Saltar al contenido
Tu municipio:
Fiestas y festivos

Fiestas de Sagunt/Sagunto

Fiestas populares y patronales, cuándo se celebran y qué se hace, y el calendario laboral 2026 con los festivos locales.

Ademuz Ador Agullent Aielo de Malferit Aielo de Rugat Alaquàs Albaida Albal Albalat de la Ribera Albalat dels Sorells Albalat dels Tarongers Alberic Alborache Alboraia/Alboraya Albuixech Alcàntera de Xúquer Alcàsser Alcublas Aldaia Alfafar Alfara de la Baronia Alfara del Patriarca Alfarb Alfarrasí Alfauir Algar de Palància Algemesí Algímia d'Alfara Alginet Almàssera Almiserà Almoines Almussafes Alpuente Alzira Andilla Anna Antella Aras de los Olmos Atzeneta d'Albaida Ayora Barx Barxeta Bèlgida Bellreguard Bellús Benagéber Benaguasil Benavites Beneixida Benetússer Beniarjó Beniatjar Benicolet Benicull de Xúquer Benifaió Benifairó de la Valldigna Benifairó de les Valls Beniflá Benigànim Benimodo Benimuslem Beniparrell Benissanó Benissoda Benissuera Bétera Bicorp Bocairent Bolbaite Bonrepòs i Mirambell Bufali Bugarra Buñol Burjassot Calles Camporrobles Canals Canet d'En Berenguer Carcaixent Càrcer Carlet Carrícola Casas Altas Casas Bajas Casinos Castelló Castelló de Rugat Castellonet de la Conquesta Castielfabib Catadau Catarroja Caudete de las Fuentes Cerdà Chella Chelva Chera Cheste Chiva Chulilla Cofrentes Corbera Cortes de Pallás Cotes Cullera Daimús Domeño Dos Aguas el Genovés el Palomar el Puig de Santa Maria el Real de Gandia Enguera Estivella Estubeny Faura Favara Foios Fontanars dels Alforins Fortaleny Fuenterrobles Gandia Gátova Gavarda Gestalgar Gilet Godella Godelleta Guadasséquies Guadassuar Guardamar de la Safor Higueruelas Jalance Jarafuel l'Alcúdia l'Alcúdia de Crespins l'Alqueria de la Comtessa l'Eliana l'Énova l'Olleria la Font d'en Carròs la Font de la Figuera la Granja de la Costera la Llosa de Ranes la Pobla de Farnals la Pobla de Vallbona la Pobla del Duc la Pobla Llarga La Yesa Llanera de Ranes Llaurí Llíria Llocnou d'En Fenollet Llocnou de Sant Jeroni Llombai Llutxent Loriguilla Losa del Obispo Macastre Manises Manuel Marines Massalavés Massalfassar Massamagrell Massanassa Meliana Millares Miramar Mislata Moixent/Mogente Moncada Montaverner Montesa Montitxelvo/Montichelvo Montroi/Montroy Montserrat Museros Nàquera/Náquera Navarrés Novetlè Oliva Olocau Ontinyent Otos Paiporta Palma de Gandía Palmera Paterna Pedralba Petrés Picanya Picassent Piles Pinet Polinyà de Xúquer Potries Puçol Puebla de San Miguel Quart de les Valls Quart de Poblet Quartell Quatretonda Quesa Rafelbunyol Rafelcofer Rafelguaraf Ráfol de Salem Real Requena Riba-roja de Túria Riola Rocafort Rotglà i Corberà Ròtova Rugat Sagunt/Sagunto Salem San Antonio de Benagéber Sant Joanet Sedaví Segart Sellent Sempere Senyera Serra Siete Aguas Silla Simat de la Valldigna Sinarcas Sollana Sot de Chera Sueca Sumacàrcer Tavernes Blanques Tavernes de la Valldigna Teresa de Cofrentes Terrateig Titaguas Torrebaja Torrella Torrent Torres Torres Tous Tuéjar Turís Utiel València Vallada Vallanca Vallés Venta del Moro Vilallonga/Villalonga Vilamarxant Villar del Arzobispo Villargordo del Cabriel Vinalesa Xàtiva Xeraco Xeresa Xirivella Yátova Zarra
Fiestas en el año

29

2 de interés turístico

Próximo festivo local

Los festivos locales de 2026 ya han pasado. Ver 2027

Calendario de fiestas de Sagunt/Sagunto

  1. Diciembre
    • Sant Antoni 21 de diciembre

      Situada a prop del solstici d'hivern (dia 21 de desembre), la revetlla de Sant Antoni se celebra la nit del 16 de gener i s'emmarca en un conjunt de celebracions precristianes que evocaven el reinici del cicle agrícola …

  2. Febrero
    • Sant Blai 3 de febrero

      L'Associació Cultural Ermita de la Magdalena i Sant Blai (BRL) s'ocupa del manteniment de l'ermita i dels festejos que s'hi relacionen, especialment la celebració de la festivitat de Sant Blai el 3 de febrer i el mercat…

    • Mare de Déu dels Desemparats 13 de febrero

      La Confraria de la Mare de Déu dels Desemparats i Sant Roc de Morvedre es fundà amb butlla de 13 de febrer de 1759 signada pel papa Clement XIII, en què concedia gran nombre de gràcies i indulgències als confrares i dev…

  3. Marzo
  4. Abril
    • Semana Santa en Sagunto Interés turístico nacional Semana Santa
    • Setmana Santa a Sagunt Semana Santa

      El 31 de març de 1992 se li va concedir en ple municipal vist l'acord-proposada de la Fundació Municipal de Cultura la medalla d'or a la il·lustre Confraria de la Puríssima Sang del nostre senyor Jesucrist.La Setmana Sa…

    • Setmana Santa a Port de Sagunt Semana Santa

      És veritat que en el Port de Sagunt no se celebrava la Setmana Santa, almenys exteriorment, tan sols a l'interior dels temples parroquials com mana la tradició, malgrat els intents per consolidar la Setmana de Passió qu…

    • Setmana Santa Semana Santa
  5. Mayo
    • Creus de Maig Mayo

      La festa de la Creu de Maig té els seus antecedents en la celebració precristiana coneguda com a Festivitat dels Majos, en la qual es commemorava el temps mitjà de la primavera retent cultes a la naturalesa. Especialmen…

  6. Junio
    • Corpus Christi Corpus Christi

      Segons recorden des de l'organització de l'esdeveniment, des de la primera meitat del segle XVI la Confraria de Minerva de la parròquia de Santa Maria, s'encarregava de realitzar l'octava del Corpus i tenia com a privil…

  7. Julio
    • Sants de la Pedra 30 de julio

      Abdó i Senén, Sants de la Pedra. Els patrons masculins de Sagunt. La devoció als germans Abdó i Senén (la seua festivitat el 30 de juliol) és proverbial en el món pels seus admirables miracles. Salvant els camps de la t…

    • Festes patronals en honor dels Sants Màrtirs Julio

      Abdó i Senent -els Sants de la Pedra- (Celebrades la segona quinzena de juliol)

  8. Agosto
    • Sant Ramon nonat Agosto

      A la fi del mes d'agost té lloc a Sagunt, a València, la celebració de la festa en homenatge de Sant Ramon no nat, que és considerat com el patró de les embarassades i les parteres. Els festejos en el seu honor ressonen…

    • Mare de Déu de Begonya 15 de agosto

      És una advocació mariana originària de l'església de Begonya, actualment pertanyent a Bilbao, Espanya. Va ser declarada canònicament patrona de Bilbao i Biscaia en 1903 per Pius X, i al Port de Sagunt la celebrem el 15 …

  9. Septiembre
    • Mare de Déu del Bon Succés Septiembre

      Proclamada pontifícia en 1953. La seua festivitat es correspon amb el primer dissabte de setembre. Encara que l'ermita del Bon Succés es va erigir a partir de 1780. Es venera en aquesta església la imatge de la Mare de …

  10. Octubre
    • Mare de Déu del Pilar 12 de octubre

      La comunitat aragonesa de Sagunt celebra la festivitat de la Mare de Déu del Pilar. La comunitat aragonesa tant de Sagunt com del Port de Sagunt tenen uns programes que tant la Casa d'Aragó com el Centre Cultural i Recr…

    • Moros i Cristians Octubre

      Vinculem sempre el Nou d'Octubre amb els Moros i Cristians, ja que són la representació de la reconquesta per part de Jaume I del regne àrab de Balansya.És per això que la festa es desenvolupa el primer cap de setmana d…

    • Àngel Custodi 2 de octubre

      L'Església catòlica en el seu santoral cristià celebra el 2 d'octubre el Sant dels Àngels Custodis, una commemoració que recorda la protecció i la cura dels éssers humans.Els Àngels Custodis, que també reben el nom d'Àn…

  11. Sin fecha fija
    • Sant Cristòfol

      L'ermita de Sant Cristòfol està situada al cim del xicotet turó del mateix nom, a 81 metres sobre el nivell del mar, situat a l'extraradi de Sagunt, entre l'autopista A7 València-Barcelona i la nova zona urbana de Sagun…

    • Mare de Déu del Remei

      En el vessant cristià, la construcció de noves esglésies vertebraria la ciutat al voltant de les noves juntes parroquials que es crearien, tant a la vila emmurallada com als ravals extramurs. Es crea el raval de Santa A…

    • Sant Jordi

      Sant Jordi és el patró de la comunitat d'Aragó, i per això se celebra al municipi per les cases regionals. Per una banda, el CENTRE CULTURAL I RECREATIU ARAGONÉS DEL PORT DE SAGUNT, que va ser fundat en 1941, i amb seu …

    • Falles de Sant Josep (Festa d'Interés Turístic Nacional)

      L'origen faller de la comarca sembla que ens porta exclusivament a Sagunt i el seu Port. És clar que allí es troba la història fallera més intensa i extensa. Però també és cert que als municipis del Camp de Morvedre han…

    • Sant Miquel

      Aquesta interessant i curiosa ermita es troba al número 54 del carrer Major, en la desembocadura del pendent del carrer de Sant Miquel, en ple centre urbà de Sagunt.Va ser edificada en 1746 amb les aportacions dels veïn…

    • Mare de Déu dels Dolors

      L'ermita dedicada per Sagunt a la Verge dels Dolors es troba, fent cantonada, en el número 24 del carrer dels Dolors, en el punt en què s'eixampla formant una xicoteta placeta. Es troba molt pròxima a l'Ermita de la San…

    • Santa Cecilia

      Verge, santa i màrtir romana, patrona dels músics. Malgrat ser una de les santes més populars de tots els temps, és molt poc el que es coneix sobre ella. Es creu que va nàixer a Roma, en el si d'una il·lustre família, i…

    • Festes Patronals

      En l'Església catòlica i en les ortodoxes, en les quals es creu en la intercessió dels sants, el sant patró (o sant patró o simplement patró) és un sant que té una afinitat especial amb una comunitat o un grup específic…

    • Mare de Déu del Carme

      És una de les diverses advocacions de la Mare de Déu. La seva denominació procedeix del Mont Carmel, a Israel, un nom que deriva de la paraula Karmel o Al-Karem i que es podria traduir com 'jardí'. Hi ha avui en actiu o…

    • Patró de la Policia Local

      Cada any se celebra una parada militar i una condecoració als policies locals que pertoque. Cal recordar que el patronatge de l'Arcàngel bé perquè és el guardià dels exèrcits de Déu, “San Miguel ens ensenyen a vèncer el…

    • Ànecs a l'aigua

      Ànecs a l'aigua era una festa de la localitat on se soltaven ànecs a la mar al Port de Sagunt i els festers tracten de capturar-los de nou. Data dels anys 20 del segle xx. Aquesta pràctica fou prohibida a les darreries …

Tradiciones y fiestas de Sagunt/Sagunto

  • Festivitat de Sant Vicent Ferrer
  • Falles (Celebrades els dies previs al 19 de març)
  • Setmana Santa per la confraria de la Sang (amb una tradició molt arrelada al nucli històric)
  • Festivitat de Sant Cristòfol (Celebrada el diumenge més pròxim al 10 de juliol)
  • Festes patronals en honor dels Sants Màrtirs: Abdó i Senent -els Sants de la Pedra- (Celebrades la segona quinzena de juliol)
  • Festivitat de la Mare de Déu de Begonya (Celebrada la primera quinzena d'agost al nucli del Port)
  • Festes en honor de Sant Ramon Nonat (Celebrades l'última setmana d'agost)
  • Festes en Honor de la Mare de Déu del Bon Succés (Celebrades la primera desena de setembre)
  • Festes de moros i cristians (Celebrades el primer cap de setmana d'octubre)
  • Festes del Barri Biensa (Celebrades l'última setmana completa de Setembre)
  • Festes de la Mare de Déu del Carme (al nucli del Port)
Fotografia de la foguera que se realitza en la plaça Major de Sagunt.
Fotografia de la foguera que se realitza en la plaça Major de Sagunt.
Foguera en l'Església de Begonya.
Foguera en l'Església de Begonya.
Processó i bendició d'animals.
Processó i bendició d'animals.

Sant Antoni

Situada a prop del solstici d'hivern (dia 21 de desembre), la revetlla de Sant Antoni se celebra la nit del 16 de gener i s'emmarca en un conjunt de celebracions precristianes que evocaven el reinici del cicle agrícola al voltant del foc, símbol de purificació i de renovació de la vida.

L'Associació Amics del Cavall és l'encarregada d'organitzar els actes de les festes populars de Sant Antoni a mitjan gener. Destaca el trasllat del pi des del trinquet fins a la plaça Major, arrossegat per cavalls i acompanyat del grup de percussió i dolçaina de la Diabòlica de Morvedre, per a muntar la foguera. Posteriorment després de muntar la foguera esta és cremada acompanyada del volteig de campanes a càrrec del grup Els Campaners de Morvedre. El “taller de dimonis”, els tradicionals correfocs, el “bureo”, és a dir, una antiga festa popular oberta a la participació de tot el món, la concentració d'animals, l'exhibició i la cercavila de cavalls i finalment la benedicció d'animals.

D'altra banda, al barri del Salt se celebren festejos de bous al carrer en honor de Sant Antoni. Des de 2018 es du a terme una foguera a l'entorn de l'Albereda del Port de Sagunt, organitzada per l'associació Hoguera de San Anton Porteña.

Sant Blai

L'Associació Cultural Ermita de la Magdalena i Sant Blai (BRL) s'ocupa del manteniment de l'ermita i dels festejos que s'hi relacionen, especialment la celebració de la festivitat de Sant Blai el 3 de febrer i el mercat medieval del 9 d'octubre. La imatge de la santa titular es venerava des de temps molt antic a la capella medieval del Castell; després de la Guerra de Successió i l'abandó de la fortalesa, va passar a estar a cura d'un ermità fins que es va construir aquesta ermita l'any 1814, poc després de la Guerra de la Independència.

A l'Església llatina, la festa de Sant Blai se celebra cada any el 3 de febrer, tot i que l'Església Oriental fa memòria del sant l'11 del mateix mes. Una de les tradicions més populars de Sant Blai es realitza amb dos ciris, que col·locats en forma de creu es passen pel cap i la gola dels fidels. També sol beneir-se les coquetes de Sant Blai tant tradicionals en la vila de Morvedre i l'oli, que es reparteix als qui participen a la festa.

Benedicció coquetes de Sant Blai.
Benedicció coquetes de Sant Blai.
Moment Lliurament de Premis
Moment Lliurament de Premis

Falles de Sant Josep (Festa d'Interés Turístic Nacional)

L'origen faller de la comarca sembla que ens porta exclusivament a Sagunt i el seu Port. És clar que allí es troba la història fallera més intensa i extensa. Però també és cert que als municipis del Camp de Morvedre han sorgit destacables experiències falleres que formen part del passat dels pobles. No sols això, sinó que el llibret més antic de tota la comarca va estar escrit a Estivella el 1924, uns anys abans fins i tot que es plantés el primer cadafal al Port de Sagunt el 1927.

Setmana Fallera. Una setmana en la qual els monuments fallers adornen tota la ciutat, amb grans dosis de creativitat i enginy, inundant els carrers de color, música i diversió. Dies de festa en els quals se celebren una gran varietat d'actes, com la Crida o pregó de festa, la Cavalcada d'Humor Faller, la Plantada de les Falles, l'Ofrena de flors a la Verge dels Desemparats o el Lliurament de Premis.

A Sagunt es planten cinquanta-huit Falles, entre majors i infantils. Sent un total de 28 comissions Falleres, 15 en Port de Sagunt i 13 a Sagunt. La Falla és una vertadera obra d'art fabricada en fusta i cartó, en la qual els diferents “ninots” que la componen, representen, amb atrevida ironia, les escenes més satíriques dels diferents temes d'actualitat. En la nit del dia de San José, el foc i les flames embolicaran les Falles en una gegantesca foguera, és la nit de la Cremada.

Solament una de les artístiques figures de les diferents falles es veurà lliure de les flames, és el ninot indultat. Art, pólvora i foc són els autèntics ingredients dels festejos fallers.

En la Nit de la Cremada el foc serà l'encarregat de reduir els monuments a cendres, posant el punt final a la festa més representativa dels valencians.

L'encarregada de dur a terme totes estes activitats és la Federació Junta Fallera de Sagunt creada el 2 de juny de 1971 per tal d'aglutinar tota la festa fallera.

Setmana Santa

Viacrucis Divendres Sant de Matí, Sagunt
Viacrucis Divendres Sant de Matí, Sagunt

Setmana Santa a Sagunt.

El 31 de març de 1992 se li va concedir en ple municipal vist l'acord-proposada de la Fundació Municipal de Cultura la medalla d'or a la il·lustre Confraria de la Puríssima Sang del nostre senyor Jesucrist.

La Setmana Santa a Sagunt, que va ser declarada en 2004, amb el següent escrit en el BOE-A-2004-15440: “De conformitat amb el que disposa l'article 9.o, apartat 2.o de l'Ordre Ministerial de 29 de setembre de 1987 (BOE de 27 d'octubre), aquesta Se-cretaria General de Turisme ha tingut a bé concedir el títol de "Festa d'Interés Turístic Nacional" a la següent festa: Setmana Santa de Sagunt (València). Cosa que es fa pública amb caràcter general. Madrid, 20 de juliol de 2004.

-El secretari general, Ramón Martínez Fraile.”

La Setmana Santa a Sagunt, declarada “Festa d'Interés Turístic Nacional”, s'ha consolidat com un fenomen social i religiós que es manté des de fa més de 500 anys. Els joves confrares que formen la Majoralia són els responsables de la preparació dels actes que es desenvolupen en la seua majoria a l'ermita de la Sang.

Comencen el Diumenge de Rams amb la benedicció de les Palmes i la processó del mateix nom. Es realitza una representació, per actors saguntins, de la Passió de Crist. Aquest acte comença a l'església de Santa Maria i continua pels carrers del nucli antic fins al Calvari, on s'escenifica la Crucifixió. En la nit del Dimecres Sant transcorre la impressionant Processó del Silenci. El Dijous Sant se celebren solemnes oficis i es procedeix al trasllat de Jesús Sagramentat al monument instal·lat a l'ermita de la Sang.

El dia gran de la Setmana Santa Saguntina arriba el Divendres Sant, que comença amb el Viacrucis des de l'ermita amb la imatge de Jesús Natzaré fins al Sant Calvari. A la vesprada, es procedeix a la tradicional subhasta de saions i passos a la plaça de l'ermita, on els majorals sol·liciten la col·laboració econòmica dels saguntins. El “Sermó del Desenclavament” a l'església de Santa Maria i particularment la processó vespertina del Sant Enterrament són uns altres dels actes destacats. Els actes finalitzen amb la Missa de Resurrecció, que se celebra en Santa Maria i a continuació un castell de focs artificials.

Història. No sabem quins són els orígens de la Confraria de la Puríssima Sang del Nostre Senyor Jesucrist de Sagunt. Sabem que al segle XVI estava establida en l'abandonada sinagoga jueva, segons ho il·lustra el cronista Antonio Chabret, en la seua coneguda obra Sagunto: su historia y sus monumentos: “La sinagoga estava al barri de la Sang Vella, i va ser convertida en església de la Sang de Crist després de l'expulsió dels israelites. Avui, només queden del temple judaic quatre arcs ogivals en la part posterior de les cases núm. 7 a l'11 de l'indicat barri”.

Els penons morats que obrin la processó del Sant Enterrament ens recorden els gremis que antigament hi havia a la vila de Morvedre, i és molt possible que aquestes organitzacions serien les autèntiques iniciadores de la commemoració de la Setmana Santa, sobretot de la processó del Divendres Sant.

En 1492 Ferran el Catòlic va concedir franquícies i beneficis econòmics als que repoblaren la jueria. Aquesta repoblació no va ser copiosa i va tardar més del que s'esperava. El barri, abans habitat per jueus, va ser ocupat pel gremi o confraria de “peraires” o teixidors de lli, és a dir, menestrals dedicats a la fabricació de draps i teles.

No és estrany, doncs, que aquests artesans foren els fundadors de la Confraria de la Sang. El que sí que sabem cert és que des dels inicis la Confraria tenia, i té, un càrrec anual fix, aquest és el de “majoral”.

La Setmana Santa de Sagunt, o millor, el Divendres Sant que es rememora des de fa més de cinc-cents anys, constitueix l'eix principal de la commemoració. Dia que es viu amb intensitat, no solament pel clavari i els seus majorals o els prop de 1.500 confrares, amb el rostre cobert amb negra vesta, sinó per tot el poble saguntí. El Divendres Sant comença la vespra, el dijous, amb els “oficis” a l'ermita de la Sang, la visita als “monuments”, continuant a la nit amb la vetla del Santíssim, que s'uneix al Divendres Sant amb la pujada al Calvari. És el Viacrucis. A Sagunt, des de sempre, només hi ha hagut una Confraria, mentre que en altres ciutats i pobles proliferen les germandats i confraries. A Sagunt la rememoració es redueix al Sant Enterrament. El Divendres Sant és el dia d'obligada concurrència. Gent de la comarca i d'altres punts de la geografia provincial s'acosten, amb total fervor, a la nostra ciutat amb l'ànim de presenciar i viure, de ben a prop, el Divendres Sant, la piadosa processó del Sant Enterrament. Des dels inicis de la commemoració, a mitjan segle xv, fins avui, a penes s'ha alterat el cerimonial i els costums.

El poble paga la “festa”, perquè és seua, es fa loteria, rifes, s'arreplega porta a porta per a mantindre una hisenda sanejada. Tot està fixat, reglamentat, els dies i les hores, l'ordre de les desfilades, les expressions, els cants, els vestits, “les vestes” i fins als menjars.

La processó del Sant Enterrament, el Divendres Sant, s'inicia a les sis del matí amb l'eixida del Viacrucis, que transcorrerà des de l'ermita de la Sang fins a la muntanya del Calvari, on va ser crucificat i mort Jesucrist.

Ixen de l'ermita els primers confrares, amb la imatge de Jesús de Natzaret. Molt abans que clareja el dia, seran gran nombre de saguntins, xiquets fins i tot, els que seguiran el tortuós camí de la muntanya del Calvari, al peu del castell.

En acabar el Viacrucis, com ja és tradicional, es desdejunarà amb bunyols o xurros i xocolata. Mentrestant, a l'església de Santa Maria, un orador ens ofereix el sermó matinal. A partir de les dotze del migdia, a l'ermita, tenen lloc els oficis i l'adoració de la Santa Creu. Des de temps immemorials, al peu de l'escalinata de l'ermita, se celebra a les quatre de la vesprada la tradicional subhasta dels passos, el tambor i l'uniforme del “capità dels saions” (vestits de romans). Es tracta d'un ritual quasi mític, entranyable; “tres-centes pessetes donen per portar el tambor dels saions, a la una...”. En la nostra llengua, la dels valencians, els majorals acompanyant el clavari de l'any, amb veu forta, rotunda, van subhastant cadascun dels passos que prenen part en la “processó de les vestes”.

L'escenari de la subhasta és la mateixa escalinata de l'ermita, construïda en 1601, i aqueix xicotet espai urbà que, més que un carrer, més prompte sembla una xicoteta plaça, la de Sang Nova. En acabar la subhasta dels passos i “saions” que han de formar part en la processó del Divendres Sant, a la parròquia de Santa Maria té lloc el “Sermó del Desclavament”.

Aquesta vegada l'escenari serà la plaça de la Trinitat, en aqueix espai urbà que antany, fins a 1933, on va estar situat el convent trinitari construït en 1275. Allí, el se-cretari de la Confraria, pujat sobre una pedra, que abans va estar en el convent, passarà llista de tots els confrares que han de participar en el Sant Enterrament. Seran més de 1.500 els confrares que, amb la vesta amb llarga cua i el rostre cobert, després de passar llista, en formació, es dirigiran per Camí Ral a la plaça Major i, des d'ací, a l'ermita de la Sang, des d'on, a les vuit de la vesprada, s'iniciarà el Sant En-terrament saguntí i universal.

La processó del Sant Enterrament, després de més de quatre hores de marxa, comença la seua tornada a l'ermita de la Sang acompanyada per l'harmoniós redoblament dels tambors de les bandes de cornetes i tambors, sobreeixint, com si s'haguera apoderat del silenci, el “tambor dels saions”, i al final, després de Vera Creu, la banda de música de la Societat Musical Lira Saguntina.

L'ermita de la Puríssima Sang de Sagunt es troba en una placeta que forma el carrer de la Sang Nova, pròxima al carrer del Castell. És coneguda popularment com ermi-ta de la Sang.

L'edifici és barroc, de principis del segle XVII; va haver de construir-se poc després de l'expulsió dels jueus, ja que en 1607 ja s'hi instal·lava la Confraria. No obstant això, no va ser consagrada com a lloc de culte fins a una data tan tardana com 1753, quan se li va donar el seu aspecte definitiu.

Una encertada intervenció en 2012 li ha retornat alguns dels seus elements originals i el seu estat de conservació és excel·lent. L'edifici de l'ermita acull en la primera planta el Museu de la Sang, que conté i exhibeix el valuós patrimoni de la seua Confraria.

És la més rellevant del municipi i la de majors proporcions entre les que es troben al nucli urbà. S'alça sobre una escalinata, amb la façana mirant a la plaça. Sobre el creuer s'alça una esvelta cúpula recoberta per teules vidriades de color blau i coronada per una alta creu de forja.

Detall processó Setmana Santa Port de Sagunt
Detall processó Setmana Santa Port de Sagunt

Setmana Santa a Port de Sagunt.

És veritat que en el Port de Sagunt no se celebrava la Setmana Santa, almenys exteriorment, tan sols a l'interior dels temples parroquials com mana la tradició, malgrat els intents per consolidar la Setmana de Passió que es va celebrar durant alguns anys, sobretot en la dècada dels cinquanta.

De tots és sabut que el nou poblat es va formar, inicialment, amb gents vingudes de tots els punts de la geografia espanyola en instal·lar-se en el nostre sòl, primer la Companyia Minera de Sierra Menera, i després els Alts Forns del Mediterrani. A Sagunt van vindre famílies senceres per a residir i iniciar un nou futur. Aquestes gents van portar amb si els seus costums, les seues tradicions, integrant-se, al mateix temps, en la vida quotidiana i els seus costums en la nova terra que els acollia.

Entre els costums que van aportar els immigrants destaca la Setmana Santa. Pel comentari que de la Setmana Santa en el Port de Sagunt, que signa Fernando Cos-Gayón Domínguez (Revista Setmana Santa Saguntina. 1991), sabem com celebra-ven els porto-saguntins, antany, la seua Setmana Santa.

Després del “ciri” dels Monuments que finalitzava al migdia del Divendres Sant, se celebrava un solemne Viacrucis en l'albereda, enfront de l'església de Ntra. Sra. de Begoña, patrona del Port de Sagunt i únic temple (inaugurat en 1929) que existia per aquells dies. En 1955 la capella de Ntra. Sra. del Carme va ser elevada a la categoria de parròquia. Més tard es consagrarien dues noves parròquies: Sant Pere i San José.

Fins a 1969 se celebrava la processó del Sant Enterrament. Cos-Gayón recorda amb afecte la processó que en la seua infància se celebrava el Diumenge de Rams en la hui albereda del Consell “amb moltíssims assistents, portant branques d'olivera, en la seua majoria, i molt pocs amb les tradicionals palmes, a causa del seu elevat cost”.

La processó més important se celebra el Divendres Sant. És el Sant Enterrament, raó principal d'aquestes celebracions. En el Port de Sagunt i fins a 1956 la processó eixia amb un sol pas, el “Crist Crucificat”.

En 1956 es crea la primera germanor afavorida pels feligresos de les parròquies de Sant Pere i San José. Serà la germanor “Jesús Natzarè”.

La imatge de Jesús amb la Creu a coll i cobert amb una túnica habitada és obra de l'escultor Sanjuan. La primera germanor celebrava les seues activitats religioses en la parròquia de San José, on es troba el pas del “Natzarè”.

Al “Natzarè” li seguirà la germanor del “Sant Sepulcre” creada per feligresos de la parròquia de Ntra. Sra. de Begoña. El “Crist Crucificat” serà portat pels alumnes de l'Escola d'Aprenentes. Els confrares del “Sant Sepulcre” assistiran amb les seues túniques però descoberts els seus rostres.­

En 1959 són ja quatre els passos que prenen part en la processó del Divendres Sant. El recordat pare Jaime, responsable de la parròquia del Carmen, va aconseguir que un grup de feligresos constituïren la germanor de Ntra. Sra. dels Dolors, “La Dolorosa”. En 1964 la Companyia Minera de Sierra Menera va costejar el pal·li d'aquest pas. Hui aquesta imatge forma part del patrimoni de la parròquia del Carmen.

La processó del Divendres Sant es va celebrar fins a 1969. Any en què se suspenen aquestes commemoracions després d'agitades discussions entre els rectors i con-frares en les diferents parròquies. La Setmana Santa continua celebrant-se, d'alguna manera, en el Port de Sagunt. Almenys els actes litúrgics a l'interior de les esglésies, fins i tot alguna rememora la processó del Diumenge de Rams i el “Viacrucis” pels carrers dels seus voltants.

El Dissabte Sant o de Glòria, a les deu del matí, el goig era general. La sirena de la “Fàbrica” feia sonar el seu conegut “xiulit” que avisava de l'entrada i eixida dels treballadors de la llavors A.H.V. A aquest senyal acústic els joves i xiquets feien sonar tambors, xiulets i tota sort d'artefactes que produïen sorolls eixordadors en senyal d'alegria, perquè Jesús ha ressuscitat.

Concloem el nostre comentari de la mateixa forma que Fernando Cos-Gayón acaba el seu escrit: “Per això, en parlar de la Setmana Santa o de Passió, he preferit fer-ho amb records de la meua joventut, fins i tot de la meua infantesa, perquè –com molts altres cristians del Port– enyorem aquelles celebracions, fins i tot, per què no?, amb les saetas eixides de les veus estripades d'alguns dels nostres paisans. Eren moments de vertadera emoció, semblants als descrits pel poeta Gabriel y Galán, en el seu cèlebre poema “La Pedrada”, quan un xiquet llança una pedra contra el botxí, que en un dels passos representava els assots a “Jesús en la columna”, i en preguntar-li, “per què has fet això?”, contesta amb la innocència que només un xiquet és capaç de tindre: “Perquè sí, perquè li peguen sense fer cap motiu”.

La Setmana Santa de Port de Sagunt va començar a celebrar-se, de nou, entorn de l'any 2008/2009, sent la Confraria de la Germandat de la Dolorosa Mare del Ressuscitat qui va començar a fer els primers passos. En l'actualitat està organitzada per l'Associació Cultural Confrare de la Setmana Santa del Port de Sagunt, formada per tres Confraries: la Germanor del Natzarè, la Confraria de la Verge de la Dolorosa del Ressuscitat i la Confraria del Sant Sepulcre. Després de diversos anys sense celebrar-se la Setmana Santa del Port en els darrers anys s'ha consolidat. Tres Confraries conformen actualment la Setmana Santa, en concret la Germanor del Natzarè, sent el seu Germà Major Antonio García, la Confraria de la Verge de la Dolorosa del Resucitat, sent la seua germana Major Emilia Gassó Gassó i la Confraria del Sant Sepulcre, la Germana Major del qual és Begoña Adan Yuste, que també ocupa actualment el càrrec en la Presidència de l'Associació Cultural Confrare de la Setmana Santa del Port de Sagunt, una associació creada precisament perquè entre les tres Confraries, -o les que en un futur vulguen incloure's-, puguen unir forces, idees, companyonia, tradició i junts, desenvolupar una Setmana Santa digna, tal com reclamava una part important d'aquest nucli de població. La Setmana Santa de Port de Sagunt com se'l coneix en els nostres dies va començar a celebrar-se entorn de l'any 2008/2009, sent la Confraria de la Germanor de la Dolorosa Mare del Res-suscitat qui va començar a fer els primers passos, per a convertir-se en aquest present any 2018, en una Setmana Santa, consolidada i amb força. Aquest primer any, -2008- tan sols es va celebrar un acte en els voltants de l'Ala-meda, al costat de la Parròquia de Begoña, realitzant un VIA CRUCIS, en col·laboració amb la Parròquia del Carmen, encara que perquè no quedarà sola la Verge de la Dolorosa, des de la Parròquia de Begoña, van traure al Crucificat, una imatge, per cert, que era treta en els anys 50 i 60 pels alumnes de l'Escola d'Aprenents.

A l'any següent van parlar amb la resta de parròquies del Port de Sagunt perquè s'involucraren en el desenvolupament d'aquesta tradició, i a partir d'ací la Parròquia San José, El Carmen i Begoña, van sumar forces i van decidir començar novament a celebrar-la, sent una cosa molt fàcil de materialitzar, ja que dues de les Confraries estaven registrades, per tant van poder eixir.

Sant Jordi

Sant Jordi és el patró de la comunitat d'Aragó, i per això se celebra al municipi per les cases regionals. Per una banda, el CENTRE CULTURAL I RECREATIU ARAGONÉS DEL PORT DE SAGUNT, que va ser fundat en 1941, i amb seu al Port de Sagunt, i per altra banda la CASA D’ARAGÓ DE SAGUNT fundada en 1995 a Sagunt.

El Centre Aragonés va ser fundat en 1941. Ja l'any 1902 es van establir els primers aragonesos en el que llavors era un modest poblat conegut com a moll de Canet (poble proper del qual més tard nasquera com el Port Sagunt). Els aragonesos baixaven acompanyant el mineral de ferro d'Ojos Negros i Setiles. Els anys 1914 i 1915 va nàixer la fàbrica siderúrgica d'AH del Mediterrani, i és quan els de Terol van trobar en aquestes terres una mica més del treball, com és el respecte i l'afecte dels seus nous conciutadans, als quals bastava conèixer la seua identitat aragonesa per a obrir-los de bat a bat les portes. Aquests aragonesos enyoren el folklore d'Aragó i no hi ha noces, bateig, comunió, festa, etc., sense que les guitarres, guitarricos, bandúrries i llaüts no sonen. Celebració de la festivitat de la Mare de Déu del Pilar amb nombrosos actes, concursos de guanya-perd, cinquet, dòmino, parxís.

La Casa d'Aragó a Sagunt es constitueix en la representació viva del folklore i la tradició aragonesa al nucli de la ciutat de Sagunt. El seu naixement es remunta, amb la denominació de la Colònia Aragonesa de Sagunt, a principis dels anys 30, de manera que aquest detall és en el que es continua investigant atès que existeixen molt pocs documents de l'època.

En els inicis es va constituir perquè els habitants aragonesos que havien emigrat a la ciutat de Sagunt, i tots els simpatitzants que s'hi unien, pogueren celebrar la festivitat de la Mare de Déu del Pilar.

Amb el pas del temps i sent gran l'enyorança que sentien cap a la seua patrona, la Pilarica, van sol·licitar permís a l'Arquebisbat de València i van alçar un altar en honor seu, rèplica en molts dels seus detalls del que té la Mare de Déu del Pilar a la Basílica de Saragossa, a la bella església arxiprestal de Santa Maria de Sagunt; en aquest altar està tancat un lligall amb la història de la Fundació de la Colònia Aragonesa, i aquesta és l'única còpia fins avui coneguda a la qual ara com ara és quasi impossible accedir.

En l'actualitat, la Casa d'Aragó es troba en una nova fase de la seua vida, ja que amb el suport unànime dels socis es va comprar un local on poder desenvolupar totes les activitats que es realitzaven fins avui i les que no es podien dur a terme per falta d'espai, i així poder donar un millor acolliment i serveis als socis, convidats i simpatitzants, perquè, fins a aqueix moment depenien de sol·licitar locals aliens per a celebrar els actes.

Sant Jordi Sagunt
Sant Jordi Sagunt
Sant Jordi església del Salvador
Sant Jordi església del Salvador

Creus de Maig

La festa de la Creu de Maig té els seus antecedents en la celebració precristiana coneguda com a Festivitat dels Majos, en la qual es commemorava el temps mitjà de la primavera retent cultes a la naturalesa. Especialment, es festejava adornant un arbre o erigint un tronc o tòtem al qual se li posaven adorns o flors, mentre es feien danses rituals i es cantaven o feien recitacions. Amb l'arribada del cristianisme, aquesta festa va ser adaptada a la nova fe, de manera que es reemplaçà el tòtem per la creu cristiana.

En l'actualitat són les falles qui mantenen està tradició juntament amb diferents parròquies del municipi. Això si per a la Casa d'Andalusia de Port de Sagunt és dia de festa gran. Rondava l'any 1985 quan un grup d'amics andalusos arribats a Port de Sagunt per a treballar, van decidir constituir una associació amb la finalitat de donar a conèixer la cultura andalusa i mantindre així el vincle amb la seua terra des de la seua nova llar, les terres valencianes. Lluny estaven aquests 14 amics d'imaginar que, 30 anys després, l'entitat seria un dels col·lectius de referència del Camp de Morvedre.

L'art, el ball, el cant i l'hospitalitat característica del sud han sigut els ingredients principals d'aquest col·lectiu ha celebrat els seus més de 30 anys. Pertanyent a la Federació d'entitats culturals andaluses de la Comunitat Valenciana (FECA CV), integrada per 45 cases d'Andalusia del País Valencià, aquest col·lectiu és present en tots els actes programats per aquesta federació i la resta de cases d'Andalusia del País Valencià.

Creus Maig Casa Andalusia. Kivi Osma.
Creus Maig Casa Andalusia. Kivi Osma.

Mare de Déu dels Desemparats

La Confraria de la Mare de Déu dels Desemparats i Sant Roc de Morvedre es fundà amb butlla de 13 de febrer de 1759 signada pel papa Clement XIII, en què concedia gran nombre de gràcies i indulgències als confrares i devots, sobretot en els dies de la Mare de Déu dels Desemparats, Tots Sants, Reis Mags i Purificació de la Nostra Senyora. Antigament, la festa a la titular de la Confraria se celebrava en la domínica, després de l'octava de l'Assumpció. En aquests temps la festa es commemora el segon diumenge de maig, i es trasllada la imatge a la parroquial església de Santa Maria; a la vesprada, se celebra la processó per l'itinerari acostumat. La imatge que es venera a l'ermita fou construïda als anys quaranta, l'antiga fou destruïda l'any 1936.

Verge Desamparats Sagunt
Verge Desamparats Sagunt

Corpus Christi

Segons recorden des de l'organització de l'esdeveniment, des de la primera meitat del segle XVI la Confraria de Minerva de la parròquia de Santa Maria, s'encarregava de realitzar l'octava del Corpus i tenia com a privilegi portar el pal·li en la festa del Corpus i en la de la comunió dels impedits. També recalquen que antany al costat de la processó i els balls de danses populars, eixien al costat dels macers les insígnies de la ciutat, però a la fi del segle xx, l'ajuntament va deixar de costejar la festa. Des de llavors és la confraria de Minerva qui organitza els actes i presideix la processó general juntament amb els membres de la corporació que acompanyen al Santíssim pels carrers del barri antic. Com és tradicional i com era costum la confraria conti-nua realitzant l'octava del corpus el dijous següent, en una solemníssima missa revestida amb processó claustral. En aquesta solemnitat, participen activament el grup de campaners de Sagunt, Campaners de Morvedre, que realitzen els tocs durant la vesprada de l'octava i durant el cap de setmana del Corpus, anunciant la importància de la festivitat.

Fundació de la Confraria a Sagunt. Aquest culte al Santíssim, que ja es donava a la ciutat, es va acréixer, a principis del segle xvi, per la fundació de la denominada “Confraria de Donna Teresa”, confraria eucarística impulsada per Donya Teresa Enríquez per al culte al Santíssim Sagrament, especialment quan eixia de Viàtic.

Amb el pas del temps, en el mateix segle, també es va instituir a la ciutat l'així anomenada “Confraria de Minerva”, per ser filial de la Confraria del Santíssim Sagrament fundada pel papa Pau II en la basílica de Santa María sopra Minerva de Roma, regentada pels dominics.

Les dues confraries, no es van unir, sinó que els confrares de la Confraria de Donna Teresa podien pertànyer també a la de Minerva, amb el que tenim que la Confraria de Minerva a Sagunt no és la continuadora de la de Donna Teresa, sinó que és diferent, ja que els confrares de la primera, si volien pertànyer a la de Minerva havien d'inscriure's també en aquesta segona, per la qual cosa amb el pas del temps la Confraria de Donna Teresa va desaparèixer de la ciutat.

La Confraria del Santíssim Sagrament instituïda a Roma va ser fundada pel papa Paulo III el 30 de novembre de 1539, com consta en la butlla “Dominus Nostrer Jesus Christus”. La fundació de la Confraria de Sagunt, com diu Chabret va ser aprovada per butlla del mateix papa el 15 d'abril de 1540, és a dir, cinc mesos després de la de Roma, la qual cosa pot indicar la devoció eucarística que ja en aqueix moment existia a la ciutat.

CORPUS entrant en Santa Maria, Kivi Osma.
CORPUS entrant en Santa Maria, Kivi Osma.

Sant Cristòfol

L'ermita de Sant Cristòfol està situada al cim del xicotet turó del mateix nom, a 81 metres sobre el nivell del mar, situat a l'extraradi de Sagunt, entre l'autopista A7 València-Barcelona i la nova zona urbana de Sagunt Nord al marge esquerre del riu Palància, pròxim al Camí Vell de Terol. Té fàcil accés, a peu o amb vehicle. Només dista 1,7 km de l'Ajuntament de Sagunt.

És propietat del municipi de Sagunt. Té una superfície de 165 metres quadrats, és, després de l'ermita de la Sang, la més gran de les ermites de Sagunt.

Tot l'edifici està compost per: l'ermita destinada al culte, que és de planta rectangular amb arcs apuntats, una torre de defensa amb una campana de 16 quilos en la part superior, l'habitatge de l'ermità i un pati amb aljub. Tot aquest conjunt està protegit per diversos murs que el circumden i en ells es veuen espitlleres. Els murs són de pedra i argamassa amb filades alternes: filada de pedra i filada d'argamassa, pintats amb calç. Disposa dels serveis d'aigua potable i llum elèctriques.

L'ermita té la condició de ser Bé de Rellevància Local, segons la Llei 5/2007 del 9 de febrer de la Generalitat Valenciana.

És l'ermita més antiga de la comarca, la construcció data de finals del segle xiii. Com que està situada a la rodalia del Camí Vell de Terol, els pelegrins i viatgers la utilitzaven per a resar i demanar a Sant Cristòfol que els protegira durant el viatge. Malgrat pertànyer a un edifici religiós, la torre possiblement tenia funcions de vigilància.

Des de la seua torre s'atalaia l'horitzó a més de 30 quilòmetres, i així avisar la ciutat de possibles invasions per mar.

Ja al segle xvi, la representació més antiga que es coneix de l'ermita és el dibuix que Anton van dan Wyngaerde va fer de Morvedre, apareix en una cantonada de Sant Cristòfol amb una tàpia del seu voltant.

Al segle xvii, cada any se celebraven les misses següents: l'ermità feia festa al seu patró Sant Pau de Tebes, primer ermità, el 15 de gener. A Sant Cristòfol, el titular de l'ermita, el 10 de juliol. A Sant Roc el 16 d'agost. Sant Roc va aconseguir un renom universal a la Corona d'Aragó com a advocat eficaç en temps de malalties contagioses.

L'octubre de 1647 va aparèixer la pesta bubònica a València, l'epidèmia de la qual feia estralls, matava amb rapidesa i es propagava el contagi amb molta facilitat. Va ser tan gran el nombre de malalts, que els jurats de Sagunt es van veure obligats el maig de 1648 a establir nous hospitals fora de la vila. Un d'ells va ser l'ermita de Sant Cristòfol, on els convalescents passaven la quarantena.

Dos segles més tard, durant l'epidèmia de còlera de 1885, es va tornar a utilitzar l'ermita per a la mateixa finalitat.

L'ermita, en la dècada de 1960, estava totalment en ruïnes. La Confraria de Xofers de Sant Cristòfol de Sagunt es va encarregar de tancar els sostres i recuperar tota l'ermita. L'espadanya sud-est és de nova factura i la seua campana va ser donada per la Confraria l'any 1984 i enfront d'aquesta hi ha una altra fornícula que sembla haver tingut alguna campana antigament.

Tot el conjunt es troba en molt bon estat de conservació, malgrat estar per dins pràcticament refet totalment.

Actualment, el diumenge més pròxim al 10 de juliol, la Confraria celebra la festa del seu patró amb processó de cotxes i camions tocant el clàxon per la ciutat, amb romiatge a l'ermita i trasllat de la imatge del sant a l'església de Santa Maria de Sagunt.

Ermita Sant Cristofol
Ermita Sant Cristofol
Processó Sant Cristofol
Processó Sant Cristofol

Festes Patronals

En l'Església catòlica i en les ortodoxes, en les quals es creu en la intercessió dels sants, el sant patró (o sant patró o simplement patró) és un sant que té una afinitat especial amb una comunitat o un grup específic de persones i a la intercessió de les quals s'acullen els membres d'aqueixos col·lectius. Els termes patró i patró (del llatí, patrōnus) són sinònims de defensor i protector. Els sants patrons són considerats per molts creients com a intercessors i advocats davant Déu, siga d'una nació, un poble, un lloc, una artesania o activitat, una classe, una congregació, un clan o una família.

Oficialment, els Sants de la Pedra i la Verge del Bon Succés ocupen este lloc, però per a molts hauríem d'ampliar en dos més eixe patronatge la Mare de Déu del Carme i Begonya es mereixen estar en eixe llistat, encara que l'Església catòlica no ho permeta.

Mare de Déu del Carme

És una de les diverses advocacions de la Mare de Déu. La seva denominació procedeix del Mont Carmel, a Israel, un nom que deriva de la paraula Karmel o Al-Karem i que es podria traduir com 'jardí'. Hi ha avui en actiu ordes religiosos carmelites repartits per tot el món –masculins i femenins–, els quals giren entorn d'aquesta figura mariana.

Patrona del mar i dels pescadors és per això que és molt important al nucli del Port de Sagunt que des dels anys 50, o inclús abans, la veneren. És espectacular la processó que comença en la mar.

VERGE CARME PORT DE SAGUNT
VERGE CARME PORT DE SAGUNT

Sants de la Pedra

Abdó i Senén, Sants de la Pedra. Els patrons masculins de Sagunt. La devoció als germans Abdó i Senén (la seua festivitat el 30 de juliol) és proverbial en el món pels seus admirables miracles. Salvant els camps de la temuda calamarsa destructora, es fan creditors de l'àlies de Sants de la Pedra, per ser, com a bons dioscurs, protectors de sembrats i collites. Van ser els indiscutibles patrons dels agricultors de tot l'orbe cristià, abans que arribara i s'introduïra segles més tard a Espanya, i foren desplaçats per la figura de Sant Isidre Llaurador, sant castellà la festivitat del qual es va imposar durant el segle xviii i sobretot en les primeres dècades del xx, fomentant al seu torn i donant nom a nombroses cooperatives i associacions del camp.

En 1644 van ser proclamats patrons de la ciutat, i les seues relíquies van ser portades des de Roma per fra Bernardo Pellicer, després del permís obtingut del papa Innocenci VII, de manera que se’n va festejar l'arribada. En 1695 els jurats de la vila van encarregar a l'arquitecte Rafael Martí una capella, d'estil barroc, al convent de Sant Francesc per a donar-los culte. Precisament d'aquestes dates ha de ser el reliquiari de més grandària i obstinació.

I d'ací els Goigs als mateixos que expliquen, que

“Pues que sois nuestros Patrones y gozáis del sumo bien; Glorioso Abdón y Senén, oíd nuestras oraciones. Ricos en Persia nacisteis, siendo de tan nobles Reyes, de Dios las sagradas leyes, exactamente cumplisteis; pero no os desvanecisteis con tan plausibles blasones. Vuestras reliquias sagrades vinieron en esta tierra: toda plaga se destierra en donde son veneradas; las cosechas son cobrades por vuestras intercesiones. Los de Morvedre con celo imploran vuestra piedad; en cualquier necesidad socorredlos con desvelo por que consigan el cielo pues os tienen por Patrones”.

Els encarregats de dur a terme les festes són, per una banda, la Comissió de Festes Patronals de Sagunt, la qual realitza la part més lúdica —bous, orquestres i activitats per a tot el món—, i la part religiosa que l'organitza la Confraria dels Sants de la Pedra.

Processó Sants de la Pedra
Processó Sants de la Pedra
Moment del Xupinazo
Moment del Xupinazo
Detall Plaça de Bous
Detall Plaça de Bous

Mare de Déu de Begonya

És una advocació mariana originària de l'església de Begonya, actualment pertanyent a Bilbao, Espanya. Va ser declarada canònicament patrona de Bilbao i Biscaia en 1903 per Pius X, i al Port de Sagunt la celebrem el 15 d'agost amb una confraria de recent creació en el si de l'Església de Begonya.

Mare de Déu de Begonya
Mare de Déu de Begonya

Ànecs a l'aigua

Ànecs a l'aigua era una festa de la localitat on se soltaven ànecs a la mar al Port de Sagunt i els festers tracten de capturar-los de nou. Data dels anys 20 del segle xx. Aquesta pràctica fou prohibida a les darreries del segle passat, però l'ajuntament saguntí decidí continuar amb la festa i el 2006 va ser sancionat amb una multa de 45.000 euros en fer cas omís de la prohibició.

Mare de Déu del Bon Succés

Proclamada pontifícia en 1953. La seua festivitat es correspon amb el primer dissabte de setembre. Encara que l'ermita del Bon Succés es va erigir a partir de 1780. Es venera en aquesta església la imatge de la Mare de Déu del Bon Succés, la qual creu la tradició que va vindre per mar. Segons aqueixa tradició, una barca havia eixit de Sagunt al rescat d'un embalum misteriós que surava en el mar.

Ningú aconseguia acostar-s'hi. Diverses barques ho havien intentat, però l'embalum s'allunyava insistentment d'elles per a continuar surant. Per fi un capellà, que anava en l'últim bot, va aconseguir arribar fins a l'embalum i atrapar-lo.

Quan el van pujar al bot, el sacerdot i la tripulació van descobrir que es tractava d'una imatge de la Mare de Déu tallada en marbre que, miraculosament, no s'havia enfonsat. Van baixar en processó les comunitats i les juntes, les quals van dur la imatge al poble i, en el seu honor, van construir una ermita. L'any 1886 es va fer una restauració parcial d'aquesta ermita, que actualment està regentada per l'Associació Parroquial del Bon Succés.

Mare de Déu del Bon Succes
Mare de Déu del Bon Succes

Sant Ramon nonat

A la fi del mes d'agost té lloc a Sagunt, a València, la celebració de la festa en homenatge de Sant Ramon no nat, que és considerat com el patró de les embarassades i les parteres. Els festejos en el seu honor ressonen per tota la regió d'una manera popular, atès que se celebra l'homenatge a un sant que disposa de gran importància en el culte religiós de València.

La figura que s'homenatja és la de Sant Ramon, un home que va nàixer prop de l'any 1200 a Espanya i que va rebre el sobrenom de senar natus pel fet que el seu part va implicar la defunció de la seua mare. Se l'ha considerat com el patró de les embarassades i dels qui estan a punt de donar a llum, així com dels qui acaben de nàixer. La seua vida va ser complexa i sempre senzilla, arribant a passar per grans dificultats, però amb reconeixement per part de les autoritats eclesiàstiques, que després dels seus sacrificis i el seu esforç van veure en ell un diamant en brut. Sant Ramon va rebre el títol de cardenal de la mà del mateix papa Gregori IX i es va mantindre en la seua residència en un convent fins que se'n va dir perquè assistira a Roma en un dels moments crucials de la seua vida.

Els valencians celebren la vida de Sant Ramon no nat amb sopars que es realitzen a l'aire lliure i en les quals es posa de manifest aqueixa senzillesa i bons sentiments dels quals va fer gala el sant en vida. També se celebren revetles i festes taurines que s'han organitzat des de molt de temps arrere. En tots aquests actes, encara que són de caràcter públic, presa parteix l'església d'una manera molt activa demostrant que encara que han passat els anys no s'oblida el bon paper que va fer Sant Ramon.

A Sagunt també s'organitza de nou l'Entrà la Murta.

Sant Ramón Nonat
Sant Ramón Nonat

Mare de Déu dels Dolors

L'ermita dedicada per Sagunt a la Verge dels Dolors es troba, fent cantonada, en el número 24 del carrer dels Dolors, en el punt en què s'eixampla formant una xicoteta placeta. Es troba molt pròxima a l'Ermita de la Sang, només separada de la seua capçalera per un parell d'habitatges. Història i Conservació. Aquest temple va ser construït en 1860 a costa d'una veïna devota de l'advocació de la Verge Dolorosa.

S'ha beneficiat del programa de restauració de les ermites saguntines dut a terme en 2012, que entre altres aspectes pretenia tornar a dotar-les dels seus colors originals. D'aquesta manera, el seu estat de conservació actual és bo i llueix el tradicional ocre valencià en la seua façana després de dècades d'estar blanquejada. Es tracta d'una xicoteta ermita, de construcció molt senzilla, amb àmplia espadanya barroca que pràcticament ocupa tota la cornisa, amb campana -batejada Maria Dolors i datada en 1945- i penell de forja.

La porta d'accés, elevada sobre dos escalons, és d'arc de mig punt i es troba emplanxada; en un dels seus porticons s'obri un espiell ovalat. En el centre del frontó existeix un bell retaule ceràmic, emmarcat per fris d'obra, que representa a la Verge al peu de la creu amb Crist als seus braços.

A l'interior, rectangular i allargat, destaca el retaule d'obra sobre l'altar amb frontó triangular, en la fornícula emmarcada del qual per pilastres es venera una imatge de la Verge dels Dolors. A banda i banda s'obrin portes en la capçalera per a accedir a la sagristia, que posseeix dues plantes. La festa la mantenen vida les veïnes i veïns del barri que tots els 15 de setembre trauen la imatge de la verge recorrent els carrers de la ciutat vella.

Mare de Déu dels Dolors
Mare de Déu dels Dolors
Ermita de Sant Miquel
Ermita de Sant Miquel

Sant Miquel

Aquesta interessant i curiosa ermita es troba al número 54 del carrer Major, en la desembocadura del pendent del carrer de Sant Miquel, en ple centre urbà de Sagunt.

Va ser edificada en 1746 amb les aportacions dels veïns del barri de la Porta Nova.

Després de la restauració duta a terme l'any 2012 ha recuperat les policromies originals que decoraven la façana, així com s'han rehabilitat uns altres dels seus elements i reparat diversos desperfectes que l'amenaçaven.

Construïda salvant el pronunciat desnivell del carrer, la seua planta era ovalada, la qual cosa és molt poc corrent i s'aprecia millor a l'interior, ja que la façana va ser convertida en rectangular a mitjan segle passat per a alinear-la amb el traçat de la via urbana. Posseeix cúpula peraltada de teules àrabs, rematada en pinacle de pedra i creu. A la façana hi ha plaques de taulells ceràmics amb el nom de l'ermita que celebren el 250 aniversari, 1746-1996. Sobre la porta elevada, a la qual s'accedeix per quatre graons, s'obri un òcul redó —que abans de la restauració allotjava una imatge del sant en ceràmica—, i en la llinda es llig la següent inscripció en pedra (sic): Desta porta els llindars no pot passar Luzbel perquè dins està Miguel. 1746. Per sobre del ràfec s'alça l'espadanya barroca. L'altar és d'estil corinti, retaule d'obra rematat en frontó. Al centre hi ha un nínxol amb una vistosa talla de Sant Miquel victoriós sobre el diable, que va substituir-ne en 1946 una altra antiga que va ser destruïda. El més valuós de la seua decoració és la ceràmica del segle divuit.

L'ermita de Sant Miquel compta amb una junta que se n'encarrega del manteniment i de la celebració de la festa, que té lloc el 29 de setembre.

Policia Local Sagunt, Festa de Sant Miquel
Policia Local Sagunt, Festa de Sant Miquel

Patró de la Policia Local.

Cada any se celebra una parada militar i una condecoració als policies locals que pertoque. Cal recordar que el patronatge de l'Arcàngel bé perquè és el guardià dels exèrcits de Déu, “San Miguel ens ensenyen a vèncer el mal a força de bé, que la nostra Policia Municipal treballant pel Bé, comprometent-se amb el Bé, buscant el bé de la societat, ens ajuden a bandejar el mal, a controlar el mal i d'aquesta manera poder viure en la pau i el benestar que Déu vol per a nosaltres”.

Àngel Custodi

L'Església catòlica en el seu santoral cristià celebra el 2 d'octubre el Sant dels Àngels Custodis, una commemoració que recorda la protecció i la cura dels éssers humans.

Els Àngels Custodis, que també reben el nom d'Àngels de la Guarda, són els patrons de la Policia Nacional a l'ésser aquells que tenen com a missió, segons el cristianisme, de fer costat a l'ésser humà en totes les etapes de la seua vida. La celebració d'aquesta festivitat serveix per a reconèixer públicament la labor desenvolupada durant tot l'any per aquest cos de seguretat de l'Estat, així com per la seua contribució i lliurament per a la protecció de la ciutadania.

A Sagunt és realitza una ofrena floral, entrega de condecoracions i una missa. Cada any en un nucli de població i en ell estan presents tots els cossos i forces de seguretat de l'estat i també la representació de la política de la comarca.

Policia Nacional, Àngel Custodi
Policia Nacional, Àngel Custodi

Moros i Cristians

Vinculem sempre el Nou d'Octubre amb els Moros i Cristians, ja que són la representació de la reconquesta per part de Jaume I del regne àrab de Balansya.

És per això que la festa es desenvolupa el primer cap de setmana del mes d'octubre. Organitzada per l'Associació de Festes de Moros i Cristians, té lloc la festa de Moros i Cristians sota l'advocació de la Mare de Déu del Remei. Les comparses dels bàndols moro i cristià hi rememoren les lluites que hi hagué entre si per la conquesta i la defensa de la ciutat. Al capdavant marxen els capitans i abanderats amb les millors gales.

Destaca el dia de l'Entrada, en la qual les esquadres de les diferents comparses desfilen mostrant les seues belles i sofisticades vestimentes al compàs de cadencioses músiques mores i cristianes.

El primer diumenge d'octubre, amb la pujada al Castell de totes les comparses i davant la porta d'Almenara, es desenvolupen les ambaixades mora i cristiana, amb vibrants discursos dels respectius ambaixadors, seguits de batalla amb lluita d'espases i tret d'arcabussos, que finalitzen amb la reconquesta de la ciutat per les tropes cristianes.

Mare de Déu del Remei

En el vessant cristià, la construcció de noves esglésies vertebraria la ciutat al voltant de les noves juntes parroquials que es crearien, tant a la vila emmurallada com als ravals extramurs. Es crea el raval de Santa Anna; a llevant, el del Salvador; mentre que en direcció nord i situats entre la muralla i el riu Palància s'alçaran els ravals de la Moreria, el de la Trinitat i el de Sant Francesc. Aquestes juntes parroquials es convertirien en la plataforma per a la posterior elecció dels jurats de la vila, demarcació que, d'altra banda, es mantindrà vigent fins al segle xviii.

Alguns ravals van sorgir a l'empara d'alguns convents pertanyents a diferents ordes mendicants, trinitaris, franciscans i dominics. Mentre que els altres dos ravals, el del Salvador i el de la Moreria, s'estableixen per voluntat reial, per a atendre i resoldre qüestions molt concretes. Un factor clau en l'ordenació dels ravals va ser la xarxa de séquies creada pels musulmans. El raval del Salvador va ser creat pel rei Jaume I en 1248,per a consolidar el camí de València i d'Almenara, va construir hostals i cellers per als viatgers, així com abeuradors per als animals. Són d'aquesta època l'església de Santa Maria, el Salvador, convent de Santa Anna, el conjunt conventual de Sant Francesc, la important via de comunicació en època medieval, que avui coneixem com el Camí Reial, i una de les principals entrades al recinte emmurallat, que voltava la vila de Morvedre, la Porta Nova. També són d'aquesta època les nombroses cases senyorials, construïdes després de la reconquesta, que van ser repartides pel rei Jaume I als seus cavallers catalans i aragonesos. Tot açò va derivar en una remodelació “gòtica” de molts d'aquests carrers, acomodant-se a una nova organització sociopolítica, de característiques diferents.

És per aquest sentit que l'advocació de la Mare de Déu del Remei està present a la nostra ciutat, ja que des dels anys fundacionals de l'Orde Trinitària (1194), la devoció a la Mare de Déu ha sigut un dels pilars fonamentals de la seua espiritualitat. La curta Regla (aprovada en 1198), escrita per sant Joan de Mata, esmenta dues festes especials per a l'Església i que els trinitaris celebraven amb particular devoció, és a dir: l'Assumpció i la Purificació de la Mare de Déu i, a partir de 1262, resaven a la Mare de Déu tots els dissabtes. Al segle xv trobem els trinitaris entre els defensors del dogma de la Immaculada Concepció, com fra Robert Gaguin, ministre general de 1473 a 1501.

Pel que sembla, ja des dels orígens de l'Orde, com apareix en els cerimonials, cada matí es cantava missa en honor de la Mare de Déu, a més de l'ofici ja esmentat, es resava petit ofici de la Mare de Déu. Molt prompte es van anar afegint el rosari, la salve cantada els dissabtes i vigílies de les festivitats marianes, les lletanies, etc. El Breviari de l'Orde imprès a València en 1519 commemora deu festes marianes, és a dir: Immaculada Concepció, Expectació, Purificació, Transfixió, Anunciació, Visitació, Neus, Assumpció, Nativitat i Presentació.

No obstant això, malgrat les dades anteriors, no es tenen notícies històriques específiques de la devoció a la Mare de Déu del Remei en els primers temps de l'Orde, però se sap que des de molt antic els trinitaris han expressat una predilecció cap a ella.

Mare de Déu del Remei Sagunt
Mare de Déu del Remei Sagunt

Mare de Déu del Pilar

La comunitat aragonesa de Sagunt celebra la festivitat de la Mare de Déu del Pilar. La comunitat aragonesa tant de Sagunt com del Port de Sagunt tenen uns programes que tant la Casa d'Aragó com el Centre Cultural i Recreatiu Aragonés han preparat per a festejar l'onomàstica de la seua patrona, la Mare de Déu del Pilar, festivitat que, precisament, se celebra durant el dia d'avui, 12 d'octubre.

La Casa d'Aragó de Sagunt a la vespra celebra la seua ja tradicional ofrena de flors en honor a la seua patrona, esdeveniment que comença al local social d'aquesta entitat per a finalitzar a les portes del consistori saguntí. En aquest esdeveniment participen els representants de les comissions falleres del Camp de Morvedre així com les falleres majors de la Federació Junta Fallera de Sagunt.

El Centre Cultural i Recreatiu Aragonés del Port de Sagunt celebren en la vespra de la festa la seua ronda aragonesa on es va retre homenatge a la seua reina així com a les seues dames d'honor. En aquest esdeveniment fan un recorregut pel Port de Sagunt i participen els integrants dels quadres de cant, rondalla i ball.

Durant el matí del dia 12 d'octubre es du a terme una concentració a la seu d'aquesta casa regional del Port de Sagunt per a iniciar un recorregut fins a l'església de la Nostra Senyora del Carme, on s'oficiarà una missa en honor a la patrona dels aragonesos, que finalitzarà amb la interpretació de l'himne a la Mare de Déu del Pilar. Així mateix, a les 12 hores, la Casa d'Aragó de Sagunt organitza una missa que s'oficiarà a l'església del Salvador.

Durant aquest dia també la Caserna de la Guàrdia Civil de Sagunt celebra el dia de la seua patrona amb una Missa commemorativa.

El Pilar. Sagunt.
El Pilar. Sagunt.

Santa Cecilia

Verge, santa i màrtir romana, patrona dels músics. Malgrat ser una de les santes més populars de tots els temps, és molt poc el que es coneix sobre ella. Es creu que va nàixer a Roma, en el si d'una il·lustre família, i que va ser casada contra la seua voluntat amb un jove pagà anomenat Valerio.

Cecilia va aconseguir que el seu marit respectarà la seua virginitat i es convertirà al cristianisme. Valerio va ser batejat pel papa Urbà, i, juntament amb el seu germà Tiburcio, també convertit, va donar sepeli als màrtirs de la persecució de Turc Al-maquio. Denunciats per aquesta pràctica, tots dos germans van ser decapitats. Cecilia va ser també denunciada i condemnada a ser llançada al foc de les termes de la seua pròpia casa, però va eixir il·lesa. Turc Almaquio va ordenar llavors que fora degollada; Cecilia, ferida tres vegades amb la destral, va expirar després de tres dies d'agonia. El papa Urbà, ajudat pels seus diaques, va enterrar a la màrtir i va consagrar la seua casa com a basílica.

El culte de Santa Cecilia de Roma es va difondre àmpliament a causa del relat del seu martiri, que l'enalteix com a exemple de la dona cristiana. Una frase de l'acta del seu martiri, segons la qual Santa Cecilia va cantar durant el turment, li va valdre ser patrona dels músics. Les agrupacions musicals, cors i orquestres la celebren com a patrona el 22 de novembre. I les nostres societats musicals fan diferents activitats al voltant de la Santa.

Santa Cecila Sagunt
Santa Cecila Sagunt

Texto en el idioma en que lo publica la fuente. Texto de la sección de fiestas del artículo de Wikipedia sobre Sagunt/Sagunto (CC BY-SA 4.0): artículo original y autores.

Calendario laboral 2026

  • Año Nuevo jueves, 1 de enero · fuente
    Nacional
  • Epifanía del Señor martes, 6 de enero · fuente
    Nacional
  • San José jueves, 19 de marzo · fuente
    Nacional
  • Viernes Santo viernes, 3 de abril · fuente
    Nacional
  • Lunes de Pascua lunes, 6 de abril · fuente
    Autonómico
  • San Vicente Ferrer lunes, 13 de abril · fuente
    Local
  • Fiesta del Trabajo viernes, 1 de mayo · fuente
    Nacional
  • San Juan miércoles, 24 de junio · fuente
    Autonómico
  • Santos Abdón y Senén jueves, 30 de julio · fuente
    Local
  • Asunción de la Virgen sábado, 15 de agosto · fuente
    Nacional
  • Día de la Comunitat Valenciana viernes, 9 de octubre · fuente
    Autonómico
  • Fiesta Nacional de España lunes, 12 de octubre · fuente
    Nacional
  • Inmaculada Concepción martes, 8 de diciembre · fuente
    Nacional
  • Natividad del Señor viernes, 25 de diciembre · fuente
    Nacional

Festivos locales 2026

  • San Vicente Ferrerlunes, 13 de abril
  • Santos Abdón y Senénjueves, 30 de julio

Son los dos días no laborables que fija cada municipio; no siempre coinciden con sus fiestas populares.

Fiestas de Valencia/València

Fuentes: fiestas de interés turístico de los anexos de Wikipedia, fiestas populares de la sección de fiestas del artículo de Wikipedia de cada municipio (CC BY-SA), Wikidata (CC0) e imágenes de Wikimedia Commons. Calendario laboral: festivos.io (CC BY 4.0), a partir del BOE y de los boletines y datos abiertos autonómicos y provinciales; cada día enlaza a su fuente. Las fechas son orientativas: ante cualquier duda, manda el boletín oficial o el ayuntamiento.