Salta al contingut
El teu municipi:
Festes i festius

Festes de Casas Altas

Festes populars i patronals, quan se celebren i què s'hi fa, i el calendari laboral 2026 amb els festius locals.

Ademuz Ador Agullent Aielo de Malferit Aielo de Rugat Alaquàs Albaida Albal Albalat de la Ribera Albalat dels Sorells Albalat dels Tarongers Alberic Alborache Alboraia/Alboraya Albuixech Alcàntera de Xúquer Alcàsser Alcublas Aldaia Alfafar Alfara de la Baronia Alfara del Patriarca Alfarb Alfarrasí Alfauir Algar de Palància Algemesí Algímia d'Alfara Alginet Almàssera Almiserà Almoines Almussafes Alpuente Alzira Andilla Anna Antella Aras de los Olmos Atzeneta d'Albaida Ayora Barx Barxeta Bèlgida Bellreguard Bellús Benagéber Benaguasil Benavites Beneixida Benetússer Beniarjó Beniatjar Benicolet Benicull de Xúquer Benifaió Benifairó de la Valldigna Benifairó de les Valls Beniflá Benigànim Benimodo Benimuslem Beniparrell Benissanó Benissoda Benissuera Bétera Bicorp Bocairent Bolbaite Bonrepòs i Mirambell Bufali Bugarra Buñol Burjassot Calles Camporrobles Canals Canet d'En Berenguer Carcaixent Càrcer Carlet Carrícola Casas Altas Casas Bajas Casinos Castelló Castelló de Rugat Castellonet de la Conquesta Castielfabib Catadau Catarroja Caudete de las Fuentes Cerdà Chella Chelva Chera Cheste Chiva Chulilla Cofrentes Corbera Cortes de Pallás Cotes Cullera Daimús Domeño Dos Aguas el Genovés el Palomar el Puig de Santa Maria el Real de Gandia Enguera Estivella Estubeny Faura Favara Foios Fontanars dels Alforins Fortaleny Fuenterrobles Gandia Gátova Gavarda Gestalgar Gilet Godella Godelleta Guadasséquies Guadassuar Guardamar de la Safor Higueruelas Jalance Jarafuel l'Alcúdia l'Alcúdia de Crespins l'Alqueria de la Comtessa l'Eliana l'Énova l'Olleria la Font d'en Carròs la Font de la Figuera la Granja de la Costera la Llosa de Ranes la Pobla de Farnals la Pobla de Vallbona la Pobla del Duc la Pobla Llarga La Yesa Llanera de Ranes Llaurí Llíria Llocnou d'En Fenollet Llocnou de Sant Jeroni Llombai Llutxent Loriguilla Losa del Obispo Macastre Manises Manuel Marines Massalavés Massalfassar Massamagrell Massanassa Meliana Millares Miramar Mislata Moixent/Mogente Moncada Montaverner Montesa Montitxelvo/Montichelvo Montroi/Montroy Montserrat Museros Nàquera/Náquera Navarrés Novetlè Oliva Olocau Ontinyent Otos Paiporta Palma de Gandía Palmera Paterna Pedralba Petrés Picanya Picassent Piles Pinet Polinyà de Xúquer Potries Puçol Puebla de San Miguel Quart de les Valls Quart de Poblet Quartell Quatretonda Quesa Rafelbunyol Rafelcofer Rafelguaraf Ráfol de Salem Real Requena Riba-roja de Túria Riola Rocafort Rotglà i Corberà Ròtova Rugat Sagunt/Sagunto Salem San Antonio de Benagéber Sant Joanet Sedaví Segart Sellent Sempere Senyera Serra Siete Aguas Silla Simat de la Valldigna Sinarcas Sollana Sot de Chera Sueca Sumacàrcer Tavernes Blanques Tavernes de la Valldigna Teresa de Cofrentes Terrateig Titaguas Torrebaja Torrella Torrent Torres Torres Tous Tuéjar Turís Utiel València Vallada Vallanca Vallés Venta del Moro Vilallonga/Villalonga Vilamarxant Villar del Arzobispo Villargordo del Cabriel Vinalesa Xàtiva Xeraco Xeresa Xirivella Yátova Zarra
Festes de l'any

1

Pròxim festiu local

Els festius locals de 2026 ja han passat. Veure 2027

Calendari de festes de Casas Altas

  1. Maig
    • Fiestas patronales Finales de mayo

      En honor a la Santísima Trinidad y a la Virgen del Amor Hermoso: se celebran a finales de mayo o principios de junio, su fecha es variable pues la Santísima Trinidad se celebra el octavo domingo después del Domingo de R…

Tradicions i festes de Casas Altas

  • Fiestas patronales: en honor a la Santísima Trinidad y a la Virgen del Amor Hermoso: se celebran a finales de mayo o principios de junio, su fecha es variable pues la Santísima Trinidad se celebra el octavo domingo después del Domingo de Resurrección.

Sin embargo, entre las fiestas populares de significación pagana destaca la Plantada del Chopo, una arraigada costumbre antaño existente en casi todos los pueblos del Rincón de Ademuz que todavía persiste en algunos como Casas Altas y Castielfabib. Su enigmática simbología y el origen histórico resultan difíciles de interpretar; sin embargo, las causas del decaimiento de la fiesta en la comarca deben buscarse en el vaciamiento de gente joven que han padecido estos pueblos y en la transformación de la sociedad rural tradicional.

Referencias a dicha fiesta, con múltiples variantes, hay en todos los países del entorno mediterráneo aunque también pueden hallarse en sociedades y culturas tan alejadas como Escocia o Japón. No en vano ha sido considerada como una fiesta tribal de aprendizaje e iniciación, durante la cual tiene lugar una ceremonia, mediante la que -individual o colectivamente- se accede alegóricamente al saber común del grupo. Con el nuevo estatus, el iniciado se halla en posesión de responsabilidades sociales (grupales) que hasta entonces no tenía. De la misma forma, por su peculiar simbología fálica, también podría clasificarse el evento como una rudimentaria celebración pagana de la fertilidad tan característica de las sociedades agrarias en la estación primaveral. Precisamente, los principales protagonistas de la fiesta son los hombres jóvenes, en especial los mozos (quintos) que cada año iban a realizar el servicio militar obligatorio. El otro indiscutible protagonista de la celebración es el chopo (Populus nigra) o mejor los álamos blancos (Populus alba L.), árboles de rápido crecimiento muy frecuentes en las riberas del Turia, Bohílgues y Ebrón. Obviamente, la forma del árbol evoca la pretendida simbología fálica (relacionada con el órgano sexual masculino, la cópula y reproducción de los mamíferos).

En las sociedades rurales, tan inequívoca simbolización debe hacerse extensiva a la fertilidad de los campos como ofrenda a las deidades de la naturaleza, invocando una buena cosecha y la pervivencia del grupo. Precisamente, la "plantada del chopo" debe incluirse entre las celebraciones con árbol festivo "de primavera" (Pascua florida), emparentándose con otras festividades donde se utiliza el elemento vegetal (enramadas de mayo, Corpus Christi, Cruces de mayo, etc.), junto con los árboles de Navidad y mayos invernales (hogueras de san Antón), oportunamente denominadas "de invierno".

Trascendiendo las peculiaridades de cada lugar, el proceso de plantar el chopo puede sistematizarse en cinco etapas sucesivas: 1) Selección y tala, 2) Desmoche y limpieza, 3) Arrastre y subida y 4) Plante y erección.

Antes del izado del árbol, no debe olvidarse el atado de unas ramas de pino que se amarran a la puntera a modo de ornamento, ya que por esta época los chopos aún no tienen hoja en la zona. En otros lugares conservan las propias ramas del árbol como adorno, pero sin dejar de colocar el regalo de la cucaña (conejo, pollo u objeto de valor) que, una vez plantado, los mozos intentarán coger trepando por la caña desnuda y jabonosa del chopo.

Singularmente, el árbol plantado en las plazas de los pueblos presidía la celebración festiva (bailes, danzas...) y religiosa; pues el árbol es uno de los elementos que el cristianismo asoció a la cruz de Cristo, hasta el punto de heredar sus místicas simbolizaciones.

Resulta esperanzador comprobar la pervivencia de semejantes costumbres, muestra de que en los pueblos rinconademucenses (Ademuz, Casas Altas, Casas Bajas, Castielfabib, Puebla de San Miguel, Torrebaja y Vallanca) todavía quedan principios ancestrales que entroncan con los predecesores en este paisaje. Contra todo pronóstico, sin embargo, conviene favorecer el conocimiento y la continuación de la fiesta, recopilando información e investigando sobre la misma.

Otra de sus tradiciones que ocurren durante el mes de agosto es la coronación de la reina de las fiestas. El primer día de fiestas se realiza la concentración de peñas en el pabellón municipal para dar la bienvenida a la reina y sus damas de honor. Al día siguiente, la reina y sus damas asisten a la misa de la Virgen y hacen una ofrenda en la plaza después de la procesión.

Estas fiestas tienen lugar entre el 11 y el 14 de agosto y finalizan con la tirada del chopo; durante las fiestas hay también competiciones lúdicas y deportivas, verbenas y actuaciones folklóricas.

Homenaje del barrio barcelonés de La Marina a su vecino Paco Candel (1925-2007).
Homenaje del barrio barcelonés de La Marina a su vecino Paco Candel (1925-2007).

Text en l'idioma en què el publica la font. Text de la secció de festes de l'article de la Wikipedia sobre Casas Altas (CC BY-SA 4.0): article original i autors.

Calendari laboral 2026

  • Año Nuevo dijous, 1 de gener · font
    Nacional
  • Epifanía del Señor dimarts, 6 de gener · font
    Nacional
  • San José dijous, 19 de març · font
    Nacional
  • Viernes Santo divendres, 3 d'abril · font
    Nacional
  • Lunes de Pascua dilluns, 6 d'abril · font
    Autonòmic
  • Fiesta del Trabajo divendres, 1 de maig · font
    Nacional
  • San Isidro Labrador divendres, 15 de maig · font
    Local
  • La Santísima Trinidad dilluns, 1 de juny · font
    Local
  • San Juan dimecres, 24 de juny · font
    Autonòmic
  • Asunción de la Virgen dissabte, 15 d'agost · font
    Nacional
  • Día de la Comunitat Valenciana divendres, 9 d'octubre · font
    Autonòmic
  • Fiesta Nacional de España dilluns, 12 d'octubre · font
    Nacional
  • Inmaculada Concepción dimarts, 8 de desembre · font
    Nacional
  • Natividad del Señor divendres, 25 de desembre · font
    Nacional

Festius locals 2026

  • San Isidro Labradordivendres, 15 de maig
  • La Santísima Trinidaddilluns, 1 de juny

Són els dos dies no laborables que fixa cada municipi; no sempre coincideixen amb les seves festes populars.

Festes de Valencia/València

Fonts: festes d'interès turístic dels annexos de la Wikipedia, festes populars de la secció de festes de l'article de la Wikipedia de cada municipi (CC BY-SA), Wikidata (CC0) i imatges de Wikimedia Commons. Calendari laboral: festivos.io (CC BY 4.0), a partir del BOE i dels butlletins i dades obertes autonòmics i provincials; cada dia enllaça a la seva font. Les dates són orientatives: davant de qualsevol dubte, mana el butlletí oficial o l'ajuntament.