Torrebesses jaiak
Herri-jaiak eta zaindarien jaiak, noiz ospatzen diren eta zer egiten den, eta 2026ko lan-egutegia tokiko jaiegunekin.
0
2026ko tokiko jaiegunak igaro dira. Ikusi 2027
Ohiturak eta jaiak: Torrebesses
A l'edat mitjana, al poble de Torrebesses –a l'igual de tants altres– la gent practicava o creia més o menys en la litúrgia de la bruixeria. Per això, a les portes de les cases es penjaven creus de palma beneïdes, rams de llorer i panotxes de blat de moro per allunyar-ne la presència i els seus maleficis.
La tradició diu que a les nits de lluna plena i a redós de la Torre de l'Homenatge del castell, les bruixes practicaven els seus vols nocturns llençant crits estridents que aterrien els humils camperols de Torrebesses. Hi ha la creença que els esperits dels constructors àrabs del castell lluitaven perquè mai no fos dominat i convertit en una fortalesa cristiana contra l'Islam. Això acabà quan les restes del castell amb la Torre de l'Homenatge inclosa foren enderrocades després de l'any 1455, quan els monjos del monestir d'Escaladei compraren el poble i bastiren sobre les runes una casa conventual tal com podem veure en els nostres dies.
En aquells temps era molt corrent al poble sentir pronunciar aquell malèfic adagi: «Que no pugui ficar-s'hi la bruixa». Això volia dir discòrdies entre pobles, persones, entitats. Passat el temps d'aquests sentiments primaris, els focus de bruixeria minvaren al pas d'una cultura cada cop més positiva. La gent més gran, però, explica que al pas del segle xix al segle xx els màgics, els tiradors de cartes i els curanderos, hereus d'un passat místic, continuaven amb els seus rituals nocturns i subministraven begudes, ungüents de la immortalitat, etc.
Es recorda l'home que cada nit anava al cementiri a parlar amb la seva dona difunta a qui portava el menjar. També sabem que en algunes famílies, si naixia un infant i no volia prendre el seu aliment matern, es recorria al ritus que practicaven les persones que posseïen poders especials i que consistia a anar a la font del Pas, just al terme de Sarroca, i practicar el ritual previst.
A Torrebesses, alguns ritus es practicaven a l'era del Boter, a prop del poble. No sabem exactament que hi passava, però sí que la gent del poble assistia a les reunions d'homes i dones que es feien cada setmana o cada quinze dies. No sabem si celebraven l'aquelarre on apareixia el dimoni quan tots eren presents. Era un moviment secret que només es practicava de nit en aquella era o al bosc i en llocs amagats de tothom. Les reunions començaven amb balls i els congregats es prenien pocions d'herbes que excitaven les passions. Un dels balls era el de la roda: amb ell començaven dansant frenèticament i fent una orgia, durant la qual els homes i les dones copulaven amb el diable.
Iturriak argitaratzen duen hizkuntzako testua. Torrebessesri buruzko Wikipediako artikuluko jaien ataleko testua (CC BY-SA 4.0): jatorrizko artikulua eta egileak.
2026ko lan-egutegia
-
Año Nuevo osteguna, urtarrilaren 1a · iturriaNazionala
-
Epifanía del Señor asteartea, urtarrilaren 6a · iturriaNazionala
-
San Sebastián asteartea, urtarrilaren 20a · iturriaTokikoa
-
Viernes Santo ostirala, apirilaren 3a · iturriaNazionala
-
Lunes de Pascua astelehena, apirilaren 6a · iturriaAutonomikoa
-
Fiesta del Trabajo ostirala, maiatzaren 1a · iturriaNazionala
-
San Juan asteazkena, ekainaren 24a · iturriaAutonomikoa
-
Festivo local osteguna, abuztuaren 6a · iturriaTokikoa
-
Asunción de la Virgen larunbata, abuztuaren 15a · iturriaNazionala
-
Fiesta Nacional de Cataluña ostirala, irailaren 11a · iturriaAutonomikoa
-
Fiesta Nacional de España astelehena, urriaren 12a · iturriaNazionala
-
Inmaculada Concepción asteartea, abenduaren 8a · iturriaNazionala
-
Natividad del Señor ostirala, abenduaren 25a · iturriaNazionala
-
San Esteban larunbata, abenduaren 26a · iturriaAutonomikoa
Tokiko jaiegunak 2026
- San Sebastiánasteartea, urtarrilaren 20a
- Festivo localosteguna, abuztuaren 6a
Udalerri bakoitzak finkatzen dituen bi jaiegunak dira; ez datoz beti bat bere herri-jaiekin.
Iturriak: interes turistikoko jaiak Wikipediako eranskinetatik, herri-jaiak udalerri bakoitzaren Wikipediako artikuluko jaien ataletik (CC BY-SA), Wikidata (CC0) eta Wikimedia Commonseko irudiak. Lan-egutegia: festivos.io (CC BY 4.0), BOEtik eta autonomia- eta probintzia-aldizkarietatik eta datu irekietatik abiatuta; egun bakoitzak bere iturrira lotzen du. Datak gutxi gorabeherakoak dira: zalantzarik izanez gero, aldizkari ofizialak edo udalak dioena da baliozkoa.