Saltar al contenido
Tu municipio:
Interés turístico autonómico

Baile Cerdà de la Seu d'Urgell

Último fin de semana de agosto, durante la fiesta mayor · La Seu d'Urgell · Lleida

Abella de la Conca Àger Agramunt Aitona Alàs i Cerc Albatàrrec Albesa Alcanó Alcarràs Alcoletge Alfarràs Alfés Algerri Alguaire Alins Almacelles Almatret Almenar Alòs de Balaguer Alpicat Alt Àneu Anglesola Arbeca Arres Arsèguel Artesa de Lleida Artesa de Segre Aspa Baix Pallars Balaguer Barbens Bassella Bausen Belianes Bell-lloc d'Urgell Bellaguarda Bellcaire d'Urgell Bellmunt d'Urgell Bellpuig Bellver de Cerdanya Bellvís Benavent de Segrià Biosca Bossòst Bovera Cabanabona Cabó Camarasa Canejan Castell de Mur Castellar de la Ribera Castelldans Castellnou de Seana Castelló de Farfanya Castellserà Cava Cervera Cervià de les Garrigues Ciutadilla Clariana de Cardener Coll de Nargó Conca de Dalt Corbins Cubells El Cogul El Palau d'Anglesola El Poal El Pont de Bar El Pont de Suert El Soleràs El Vilosell Els Alamús Els Omellons Els Omells de na Gaia Els Plans de Sió Els Torms Es Bòrdes Espot Estamariu Estaràs Esterri d'Àneu Esterri de Cardós Farrera Fígols i Alinyà Fondarella Foradada Fulleda Gavet de la Conca Gimenells i el Pla de la Font Golmés Gósol Granyanella Granyena de les Garrigues Granyena de Segarra Guimerà Guissona Guixers Isona i Conca Dellà Ivars d'Urgell Ivars de Noguera Ivorra Josa i Tuixén Juncosa Juneda L'Albagés L'Albi L'Espluga Calba La Baronia de Rialb La Coma i la Pedra La Floresta La Fuliola La Granadella La Granja d'Escarp La Guingueta d'Àneu La Molsosa La Pobla de Cérvoles La Pobla de Segur La Portella La Sentiu de Sió La Seu d'Urgell La Torre de Cabdella La Vall de Boí La Vansa i Fórnols Les Les Avellanes i Santa Linya Les Borges Blanques Les Oluges Les Valls d'Aguilar Les Valls de Valira Linyola Lladorre Lladurs Llardecans Llavorsí Lleida Lles de Cerdanya Llimiana Llobera Maials Maldà Massalcoreig Massoteres Menàrguens Miralcamp Mollerussa Montellà i Martinet Montferrer i Castellbò Montgai Montoliu de Lleida Montoliu de Segarra Montornès de Segarra Nalec Naut Aran Navès Odèn Oliana Oliola Olius Organyà Os de Balaguer Ossó de Sió Penelles Peramola Pinell de Solsonès Pinós Ponts Prats i Sansor Preixana Preixens Prullans Puiggròs Puigverd d'Agramunt Puigverd de Lleida Rialp Ribera d'Ondara Ribera d'Urgellet Riner Riu de Cerdanya Rosselló Salàs de Pallars Sanaüja Sant Esteve de la Sarga Sant Guim de Freixenet Sant Guim de la Plana Sant Llorenç de Morunys Sant Martí de Riucorb Sant Ramon Sarroca de Bellera Sarroca de Lleida Senterada Seròs Sidamon Solsona Soriguera Sort Soses Sudanell Sunyer Talarn Talavera Tàrrega Tarrés Tarroja de Segarra Térmens Tírvia Tiurana Torà Tornabous Torre-serona Torrebesses Torrefarrera Torrefeta i Florejacs Torregrossa Torrelameu Torres de Segre Tremp Vall de Cardós Vallbona de les Monges Vallfogona de Balaguer Verdú Vielha e Mijaran Vila-sana Vilagrassa Vilaller Vilamòs Vilanova de Bellpuig Vilanova de l'Aguda Vilanova de la Barca Vilanova de Meià Vilanova de Segrià Vinaixa
Baile Cerdà de la Seu d'Urgell
Imagen: Wikimedia Commons · autor y licencia

El ball Cerdà de la Seu d'Urgell és un ball originari de la comarca de la Cerdanya i la datació més antiga és del segle xvi. Aquesta variant del ball pla, es balla principalment a les festes majors de les comarques pirinenques entre el Ripollès i el Pallars.

A la Seu d'Urgell hi ha una variant pròpia que ha esdevingut el ball oficial de la ciutat i la tradició més arrelada a la Seu d'Urgell. Aplegava més de 100 parelles, i l'any 2009 va arribar a aplegar 180 parelles.

Orígens

El Ball Cerdà havia estat un ball típic a moltes poblacions catalanes fins a finals del segle xx. No se sap d'on prové el seu nom, tot i que s'especula que podria venir del topònim Cerdanya. L'origen del ball actual se situa al segle xvii, com altres balls d'igual cadència i punteig, però els estudiosos creuen que s'origina en la transformació d'un ball més primitiu que faria al·lusió a un himne solar.

S'ha mantingut al llarg del temps quasi sense grans alteracions. El Ball Cerdà és una dansa popular de caràcter cerimoniós, una de les més populars de Catalunya, variant del ball pla i que estava molt estesa per l'alta muntanya, als Pirineus, sobretot el dia de festa major. Precisament per estar molt estesa, té moltes variants: generalment les parelles formaven una rodona dins la qual el paborde o administrador de la confraria del sant iniciava la dansa amb la seva balladora, seguits per cada una de les parelles que executava el seu propi ball, fins a la ballada de conjunt final.

Dansaires, l'any 1921.
Dansaires, l'any 1921.

El ball abans de la Guerra Civil

A vegades és considerat com un ball de caràcter carnavalesc, ja que abans de la Guerra Civil també es ballava per les festes de Carnestoltes. Tenia un aire menys seriós per la intervenció del "caçador", un grotesc personatge que atreia l'atenció del públic, vestit amb pantalons curts, jaqueta de pana, "leguis" i espardenyes vigatanes. La gràcia d'aquest personatge era la de sorprendre els distrets de la plaça mentre miraven el ball. Amb una canya els tocava per darrere i en girar-se els enfarinava. Això es feia el diumenge de Carnaval. El dimarts es ballava amb el vestit de lluir (el primer dia es duia el vestit de pagesa) amb mantó de Manila i un clavell al pit. D'aquesta vestimenta se'n deia de "majorales".

Dansaires del ball Cerdà, l'any 1930.
Dansaires del ball Cerdà, l'any 1930.

Moments baixos

L'any 1971 només ballen els més menuts. L'alcalde demana ajuda per tal de salvar el Ball Cerdà i la idea és recollida per Roman Peguera i la seva dona Maria Rosa que, amb l'ajut de l'esbart dansaire local, aconsegueixen que l'any següent retorni el Ball Cerdà a la vila de la Seu.

Estructura del ball

El punteig és de punt de costat a ritme de vals. Consta de 16 compassos repartits en dues parts. La primera és reposada i solemne; la segona és picada, però manté el ritme de vals. Això l'enquadra al gènere romàntic. El ball acaba en risto.

Fins a la segona dècada del segle actual, les parelles es reunien a la plaça Patalín, però després s'incorporà la cercavila pel nucli antic, seguint el ritme de pasdoble que interpreta la cobla. Quan s'entra a la plaça, se salta a la manera de galop; els braços alçats, segueixen el moviment del cos. La noia, per influència dels esbarts, duu un mocadoret blanc que voleia rítmicament.

En acabar el tomb, queda format un cercle i les parelles paren per reposar i fer temps perquè els músics s'instal·lin damunt d'una tarima amb cadires. Amb el primer acord, les parelles es donen les mans en posició de galop. Al segon acord el noi passa la balladora davant seu, excepte el fadrí major, que encapçala la rotllana amb la seva majorala. Al tercer acord, les noies es donen les mans i obre el fadrí, formant un cargol que s'estreny fins que el desfà la segona balladora. Mentre, les companyes passen fregant la parella capdavantera, i quan ja han tornat davant del seu ballador, els fadrins majors inicien formalment el ball. Comença ara la dansa per parelles. Cada ballada consta de quatre parts.

Ballant el ball cerdà en un carrer de Canejan (ca. 1907)
Ballant el ball cerdà en un carrer de Canejan (ca. 1907)

Dansa per parelles

  • 1a: 8 compassos. El noi surt de la rotllana i condueix la seva parella al mig de la plaça. Donant la mà dreta a la noia i amb els braços alçats, avancen, fent punt de perdiu mentre remenen el cos cap a la dreta. Així fan un quart de cercle i acaben en risto.
  • 2a: 8 compassos. Sense moure's del centre es deixen les mans. El noi passa les mans darrere l'esquena i la noia s'aixeca un xic la faldilla amb les dues mans i encarats fan un quart de cercle. El noi segueix la noia, que balla endarrere, i s'acaba amb una volta que fa la noia.
  • 3a: 8 compassos. El ritme s'accelera. La noia persegueix el noi mentre fan un quart de cercle, contra horari. Quan acaba aquesta part, la noia gira sobre si mateixa.
  • 4a: 8 compassos. El noi es queda al lloc que ocupava al final de l'última seqüència. Dona la mà a la noia i li fa fer un tomb sencer formant una circumferència. Acaben en risto.

Finalment, de bracet, retornen a la rotllana i així, successivament, ballen totes les parelles. El ball, però, no acaba aquí. Les noies van a buscar un casat gran, normalment el pare o l'avi. Els ofereixen la barretina i ballen plegats el ball, generalment dues vegades seguides.

Música i vestimenta

Pel que fa a la música, l'actual versió de la Seu és obra del desaparegut Josep Maria Pampliega. Només petites variacions han afectat la vestimenta. Principalment es busca de certa uniformitat, les noies duen la vestimenta tradicional catalana i els nois de negre amb faixa i barretina vermella, els solters, i lila, els casats.

Partitura de la cançó del ball.
Partitura de la cançó del ball.

Variants i distribució geogràfica

Del Ball Cerdà es coneixen set versions coreogràfiques i nou de musicals, sense diferències notables; totes mantenen una estructura semblant al de la Seu. A alguns llocs, com el Berguedà, l'utilitzen com a ball de diumenge i repeteixen la música molt més accelerada, anomenada "rebatut", per tal d'animar l'ambient i fer que el ball sigui més difícil de seguir.

És ballat o ha estat ballat a:Alsamora, Bagà, Benasant, Berga, Castellar de n'Hug,Estemeni, Gironella, Gósol, Isona, la Pobla de Lillet, les Escaldes (Andorra), Llavorsí, Martinet, Montellà, Ribes de Freser, Ripoll, Sant Julià de Cerdanyola, Sant Julià de Lòria (Andorra), Senterada, la Seu d'Urgell, Solsona, Talarn, Tor, Travesseres, Tremp,Vallartigosa, Vallmitjana, Vidabona (Ogassa),Viladrau.

Esments

El ball és esmentat en una cançó popular coneguda com La minyona d'Andorra:

El Rossell salta l'escala,
cap a la plaça se'n va;
i arribant-ne a la plaça,
ja la'n veu al ball cerdà.

Enllaços externs

  • Ballada, en vídeo, del Ball Cerdà a la Seu d'Urgell Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
  • Patrimoni festiu Arxivat 2016-06-04 a Wayback Machine.

Texto en el idioma en que lo publica la fuente. Texto del artículo de Wikipedia «Ball cerdà» (CC BY-SA 4.0): artículo original y autores. Las fechas y el programa de cada año los publica el ayuntamiento.

Dónde se celebra

Más fiestas de La Seu d'Urgell

  • Octubre
    • La Feria de San Ermengol Tercer fin de semana de octubre

      Se celebra el tercer fin de semana de octubre. El nombre se lo da el patrón de la ciudad: San Ermengol obispo de Urgel en el siglo XI. Es la feria documentada más antigua de España y de la península …

  • Abril
    • La Feria de primavera Abril

      Se celebra en abril e incluye una exposición de los mejores ejemplares de vaca de raza bruna de los Pirineos del Alto Urgel y la Cerdaña.

  • Mayo
    • El mercado tradicional

      Tiene lugar todos los martes y sábados entre la calle mayor, la plaza del mercado y la plaza de la catedral.

  • Julio
    • El Festival de Música Brudieu

      Joan Brudieu, uno de los compositores más destacados de la época, de la catedral de Urgel en el siglo XVI. Se inició el 1969 y se celebra los meses de julio y agosto.

  • Sin fecha
    • El Mercado medieval de los Canónigos

      Hay música en la calle, teatro, circo y muestras de oficios antiguos.

  • Sin fecha
    • La Feria de quesos artesanales del Pirineo

      Dentro de la Feria de San Ermengol.

  • Sin fecha
    • El Mercado de las oportunidades

      Se celebra dos veces al año.

Todas las fiestas y el calendario laboral de La Seu d'Urgell

Otras fiestas de Lleida

Todas las fiestas de Lleida

Fuentes: anexos de fiestas de interés turístico y artículo de Wikipedia (CC BY-SA), Wikidata (CC0) e imágenes de Wikimedia Commons; festivos locales: festivos.io (CC BY 4.0) a partir de los boletines oficiales. Las fechas exactas de cada edición las publica el ayuntamiento.