Fiestas de Barberà de la Conca
Fiestas populares y patronales, cuándo se celebran y qué se hace, y el calendario laboral 2026 con los festivos locales.
0
Los festivos locales de 2026 ya han pasado. Ver 2027
Tradiciones y fiestas de Barberà de la Conca
És la festa votada del poble en honor de la Mare de Déu del Roser. Actualment se celebra el primer dissabte de maig.
Durant molts anys el dia 20 de maig Barberà celebrà la festa del Roser (una festa major dedicada a la Mare de Déu del Roser). És un tipus de festa major de les que s'anomenen “festa del vot”; és a dir, que en un moment determinat de la història, fou objecte d'una votació popular. Curiosament en els darrers anys, “necessitats” populars de caràcter civil aconsellaren avançar el dia de celebració de la festa: en lloc del dia 20 es faria el primer dissabte de maig. El motiu del canvi fou què, el 20 queia ben bé al mig dels exàmens finals dels estudiants del poble. Això no obstant, la festa del Roser segueix tenint la mateixa importància de sempre.
La història de la festa barberenca del Roser, l'explica amb tota mena de detalls el que fou rector de Barberà entre 1900 i 1905, mossèn Josep Porta i Blanch en el seu llibre Arreplec de dades per a la història de Barberà, Barberà, 1984 (p. 200-209): "L'any 1641 tingué lloc un vot de poble que instituí la celebració del Roser del Vint. A partir d'aleshores el poble de Barberà celebrà amb tota esplendor una festa dedicada a la Mare de Déu del Roser. El motiu d'aquesta exaltació popular de la diada, fou que: “... en ocasió d'unes terribles malalties que causaren espantosa mortalitat entre els habitants d'aquest poble (...) los fills de Barberà tan aimants y devots de la Marededéu del Roser (...) que ja tenia al poble una confraria, un altar y una imatge que presidia aquest altar y portava escrit al peu l'any 1577".
El mateix mossèn Porta recull la noticia definitiva de la celebració, l'any 1675:...“havent passat una important epidèmia que durà 6 mesos durant la qual moriren molta gent, després que hagués tingut lloc una processó (...), els jurats Jaume Moles, Pau Foguet y Jaume Roca, de part del Consell, proposaren fer una festa per suplicar a Déu Nostre Senyor se vulgués apiadar de nosaltres y, intercedint a Nostra Senyora del Roser ferse festa ab solemne ofici y processó el mateix dia del Roser. Y açò hoit per lo Consell, consentiren tots que ab voluntat del Sr Rector se fes festa lo endemà y als 20 de maig, y així se va fer ab molta devoció. Del qual vulgué Déu Nostre Senyor y Nostra Senyora del Roser que las malaltias se remediassen” (..) Y lo primer de Giné de 1676 estan lo Consell reunit prometeren de fer festa de ací al davant per a 20 de maig y se fes Festa ab molta devoció”.
La Festa Major
La Festa Major de Barberà està dedicada al seu patró que és, des de temps molt reculats, sant Victorià Abat. Durant molts anys se celebrà (com a festa major d'estiu) el primer dissabte de setembre, però, d'unes dècades ençà fou canviada al penúltim dissabte d'agost. Tanmateix, el dia de Sant Victorià, que s'escau el 12 de gener, fins fa pocs anys al poble també es feia festa; una festa a la qual, durant la llarga etapa franquista li fou afegida una celebració política de caràcter feixista, car coincidí que el 12 de gener de 1939, el poble fou "alliberat" per l'Exèrcit Nacional i, amb aquesta excusa, a partir d'aleshores se celebraria també aquella efemèride. De 1940 en endavant, el dia de Sant Victorià les autoritats locals assistien en corporació a la missa major i a la sortida convidaven tot el poble a veure, de franc, una pel·lícula de caràcter propagandista nacional ("Sin novedad en el Alcázar", "Raza", "A mi la legión", "Locura de amor"...).
Festa del Trepat
Des de l'any 2009 a Barberà de la Conca se celebra, el darrer cap de setmana de juny, sota el lema: VI+ART=TREPAT, una festa dedicada al vi de la varietat trepat i a l'art. El trepat és una varietat que es pot considerar autòctona de la Conca de Barberà, car després de la fil·loxera fou l'empelt més utilitzat pels vitivinicultors conquencs, fins al punt que a la comarca el trepat hi és present més que en cap altra comarca. Es pot ben dir que la Conca de Barberà és la terra del trepat per antonomàsia. Els darrers anys, amb l'empenta que ha pres l'elaboració del vi a Catalunya, la varietat trepat de la Conca ha anat progressant positivament fins a elaborar uns vins i uns caves de gran qualitat. La festa, que va néixer a Barberà sota els auspicis de l'Ajuntament de la vila i la col·laboració de les cooperatives i cellers de la comarca, s'ha concretat en una exposició de vins i caves de trepat, dels diferents vitivinicultors de la Conca. L'exposició i tast es fa en diferents portals de cases del poble, en cada un dels quals hi és presentada l'exposició d'un artista plàstic.
El carnestoltes tradicional de Barberà
A Barberà de la Conca, fins als anys cinquanta del segle passat, amb els alts i baixos propis de les circumstàncies polítiques i religioses del país, es va anar celebrant un Carnestoltes d'allò més ric i variat. Si el comparàvem amb les celebracions que aquell dia tenien lloc arreu del món rural català, recollides per Joan Amades al Costumari Català, m'atreviria a dir que aquella festa popular d'arrel pagana que donava entrada a la quaresma barberenca, era –com diuen els joves d'avui– molt potent. Com que l'amplíssima obra de l'esmentat folklorista no la recull i els barberencs que avui tenen menys de cinquanta anys no la coneixen, o només la coneixen de referències, l'explicarem. Si més no, que no se'n perdi la memòria.
Es pot dir, que a Barberà, en major o menor grau, tot el poble participava de la festa. El dia fort era, no cal dir, el dimarts de Carnestoltes, però, a manera de preàmbul, alguns esdeveniments, públics o privats, l'anunciaven uns dies abans. El principal acte públic era la col·locació, en algun indret cèntric del poble, de la figura entronitzada del Carnestoltes (ninot de palla), que esperaria pacient el foc purificador de la matinada del dimarts cap al dimecres de Cendra; i, en l'àmbit privat o familiar, a més de la preparació o confecció dels vestits de les disfresses, solia tenir lloc al vespre mentre la gent sopava la visita imprevista d'una disfressa grotesca, que normalment era un amic o un parent, a fi de començar a moure gresca i ambient.
Les celebracions fortes del Carnestoltes de fet començaven el dilluns i arribaven al seu punt àlgid el dimarts, amb tres etapes diferenciades que coincidien amb el matí, la tarda i la nit. El dilluns començava la gresca, podem dir que a ralentí, car no afectava la jornada de treball ni per als grans ni per als petits. Al migdia, en sortir les nenes de costura, s'embetumaven les mans de negre greixós de paella i a corredisses empaitaven els nens per a mascarar-los la cara; després es rentaven, i a dinar. La festa seguia a la tarda amb algunes disfresses que rodaven pel poble.
El dimarts, fent cas omís del pregó prohibitiu de l'alcalde (solia rebre ordres del governador civil, durant els anys de la dictadura franquista), el poble «decretava» festa i els mestres es quedaven sols a l'escola, si és que l'havien obert.
A punta de dia, per no ser vistes, les nenes corrien a amagar-se en grups d'amigues a la casa d'alguna d'elles on hi hagués bons amagatalls. A mig matí esclatava la gresca. Uns estranys personatges sortien al carrer brandant paelles negres de cul greixós (aleshores es cuinava amb carbó). Eren els «paellers», els nois del poble disfressats de forma grotesca que portaven la cara tapada amb una careta de cartó que sovint representava un cap d'animal (de toro, de cavall, de porc...). Es vestien amb una camisa vella i uns calçotets llargs, del pare o del padrí, d'aquells que es lligaven amb vetes a les cames; i, a vegades, arrodonien l'aspecte grotesc cobrint-se el cap, a manera de barret, amb un civader farcit de palla (el civader era una bossa estreta i llarga, que servia als pagesos per portar el menjar al defora). A corredisses, cridant i de vegades cantant («al bot doneu-li tot, al paeller doneu-li bé»), s'adreçaven a les cases de les noies on sospitaven que s'havien amagat. Per la porta, pel balcó, si l'amo s'hi resistia, car tenien llicència popular per fer-ho, entraven i regiraven tots els racons, del celler a les golfes, cercant les nenes. Aquestes finalment eren trobades (malament hauria anat!) i mascarades de dalt a baix. Aquest era el tracte. Les mares es queixaven de l'excessiva barra que de vegades tenien els paellers, però ¡pobre món que no haguessin mascarat la seva nena!
A la tarda continuava la festa amb la total participació del poble. Ara ja no eren els paellers sinó autèntiques rues o mascarades els qui recorrien els carrers. Hi havia les disfresses més diverses, boniques i grotesques amb la cara tapada o no. Les boniques, normalment canalla, no es tapaven la cara i es limitaven a mostrar-se. Les grotesques que sempre anaven tapades i eren grolleres i atrevides. Sovint envestien el públic femení que assistia a l'espectacle des dels portals, i li arrebossaven les faldilles tot xisclant i cridant en mig de la gresca. Sovint hi havia entre les disfresses grotesques la parella de nuvis, la representació de la qual anava a càrrec de dos personatges divertits, no importava el sexe; normalment, feia de núvia un xicot que resultés molt més alt que el nuvi, que solia ser una noia. S'abillaven de manera exagerada, procurant que les corbes femenines (cul i mamelles) ressaltessin. Moltes vegades, era una núvia que havia fet Pasqua abans de Rams. Amb aquesta temàtica conversaven i feien broma amb la gent que els veia passar. Sortien també disfresses que portaven amagats bots i xeringues de lavativa plenes d'aigua per mullar la gent. D'altres tiraven cendra.
Finalment, en el moment culminant de la tarda apareixien les temibles «borrasses». La gent en veure-les s'amagava a les entrades de les cases. Eren uns personatges molt curiosos. Alts, ferrenys. Ho havien de ser car anaven carregats amb una màquina de sulfatar a l'esquena, amb la que mullaven a llarga distància. Anaven ben tapats amb una borrassa –d'aquí el nom– lligada pel damunt del cap i per la cintura amb un vencill. La gran borrassa els tapava tot el cos per damunt de la màquina de sulfatar. Aquests personatges, actuant uns a la plaça de dalt i altres a la plaça de baix, desfermaven una autèntica batalla d'aigua, que, de manera molt humida, posaria punt final a la segona etapa de la festa. Com sempre, qui més rebia era el públic assistent; eren «danys col·laterals».
Havent sopat, tenia lloc un lluït ball de disfresses per al qual se solia llogar una orquestra. La diada es cloïa a la matinada amb la crema del Carnestoltes. En la nostra joventut no es recorda que s'hagués llegit cap testament del Carnestoltes, però anys enrere, sí.
D'aquesta manera, any rere any, Barberà celebrava el seu Carnestoltes, que amb tota seguretat era una de les festes més reeixides i esperades per allò que tenia de participativa i popular. Els actes descrits no eren pas extraordinaris ni exclusius. Encara que presentés elements particulars, diferents dels d'altres poblacions, el carnestoltes barberenc era només una versió del que celebraven arreu del país les comunitats rurals, impregnat de tradicions paganes ancestrals.
Als nostres pobles va deixar d'existir quan els anys setanta la gent emigrà massivament a la ciutat i el camp es mecanitzà. Quan amb l'arribada de la democràcia les ciutats recuperaren els carnestoltes que havia interromput el franquisme, molts pobles seguiren l'exemple. Tanmateix, pel camí molts havien perdut bous i esquelles, Barberà entre ells. Dissortadament, la represa fou en gran manera condicionada pels nous mitjans de comunicació, la televisió sobretot, i no es va saber recuperar res d'allò que havia estat la tradició. Els anys noranta el carnestoltes de Barberà, com el de molts altres pobles, era una versió tronada dels carnavals de Rio de Janeiro, amb sambes i pitos que pretenien marcar el compàs de la rua. No s'havia sabut aprofitar ni posar al dia cap d'aquells elements genuïns plens de gràcia i d'originalitat del Carnestoltes tradicional. Aquesta situació tocà fons en iniciar-se el nou segle i ara, afortunadament, sembla que les coses van canviant progressivament; això, si més no, és el que s'ha pogut apreciar en les dues o tres darreres celebracions. És important que les comissions de festa segueixin en aquesta línia, i s'informin per tal d'assolir una versió genuïna i actual del carnestoltes. J. F. S. (2014)
Texto en el idioma en que lo publica la fuente. Texto de la sección de fiestas del artículo de Wikipedia sobre Barberà de la Conca (CC BY-SA 4.0): artículo original y autores.
Calendario laboral 2026
-
Año Nuevo jueves, 1 de enero · fuenteNacional
-
Epifanía del Señor martes, 6 de enero · fuenteNacional
-
Viernes Santo viernes, 3 de abril · fuenteNacional
-
Lunes de Pascua lunes, 6 de abril · fuenteAutonómico
-
San Jorge jueves, 23 de abril · fuenteLocal
-
Fiesta del Trabajo viernes, 1 de mayo · fuenteNacional
-
San Juan miércoles, 24 de junio · fuenteAutonómico
-
Asunción de la Virgen sábado, 15 de agosto · fuenteNacional
-
San Bartolomé lunes, 24 de agosto · fuenteLocal
-
Fiesta Nacional de Cataluña viernes, 11 de septiembre · fuenteAutonómico
-
Fiesta Nacional de España lunes, 12 de octubre · fuenteNacional
-
Inmaculada Concepción martes, 8 de diciembre · fuenteNacional
-
Natividad del Señor viernes, 25 de diciembre · fuenteNacional
-
San Esteban sábado, 26 de diciembre · fuenteAutonómico
Festivos locales 2026
- San Jorgejueves, 23 de abril
- San Bartolomélunes, 24 de agosto
Son los dos días no laborables que fija cada municipio; no siempre coinciden con sus fiestas populares.
Fuentes: fiestas de interés turístico de los anexos de Wikipedia, fiestas populares de la sección de fiestas del artículo de Wikipedia de cada municipio (CC BY-SA), Wikidata (CC0) e imágenes de Wikimedia Commons. Calendario laboral: festivos.io (CC BY 4.0), a partir del BOE y de los boletines y datos abiertos autonómicos y provinciales; cada día enlaza a su fuente. Las fechas son orientativas: ante cualquier duda, manda el boletín oficial o el ayuntamiento.