Saltar al contenido
Tu municipio:
Interés turístico autonómico

Fiestas de Primavera de Palafrugell

Abril · Palafrugell · Girona

Agullana Aiguaviva Albanyà Albons Alp Amer Anglès Arbúcies Argelaguer Avinyonet de Puigventós Banyoles Bàscara Begur Bellcaire d'Empordà Besalú Bescanó Beuda Biure Blanes Boadella i les Escaules Bolvir Bordils Borrassà Breda Brunyola i Sant Martí Sapresa Cabanelles Cabanes Cadaqués Caldes de Malavella Calonge i Sant Antoni Camós Campdevànol Campelles Campllong Camprodon Canet d'Adri Cantallops Capmany Cassà de la Selva Castell-Platja d'Aro Castelló d'Empúries Celrà Cervià de Ter Cistella Colera Colomers Corçà Cornellà del Terri Crespià Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura Darnius Das El Far d'Empordà El Port de la Selva Espinelves Espolla Esponellà Figueres Flaçà Foixà Fontanals de Cerdanya Fontanilles Fontcoberta Forallac Fornells de la Selva Fortià Garrigàs Garrigoles Garriguella Ger Girona Gombrèn Gualta Guils de Cerdanya Hostalric Isòvol Jafre Juià L'Armentera L'Escala La Bisbal d'Empordà La Cellera de Ter La Jonquera La Pera La Selva de Mar La Tallada d'Empordà La Vajol La Vall d'en Bas La Vall de Bianya Les Llosses Les Planes d'Hostoles Les Preses Lladó Llagostera Llambilles Llanars Llançà Llers Llívia Lloret de Mar Maçanet de Cabrenys Maçanet de la Selva Madremanya Maià de Montcal Masarac Massanes Meranges Mieres Mollet de Peralada Molló Mont-ras Montagut i Oix Navata Ogassa Olot Ordis Osor Palafrugell Palamós Palau de Santa Eulàlia Palau-sator Palau-saverdera Palol de Revardit Pals Pardines Parlavà Pau Pedret i Marzà Peralada Planoles Pont de Molins Pontós Porqueres Portbou Puigcerdà Quart Queralbs Rabós Regencós Ribes de Freser Riells i Viabrea Ripoll Riudarenes Riudaura Riudellots de la Selva Riumors Roses Rupià Sales de Llierca Salt Sant Andreu Salou Sant Aniol de Finestres Sant Climent Sescebes Sant Feliu de Buixalleu Sant Feliu de Guíxols Sant Feliu de Pallerols Sant Ferriol Sant Gregori Sant Hilari Sacalm Sant Jaume de Llierca Sant Joan de les Abadesses Sant Joan de Mollet Sant Joan les Fonts Sant Jordi Desvalls Sant Julià de Ramis Sant Julià del Llor i Bonmatí Sant Llorenç de la Muga Sant Martí de Llémena Sant Martí Vell Sant Miquel de Campmajor Sant Miquel de Fluvià Sant Mori Sant Pau de Segúries Sant Pere Pescador Santa Coloma de Farners Santa Cristina d'Aro Santa Llogaia d'Àlguema Santa Pau Sarrià de Ter Saus, Camallera i Llampaies Serinyà Serra de Daró Setcases Sils Siurana Susqueda Terrades Torrent Torroella de Fluvià Torroella de Montgrí Tortellà Toses Tossa de Mar Ullà Ullastret Ultramort Urús Vall-llobrega Vallfogona de Ripollès Ventalló Verges Vidrà Vidreres Vila-sacra Vilabertran Vilablareix Viladamat Viladasens Vilademuls Viladrau Vilafant Vilajuïga Vilallonga de Ter Vilamacolum Vilamalla Vilamaniscle Vilanant Vilaür Vilobí d'Onyar Vilopriu

Les Festes de Primavera de Palafrugell van néixer l'any 1963, després que es prohibís tota manifestació carnavalesca. La Junta del Centre Fraternal va decidir que el carnaval s'havia de celebrar igualment, però canviant-lo de mes i de nom, per evitar una nova prohibició. Així, a l'abril de 1963 es feren les primeres festes de Primavera, la festa popular més important després de la Guerra Civil espanyola.

Antecedents: el carnaval al pas del segle xix al segle xx

A final del segle xix, el carnaval ja era una festa que es vivia molt en el poble. Hi havia balls, desfilades, cercaviles, orquestres que tocaven pels carrers… Es té constància que, almenys des de 1842, s'organitzaven balls populars a la sala de la vila, o sigui, en una sala que hi havia a l'antiga Casa Consistorial (al carrer dels Valls).

Després de la Primera Guerra Mundial, que va suposar un període d'inestabilitat econòmica, va venir una època de prosperitat quant a l'activitat carnavalesca. Els carnavals palafrugellencs atreien gent d'arreu de la comarca i això va contribuir a engrandir la festa. Aleshores, destacaven dues sales de ball: la del Fraternal i la del Mercantil. A part de ballar i fer disbauxa, s'hi llegien testaments satírics i s'elegien les noies més boniques de la vila. L'orquestra encarregada de posar música a aquests balls normalment era La Principal de Palafrugell.

A fora, al carrer, s'hi feien desfilades de carrosses, que anaven des del carrer Pi i Margall fins al carrer de Cavallers, passant per plaça Nova i fent unes quantes voltes pel que era l'antiga muralla. De totes les comparses, el jurat n'havia de triar les millors.

El carnaval durant la postguerra

Per immorals, els carnavals foren prohibits. Però, la gent no es resignà a perdre aquesta festa, sinó que, sota la designació de bailes regionales, es continuaren fent balls de disfresses. Això, sí, sempre amb la cara descoberta i sense fer referències polítiques ni religioses.

El 1963 es volgueren reprendre les festes de carnaval tal com havien estat anys enrere. Però va arribar una ordre directa del governador civil que prohibia qualsevol tipus de manifestació carnavalesca. Els palafrugellencs no es volien quedar quiets. Josep Puig, Josep Solés, Tomàs Cervera i Josep Serra, entre d'altres, van proposar que el carnaval s'ajornés fins a l'abril, durant la Pasqua de Resurrecció, i que se li canviés el nom per Fiestas de Primavera.

Primers anys

Un cop aconseguit el permís del governador civil (tràmit que no va ser senzill), el 1963 naixien les Festes de Primavera, amb els carroussels i els balls que havien fet famosos els carnavals palafrugellencs. A les tradicionals carrosses, s'hi afegí el nomenament de la reina de les festes, tal com es feia en els Balls de Primavera. Aquell any el títol fou atorgat a Carmen Amaya i a Antoñita Barrera, primera ballarina del Liceu (la situació de tenir dues reines fou excepcional i deguda a un compromís professional de Carmen Amaya). Les dames d'honor foren Carme Barriga, Lluïsa Vilà, Elena Llavià, Pepita Niell i Dolors Dalmau. Hi hagué una presidència d'honor: Joan Gich i Girbau, alcalde de Palafrugell; Pere Ordis i Llach, alcalde de Girona; Enrique de Inclán, governador militar de Girona; Carles Sentís i Anfruns, director de l'agència EFE; Amparo Soler Leal, actriu; Albert Puig Palau, industrial i promotor artístic; i Francesc Ribera, pintor. La carrossa guanyadora fou Sputnik.

Davant de l'èxit de la primera edició, que incloïa, a més, partits de futbol, l'any següent s'hi afegí la figura del pregoner (càrrec estrenat per Narcís de Carreras i Guiteras), cercaviles, diverses actuacions musicals i una carrera de karts al voltant del que era la muralla. Aquell 1964 la reina fou l'actriu Josefina Güell.

Amb cada edició s'anaven consolidant les festes i s'anaven fent més populars i més espectaculars: es començaren a fer cartells, gimcanes, xocolatades, sardinades, exposicions d'art, festivals esportius...

Tradició

El 1978 es constituí el Grup Festes de Primavera, formada per carrossaires (o excarrossaires) i gent vinculada en el món de les Festes de Primavera. Aquesta associació naixia amb la finalitat poder continuar amb les Festes, que es veien en perill a causa de problemes econòmics. Així, l'organització de les Festes passava a ser un tema independent de l'Ajuntament de Palafrugell, que només les subvencionava. El fons documental del Grup Festes de Primavera es conserva a l'Arxiu Municipal de Palafrugell.

El 1998 s'inaugurà un local al polígon industrial dedicat als “carrossaires”, amb espai suficient perquè 9 colles hi puguin construir les seves carrosses, sense necessitat d'haver d'aturar els treballs cada cop que es necessiti l'espai per a altres activitats (com es feia abans).

Les activitats que es fan han anat variant al llarg del temps, però el carroussel s'ha mantingut com a l'esdeveniment més important de les Festes de Primavera de cada any. Les pubilles i la Reina de les Festes és un dels elements que s'han perdut. El 2008 es va decidir que es deixarien de fer els actes on les pubilles eren les protagonistes i, des d'aleshores, no s'han recuperat.

Vegeu també

  • Gegants de Palafrugell

Enllaços externs

  • Grup Festes de Primavera de Palafrugell Arxivat 2012-06-20 a Wayback Machine.
  • Revista de Palafrugell Arxivat 2012-06-21 a Wayback Machine. i Campanar Arxivat 2012-06-21 a Wayback Machine., on es pot fer el seguiment de les Festes de Primavera, mitjançant la cerca per paraules de la premsa digitalitzada de l'Arxiu Municipal de Palafrugell.

Texto en el idioma en que lo publica la fuente. Texto del artículo de Wikipedia «Festes de Primavera de Palafrugell» (CC BY-SA 4.0): artículo original y autores. Las fechas y el programa de cada año los publica el ayuntamiento.

Dónde se celebra

Más fiestas de Palafrugell

Todas las fiestas y el calendario laboral de Palafrugell

Otras fiestas de Girona

Todas las fiestas de Girona

Fuentes: anexos de fiestas de interés turístico y artículo de Wikipedia (CC BY-SA), Wikidata (CC0) e imágenes de Wikimedia Commons; festivos locales: festivos.io (CC BY 4.0) a partir de los boletines oficiales. Las fechas exactas de cada edición las publica el ayuntamiento.