel-Ángel Alonso Tombo, només el dia de l'Asunción de la nostra Senyora es va fer el tancament en la forma tradicional, el dia 16 en honor de San Roque, es van portar els toros des de Pallers en un camió i es van deixar anar en l'estacada del camí. Des de llavors, els tancaments tradicionals a camp obert es van canviar pels tancaments o carreres de toros a l'estil de Pamplona en un espai tancat. Cap a l'any 2005 es dota el recorregut del tancament de doble clos.

Iturriak argitaratzen duen hizkuntzako testua. Peñafielri buruzko Wikipediako artikuluko jaien ataleko testua (CC BY-SA 4.0): jatorrizko artikulua eta egileak.

2026ko lan-egutegia

  • Año Nuevo osteguna, urtarrilaren 1a · iturria
    Nazionala
  • Epifanía del Señor asteartea, urtarrilaren 6a · iturria
    Nazionala
  • Jueves Santo osteguna, apirilaren 2a · iturria
    Nazionala
  • Viernes Santo ostirala, apirilaren 3a · iturria
    Nazionala
  • Fiesta de Castilla y León osteguna, apirilaren 23a · iturria
    Autonomikoa
  • Fiesta del Trabajo ostirala, maiatzaren 1a · iturria
    Nazionala
  • Asunción de la Virgen larunbata, abuztuaren 15a · iturria
    Nazionala
  • Fiesta Nacional de España astelehena, urriaren 12a · iturria
    Nazionala
  • Día siguiente a Todos los Santos astelehena, azaroaren 2a · iturria
    Nazionala
  • Lunes siguiente al Día de la Constitución Española astelehena, abenduaren 7a · iturria
    Nazionala
  • Inmaculada Concepción asteartea, abenduaren 8a · iturria
    Nazionala
  • Natividad del Señor ostirala, abenduaren 25a · iturria
    Nazionala

Tokiko jaiegunak 2026

2026ko tokiko jaiak ez dira oraindik aldizkari ofizialean argitaratu.

Udalerri bakoitzak finkatzen dituen bi jaiegunak dira; ez datoz beti bat bere herri-jaiekin.

Valladolid jaiak

Iturriak: interes turistikoko jaiak Wikipediako eranskinetatik, herri-jaiak udalerri bakoitzaren Wikipediako artikuluko jaien ataletik (CC BY-SA), Wikidata (CC0) eta Wikimedia Commonseko irudiak. Lan-egutegia: festivos.io (CC BY 4.0), BOEtik eta autonomia- eta probintzia-aldizkarietatik eta datu irekietatik abiatuta; egun bakoitzak bere iturrira lotzen du. Datak gutxi gorabeherakoak dira: zalantzarik izanez gero, aldizkari ofizialak edo udalak dioena da baliozkoa.