Joan edukira
Zure udalerria:
Jaiak eta jaiegunak

Tortellà jaiak

Herri-jaiak eta zaindarien jaiak, noiz ospatzen diren eta zer egiten den, eta 2026ko lan-egutegia tokiko jaiegunekin.

Agullana Aiguaviva Albanyà Albons Alp Amer Anglès Arbúcies Argelaguer Avinyonet de Puigventós Banyoles Bàscara Begur Bellcaire d'Empordà Besalú Bescanó Beuda Biure Blanes Boadella i les Escaules Bolvir Bordils Borrassà Breda Brunyola i Sant Martí Sapresa Cabanelles Cabanes Cadaqués Caldes de Malavella Calonge i Sant Antoni Camós Campdevànol Campelles Campllong Camprodon Canet d'Adri Cantallops Capmany Cassà de la Selva Castell-Platja d'Aro Castelló d'Empúries Celrà Cervià de Ter Cistella Colera Colomers Corçà Cornellà del Terri Crespià Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura Darnius Das El Far d'Empordà El Port de la Selva Espinelves Espolla Esponellà Figueres Flaçà Foixà Fontanals de Cerdanya Fontanilles Fontcoberta Forallac Fornells de la Selva Fortià Garrigàs Garrigoles Garriguella Ger Girona Gombrèn Gualta Guils de Cerdanya Hostalric Isòvol Jafre Juià L'Armentera L'Escala La Bisbal d'Empordà La Cellera de Ter La Jonquera La Pera La Selva de Mar La Tallada d'Empordà La Vajol La Vall d'en Bas La Vall de Bianya Les Llosses Les Planes d'Hostoles Les Preses Lladó Llagostera Llambilles Llanars Llançà Llers Llívia Lloret de Mar Maçanet de Cabrenys Maçanet de la Selva Madremanya Maià de Montcal Masarac Massanes Meranges Mieres Mollet de Peralada Molló Mont-ras Montagut i Oix Navata Ogassa Olot Ordis Osor Palafrugell Palamós Palau de Santa Eulàlia Palau-sator Palau-saverdera Palol de Revardit Pals Pardines Parlavà Pau Pedret i Marzà Peralada Planoles Pont de Molins Pontós Porqueres Portbou Puigcerdà Quart Queralbs Rabós Regencós Ribes de Freser Riells i Viabrea Ripoll Riudarenes Riudaura Riudellots de la Selva Riumors Roses Rupià Sales de Llierca Salt Sant Andreu Salou Sant Aniol de Finestres Sant Climent Sescebes Sant Feliu de Buixalleu Sant Feliu de Guíxols Sant Feliu de Pallerols Sant Ferriol Sant Gregori Sant Hilari Sacalm Sant Jaume de Llierca Sant Joan de les Abadesses Sant Joan de Mollet Sant Joan les Fonts Sant Jordi Desvalls Sant Julià de Ramis Sant Julià del Llor i Bonmatí Sant Llorenç de la Muga Sant Martí de Llémena Sant Martí Vell Sant Miquel de Campmajor Sant Miquel de Fluvià Sant Mori Sant Pau de Segúries Sant Pere Pescador Santa Coloma de Farners Santa Cristina d'Aro Santa Llogaia d'Àlguema Santa Pau Sarrià de Ter Saus, Camallera i Llampaies Serinyà Serra de Daró Setcases Sils Siurana Susqueda Terrades Torrent Torroella de Fluvià Torroella de Montgrí Tortellà Toses Tossa de Mar Ullà Ullastret Ultramort Urús Vall-llobrega Vallfogona de Ripollès Ventalló Verges Vidrà Vidreres Vila-sacra Vilabertran Vilablareix Viladamat Viladasens Vilademuls Viladrau Vilafant Vilajuïga Vilallonga de Ter Vilamacolum Vilamalla Vilamaniscle Vilanant Vilaür Vilobí d'Onyar Vilopriu
Urteko jaiak

0

Zaindaria

Asunción de María

Hurrengo tokiko jaieguna

2026ko tokiko jaiegunak igaro dira. Ikusi 2027

Ohiturak eta jaiak: Tortellà

El 15 d'agost, dia de Santa Maria, se celebra la Festa Major del municipi. Des de la construcció del primer temple religiós, la gent de Tortellà ja celebrava aquesta diada. Les primeres festes de què es tenen notícies eren només el dia 15, en què, al matí, la gent s'arreplegava a l'església per retre culte a la patrona. A la tarda i a la nit, els tortellanencs gaudien del ball i d'unes hores força informals en aquella època. A més, era un dels pocs dies de l'any en què abundava carn als àpats, especialment al dinar.

A mesura que han anat avançant els anys, la festa s'ha anat ampliant. Ara comença el dia 13 i s'acaba el 16. A més de balls i sardanes, hi tenen cabuda el cinema a la fresca, la sardinada, organitzada per la Societat Cultural i Recreativa Casino de Tortellà, amb acompanyament d'un grup d'havaneres. D'anys ençà, s'havia protagonitzat el Ball d'en Serrallonga. L'últim dia a la tarda es fa una tornaboda popular, on la gent del poble llença aigua pels carrers al jovent que va a darrere la xaranga. Tots els actes se celebren a la plaça, i en cas de mal temps, dins del Casino.

Festa del Roser

Se celebra l'últim cap de setmana d'abril des del 1628. Antigament era una festa religiosa on la majoria d'artesans de la població formaven part de la Confraria del Roser.

Avui en dia, la Festa del Roser se celebra de dissabte a dilluns, amb balls i sardanes. Els actes religiosos se celebren el diumenge i el dilluns es fa la festa de la gent gran, a més de ser un dia de festa local per la població tortellanenca.

Festa de la Candelera

És la festa de la Societat Cultural i Recreativa Casino de Tortellà, que se celebra el diumenge més pròxim al 2 de febrer, diada i patrona de la Societat. Des del 1869, data de la fundació de l'entitat, fins a l'actualitat, s'ha celebrat aquesta diada festiva, exceptuant l'any 1874, per la Tercera Guerra Carlina, i el període 1939-1960 a causa del règim franquista.

A les onze del matí, hi ha una concentració de socis al local social per anar, mitja hora més tard, a l'església parroquial on se celebra un ofici solemne amb acompanyament d'orquestra en memòria als socis difunts. Tot seguit es va en direcció al cementiri on es realitza un petit homenatge als socis traspassats de l'any anterior. A la una del migdia es fan sardanes a la placeta del Casino i un vermut popular. A la tarda es fa un concert extraordinari de música clàssica i catalana, i al vespre un gran ball de fi de festa.

Fira de la Quaresma

Es tracta d'una fira agrícola, artesana, comercial i gastronòmica del poble. Se celebra el primer diumenge de Quaresma a la plaça Mercat i l'Avinguda de la Diputació de Girona. A més, la delegació del poble agermanat de Sant Llorenç de Cerdans passa a fer una visita al poble. El fet més remarcable són les demostracions artesanes de culleraires, filadors i diverses exposicions.

Exposició de la Fira de la Quaresma 2008
Exposició de la Fira de la Quaresma 2008

Festa del Carnaval

Se celebra al dissabte següent al Carnaval d'Olot i és organitzat per la Societat Cultural i Recreativa Casino de Tortellà, amb la col·laboració de l'Ajuntament. Es realitza una cercavila pels carrers cèntrics del poble i després un gran sopar on s'atorguen premis a les millors disfresses de la vetllada.

Festa de Sant Joan

Al costat del Parc de Can Santaló s'instal·la una foguera i al carrer Sant Joan es realitza un sopar popular, tot el dia 23 de juny.

Tradició musical

Totes les festivitats anteriorment esmentades tenen un punt en comú: la música. Tortellà, a part de ser terra de culleraires, també ha estat terra de músics. Ja al segle xvii es té constància d'alguns músics dins de la població i la consegüent creació de grups musicals, bàsicament cobles. Precisament és l'any 1875 quan es creen les primeres orquestres musicals. A partir d'aquell moment i fins al 1956 Tortellà fou testimoni del naixement de nou cobles-orquestres, cosa que en feu una de les capitals de la música sardanista de Catalunya:

Amb la desaparició de totes les orquestres, Tortellà no ha deixat de tenir representació musical. Nombrosos músics que havien tocat en les cobles locals i altres persones que s'han dedicat en aquest art, toquen a altres orquestres i cobles. L'Orquestra Maravella n'és un clar exemple. Finalment cal fer referència a nombrosos músics del municipi que han fet una carrera musical per emmarcar. El personatge més il·lustre fins als nostres temps ha estat en Manel Saderra Puigferrer. Com a mostra d'homenatge, el consistori local, a part de posar-li el nom a un carrer de la vila, li va descobrir una placa a la seva casa natal amb motiu del centenari del naixement.

També cal destacar la nissaga dels Juanola, família de músics de cobla nascuts la majoria a Tortellà que varen triomfar musicalment a Manresa, destacant per sobre de tots Francesc Juanola i Reixach.

Iturriak argitaratzen duen hizkuntzako testua. Tortellàri buruzko Wikipediako artikuluko jaien ataleko testua (CC BY-SA 4.0): jatorrizko artikulua eta egileak.

2026ko lan-egutegia

  • Año Nuevo osteguna, urtarrilaren 1a · iturria
    Nazionala
  • Epifanía del Señor asteartea, urtarrilaren 6a · iturria
    Nazionala
  • Viernes Santo ostirala, apirilaren 3a · iturria
    Nazionala
  • Lunes de Pascua astelehena, apirilaren 6a · iturria
    Autonomikoa
  • Fiesta del Rosario astelehena, apirilaren 27a · iturria
    Tokikoa
  • Fiesta del Trabajo ostirala, maiatzaren 1a · iturria
    Nazionala
  • San Juan asteazkena, ekainaren 24a · iturria
    Autonomikoa
  • Asunción de la Virgen larunbata, abuztuaren 15a · iturria
    Nazionala
  • Festivo local astelehena, abuztuaren 17a · iturria
    Tokikoa
  • Fiesta Nacional de Cataluña ostirala, irailaren 11a · iturria
    Autonomikoa
  • Fiesta Nacional de España astelehena, urriaren 12a · iturria
    Nazionala
  • Inmaculada Concepción asteartea, abenduaren 8a · iturria
    Nazionala
  • Natividad del Señor ostirala, abenduaren 25a · iturria
    Nazionala
  • San Esteban larunbata, abenduaren 26a · iturria
    Autonomikoa

Tokiko jaiegunak 2026

  • Fiesta del Rosarioastelehena, apirilaren 27a
  • Festivo localastelehena, abuztuaren 17a

Udalerri bakoitzak finkatzen dituen bi jaiegunak dira; ez datoz beti bat bere herri-jaiekin.

Girona jaiak

Iturriak: interes turistikoko jaiak Wikipediako eranskinetatik, herri-jaiak udalerri bakoitzaren Wikipediako artikuluko jaien ataletik (CC BY-SA), Wikidata (CC0) eta Wikimedia Commonseko irudiak. Lan-egutegia: festivos.io (CC BY 4.0), BOEtik eta autonomia- eta probintzia-aldizkarietatik eta datu irekietatik abiatuta; egun bakoitzak bere iturrira lotzen du. Datak gutxi gorabeherakoak dira: zalantzarik izanez gero, aldizkari ofizialak edo udalak dioena da baliozkoa.