Festas de Capellades
Festas populares e patronais, cando se celebran e que se fai, e o calendario laboral 2026 cos festivos locais.
10
Os festivos locais de 2026 xa pasaron. Ver 2027
Calendario de festas de Capellades
-
Febreiro
-
Festa Major d'Hivern
6 de febrero
La Fesa Major d'Hivern se celebra al voltant de Santa Dorotea, el 6 de febrer, copatrona de la Vila des de 1669. Aquest dia és festiu local i s'organitzen actes de caràcter lúdic i festiu. La figura de Santa Dorotea és …
-
Festa Major d'Hivern
6 de febrero
-
Agosto
-
Festa Major de Capellades
17 de agosto
Se celebra al voltant de la Mare de Déu d'Agost, patrona de Capellades, tradicionalment del 14 al 17 d'agost. A banda de les activitats oficials, Capellades compta amb una potent Festa Major Popular des de l'any 2000 qu…
-
Festa Major de Capellades
17 de agosto
-
Sen data fixa
-
Gegants de Capellades
Els Gegants van ser estrenats per les Festes del Carrer de 1899, durant la Capvuitada de Corpus. Per tant, són dels més antics que es conserven a la comarca de l'Anoia. Representen un conseller de l'època i la seva espo…
-
Capgrossos Centenaris de Capellades
A Capellades els capgrossos tenen una gran tradició, ja que els primers caps coneguts estan documentats ja a mitjans del segle xix, així que eren anteriors als Centenaris. Els 8 caps centenaris que es conserven van ser …
-
Mercat Figueter
Una altra cita obligada al poble és el Mercat Figueter de Capellades, que se celebra el segon diumenge de Quaresma. És una fira-mercat tradicional que té els seus inicis més de sis segles enrere, quan el segon diumenge …
-
Dimonis de Capellades
Entitat fundada l'any 1983, s'encarrega de fer que Capellades es converteixi en la capital del regne de les tenebres. El Correfoc, que organitza aquesta associació, s'ha convertit en un element imprescindible de la Fest…
-
Festes del Carrer
Per la capvuitada de Corpus, Capellades celebra les seves festes més antigues, populars i especials, de les quals es té constància des del segle xviii. Amb algunes modificacions al llarg dels anys, les Festes del Carrer…
-
Mostra de Cervesa Artesana de Capellades
Mostra nascuda l'any 2017 i organitzada anualment pels Dimonis de Capellades, a principis de tardor. Durant aquest acte, a la plaça de la Bassa es pot gaudir d'espais amb taules, cadires, carpes i música. És una bona oc…
-
Capgrossos de Capellades
La Colla va ser formada l'any 1996 i a més dels 24 capgrossos municipals que custodia l'entitat n'hi ha una dotzena que pertanyen a altres entitats o particulars. Els capgrossos més emblemàtics són:
-
Falcons de Capellades
Fundada el 2012, l'entitat s'encarrega de fer figures humanes que no deixen indiferent a ningú, acompanyats pel so de Gralles i Tabals de Capellades.
-
Gegants de Capellades
Tradicións e festas de Capellades
- Festes del Carrer: Per la capvuitada de Corpus, Capellades celebra les seves festes més antigues, populars i especials, de les quals es té constància des del segle xviii. Amb algunes modificacions al llarg dels anys, les Festes del Carrer mantenen la seva essència, i una gran bleda, les paneres de tortells, el Ball Pla i la presència constant de la imatgeria local són alguns dels elements característics d'aquesta celebració.
Els actes, que són la Cercavila, la Benedicció, el Repartiment de Tortells i el Treure Ball, es duen a terme de forma repetida a cadascun dels cinc barris històrics de la vila, els quals tenen un dia assignat. Així doncs, tot comença amb el Pregó del divendres després de Corpus, dissabte la festa té lloc al Barri de les Bledes, dilluns al del Ruc, dimarts és el torn del Gegant i tots els actes són presidits per la parella de Gegants centenaris de la vila, en Sebastià i la Dorotea. Dimecres el barri del Ninot n'és el protagonista i surten els Capgrossos de Capellades, quatre parelles que simbolitzen els orígens, el treball, les festes i el futur de la gent de Capellades. Per acabar, el barri de Les Places tanca la festa dijous.
Al matí, els infants s'organitzen en parelles i van a ‘dur la panera’ amb el dolç típic de les Festes, el Tortell de Barri. L'acte comença al barri protagonista i els nens, acompanyats de la Banda que interpreta la música típica de les Festes del Carrer, van en cercavila fins a l'Església de Santa Maria, on el mossèn beneirà els Tortells. En acabar, la Comissió de Festes del Carrer (acompanyada de persones voluntàries) repartirà un tortell consagrat per a cada casa del Barri. La música de les Festes prové d'un compositor basc que la va tocar per primer cop l'any 1932.
A la tarda té lloc el típic Treure Ball. Les parelles del barri capelladí protagonista: adults, joves i també vailets es troben a la plaça més gran de cada barri. És tradició que tothom vagi ben mudat i que els balladors obsequiïn les balladores amb una flor. Els nens donen un ramet a les nenes i els homes una rosa a les dones. Un cop a la plaça, interpreten el típic Ball Pla de Capellades, la dansa més característica de la Vila. L'origen musical d'aquest tema es desconeix i la coreografia es va renovar a principis del segle xx. Es tracta d'una dansa pròpia del festeig entre enamorats i té un ritme de compàs suau i caracteritzat per la manera en què es fan lliscar els peus i es desplaça lateralment el cos. En acabar, les parelles van en cercavila acompanyats de la Banda, que toca la música típica de les Festes. El recorregut acaba sempre a la Piscina Blava, on tornen a ballar el Ball Pla. Llavors, la festa segueix amb les actuacions de la Banda contractada. En acabar la festa, és tradició que el ballador convidi a un refrigeri a la balladora. Les festes tenen una important funció social a la vila, ja que (a banda d'organitzar-se els joves en parelles) els pares i mares de la mainada també parlen entre ells per buscar parella als seus fills i filles.
Abans, la festa era responsabilitat dels administradors i hi havia una gran rivalitat entre els barris per organitzar la celebració més lluïda. Avui dia, una Comissió s'encarrega de totes les Festes, però cadascun dels barris encara conserva elements característics. El de les Bledes és presidit per manats de bledes grans i espigades que pengen del Carrer Major. El barri del Ruc, per la seva banda, és presidit per un gran ruc de cartró. A més a més, el barri del Gegant compta amb la Parella de Gegants i el barri del Ninot és presidit pels Capgrossos.
- Mercat Figueter: Una altra cita obligada al poble és el Mercat Figueter de Capellades, que se celebra el segon diumenge de Quaresma. És una fira-mercat tradicional que té els seus inicis més de sis segles enrere, quan el segon diumenge de Quaresma se celebrava una fira en la qual hi havia compravenda de diferents productes característics d'aquest període del calendari religiós, com la pesca salada, el bacallà i els fruits secs. Entre tots, destacaven sobretot les populars figues que s'havien assecat i ensucrat prèviament a cada casa. Actualment manté aquesta essència, però també s'ha convertit en una autèntica festa amb activitats per a tots els públics.
La popular Fira, d'una banda, destaca per la part comercial, amb parades i botigues al carrer que ofereixen tot tipus de productes i la Plaça Verdaguer acull la mostra "L'Anoia. Del camp a la taula", amb productes de proximitat. A més a més, també hi ha un espai amb els estands dels comerços locals. A banda d'això, el Mercat Figueter és el moment en el qual les moltes entitats de Capellades surten per oferir un tastet de llura activitat.
A tot això se li afegeix l'animació al carrer, l'espectacle infantil de la tarda, l'espai de jocs a la plaça Sant Miquel i l'espectacle de cloenda. Amb l'esperit d'engrandir la Festa, ja fa uns anys que també hi ha actes dissabte al vespre, com ara concerts.
- Festa Major de Capellades: Se celebra al voltant de la Mare de Déu d'Agost, patrona de Capellades, tradicionalment del 14 al 17 d'agost. A banda de les activitats oficials, Capellades compta amb una potent Festa Major Popular des de l'any 2000 que aposta per l'autogestió. Amb aquesta suma de participació ciutadana, són molts els actes que tenen lloc durant la Festivitat. Els més emblemàtics són el Correfoc, el Capvespre d'Art, el dinar popular Cuinem la Bassa, les Cercaviles, el Cercatasques, el Teatre de Festa Major, la Nit de Barraques i els Concerts.
- Festa Major d'Hivern: La Fesa Major d'Hivern se celebra al voltant de Santa Dorotea, el 6 de febrer, copatrona de la Vila des de 1669. Aquest dia és festiu local i s'organitzen actes de caràcter lúdic i festiu. La figura de Santa Dorotea és especialment estimada pels capelladins i capelladines; tant és així que va donar nom a la Geganta de la Vila. El motiu d'aquest afecte especial és la llegenda que gira al voltant d'aquest dia. Conta la llegenda que Santa Dorotea va ajudar uns quants cops la vila de Capellades, i un d'ells va ser aproximadament a l'any 1809. Al voltant del dia de commemoració de la Santa, els capelladins es van reunir com de costum per invocar Dorotea i portaven teies que encenien per fer una petita processó. Malgrat celebrar el dia amb aparent normalitat, el poble era conscient que les tropes napoleòniques cada cop eren més a prop de la vila i que voldrien conquerir-la.
Per tal de salvar-se’n, tots els habitants de Capellades van fer una processó més llarga del que es preveia i van aconseguir rodejar el Capelló –una impressionant cinglera sobre de la qual se situa el poble-. Les tropes de Napoleó van arribar a Capellades per sota la cinglera, pel camí antigament reial: el de la Font de la reina. Des d'allà van mirar a dalt, i van veure que el municipi ja cremava. “Altres tropes se’ns deuen haver avançat”, van pensar, i van marxar sense pujar a comprovar en quin estat es trobava realment la vila. El foc que havien vist els soldats, però, no era res més que les teies enceses de centenars de capelladins.
- Mostra de Cervesa Artesana de Capellades: Mostra nascuda l'any 2017 i organitzada anualment pels Dimonis de Capellades, a principis de tardor. Durant aquest acte, a la plaça de la Bassa es pot gaudir d'espais amb taules, cadires, carpes i música. És una bona ocasió per tastar diferents tipus de cerveses artesanes de diverses marques.
Cultura Popular: Folklore
Capellades compta amb un ric teixit associatiu també pel que fa a les tradicions. La Vila compta amb:
- Gegants de Capellades: Els Gegants van ser estrenats per les Festes del Carrer de 1899, durant la Capvuitada de Corpus. Per tant, són dels més antics que es conserven a la comarca de l'Anoia. Representen un conseller de l'època i la seva esposa, i pel seu centenari se'ls va batejar amb el nom dels patrons de la vila; Sebastià i Dorotea. La Colla Gegantera nasqué el 1981. L'any 2005, a més a més, Capellades va acollir la vintena Ciutat Gegantera. Poc abans de l'efemèride, es va estrenar la parella de Gegantets de Capellades, el Capelló i la Miramar, construïts pels alumnes de les escoles de la vila. Ella representa la Bassa i el Molí de la Vila, i ell la Cinglera del Capelló. Quant als balls de les figures, els Gegants tenen una versió pròpia del Ball Pla de Capellades, dansa característica de la Vila.
- Capgrossos Centenaris de Capellades: A Capellades els capgrossos tenen una gran tradició, ja que els primers caps coneguts estan documentats ja a mitjans del segle xix, així que eren anteriors als Centenaris. Els 8 caps centenaris que es conserven van ser estrenats l'any 1899 i, per tant, són figures de gran valor històric. Fabricats amb cartró i provinents del País Valencià, representen tres dones i cinc homes que portaven els noms de personatges regionals populars: el Pagès, la Dama, el Tonto, la Vella, el Turc, la Criada, el Tricorni i el Curro. Han estat declarats Béns del Patrimoni Cultural Material i Immaterial de Capellades, i actualment estan exposats a l'entrada de l'Ajuntament, i només surten de vegades especials.
- Capgrossos de Capellades: La Colla va ser formada l'any 1996 i a més dels 24 capgrossos municipals que custodia l'entitat n'hi ha una dotzena que pertanyen a altres entitats o particulars. Els capgrossos més emblemàtics són:
L'Home i la Dona del Capelló (1994): Representen una parella de neandertals, tot simbolitzant els primers pobladors de la vila i els orígens de Capellades. Història.
Capellonet i Capelloneta (2002): Representen dos infants prehistòrics i, igual que la parella gran, van ser construïts per Antoni Argelich.
Paperer i Paperera (1994): Simbolitzen la tradició d'una de les activitats industrials, juntament amb el tèxtil, més importants de la vila, la fabricació del paper. La història de Capellades recorda contínuament la tradició paperera i són un homenatge a l'home i la dona treballadors de Capellades, representats en la figura d'aquests paperers del s. XVIII. Treball.
L'Home i la Dona de Festes (1995): Simbolitzen la tradició festiva del poble, de la qual les Festes del Carrer, que des de les acaballes del s. XVIII quasi ininterrompudament s'han anat celebrant, són el principal exponent. Volen homenatjar, també, totes les entitats, i aquella gent que dediquen el seu temps lliure afer que Capellades tingui tanta pluralitat d'iniciatives i esbarjos. Festa.
Els Joves Estudiants (1996): Simbolitzen un present inconformista i dinàmic a la recerca del demà, amb mires clares i emprenedores cap a un futur millor per a tothom. Homenatgem els joves estudiants d'avui perquè seran els continuadors i protagonistes de la nostra història a l'avenir. Futur.
Els Petits o "de Cartró": Són 6 capgrossos que van ser comprats per l'Ajuntament en un moment que els Centenaris estaven molt malmesos. Els seus personatges són el Moro, el Harpo, el Gepetto, la Cubana, la Vella i el Pagès. Van ser fabricats amb cartró als tallers de l'Ingenio de Barcelona i han estat restaurats diverses vegades.
- Dimonis de Capellades: Entitat fundada l'any 1983, s'encarrega de fer que Capellades es converteixi en la capital del regne de les tenebres. El Correfoc, que organitza aquesta associació, s'ha convertit en un element imprescindible de la Festa Major. Custodien la figura del Drac de Capellades. L'actual bèstia fou estrenada el 2018 amb un espectacle de video-mapping, projectat a la façana de l'Església de Santa Maria, molt reeixit. L'entitat també organitza actes populars com la Mostra de Cervesa de Capellades.
- Falcons de Capellades: Fundada el 2012, l'entitat s'encarrega de fer figures humanes que no deixen indiferent a ningú, acompanyats pel so de Gralles i Tabals de Capellades.
Texto no idioma en que o publica a fonte. Texto da sección de festas do artigo da Wikipedia sobre Capellades (CC BY-SA 4.0): artigo orixinal e autores.
Calendario laboral 2026
-
Año Nuevo xoves, 1 de xaneiro · fonteNacional
-
Epifanía del Señor martes, 6 de xaneiro · fonteNacional
-
Festa Major d'Hivern (Santa Dorotea) venres, 6 de febreiro · fonteLocal
-
Viernes Santo venres, 3 de abril · fonteNacional
-
Lunes de Pascua luns, 6 de abril · fonteAutonómico
-
Fiesta del Trabajo venres, 1 de maio · fonteNacional
-
San Juan mércores, 24 de xuño · fonteAutonómico
-
Asunción de la Virgen sábado, 15 de agosto · fonteNacional
-
Festa Major luns, 17 de agosto · fonteLocal
-
Fiesta Nacional de Cataluña venres, 11 de setembro · fonteAutonómico
-
Fiesta Nacional de España luns, 12 de outubro · fonteNacional
-
Inmaculada Concepción martes, 8 de decembro · fonteNacional
-
Natividad del Señor venres, 25 de decembro · fonteNacional
-
San Esteban sábado, 26 de decembro · fonteAutonómico
Festivos locais 2026
- Festa Major d'Hivern (Santa Dorotea)venres, 6 de febreiro
- Festa Majorluns, 17 de agosto
Son os dous días non laborables que fixa cada concello; non sempre coinciden coas súas festas populares.
Fontes: festas de interese turístico dos anexos da Wikipedia, festas populares da sección de festas do artigo da Wikipedia de cada concello (CC BY-SA), Wikidata (CC0) e imaxes de Wikimedia Commons. Calendario laboral: festivos.io (CC BY 4.0), a partir do BOE e dos boletíns e datos abertos autonómicos e provinciais; cada día ligazón á súa fonte. As datas son orientativas: ante calquera dúbida, manda o boletín oficial ou o concello.