Sant Cristòfol Sagunt/Sagunto
Sagunt/Sagunto · Valencia/València
L'ermita de Sant Cristòfol està situada al cim del xicotet turó del mateix nom, a 81 metres sobre el nivell del mar, situat a l'extraradi de Sagunt, entre l'autopista A7 València-Barcelona i la nova zona urbana de Sagunt Nord al marge esquerre del riu Palància, pròxim al Camí Vell de Terol. Té fàcil accés, a peu o amb vehicle. Només dista 1,7 km de l'Ajuntament de Sagunt.
És propietat del municipi de Sagunt. Té una superfície de 165 metres quadrats, és, després de l'ermita de la Sang, la més gran de les ermites de Sagunt.
Tot l'edifici està compost per: l'ermita destinada al culte, que és de planta rectangular amb arcs apuntats, una torre de defensa amb una campana de 16 quilos en la part superior, l'habitatge de l'ermità i un pati amb aljub. Tot aquest conjunt està protegit per diversos murs que el circumden i en ells es veuen espitlleres. Els murs són de pedra i argamassa amb filades alternes: filada de pedra i filada d'argamassa, pintats amb calç. Disposa dels serveis d'aigua potable i llum elèctriques.
L'ermita té la condició de ser Bé de Rellevància Local, segons la Llei 5/2007 del 9 de febrer de la Generalitat Valenciana.
És l'ermita més antiga de la comarca, la construcció data de finals del segle xiii. Com que està situada a la rodalia del Camí Vell de Terol, els pelegrins i viatgers la utilitzaven per a resar i demanar a Sant Cristòfol que els protegira durant el viatge. Malgrat pertànyer a un edifici religiós, la torre possiblement tenia funcions de vigilància.
Des de la seua torre s'atalaia l'horitzó a més de 30 quilòmetres, i així avisar la ciutat de possibles invasions per mar.
Ja al segle xvi, la representació més antiga que es coneix de l'ermita és el dibuix que Anton van dan Wyngaerde va fer de Morvedre, apareix en una cantonada de Sant Cristòfol amb una tàpia del seu voltant.
Al segle xvii, cada any se celebraven les misses següents: l'ermità feia festa al seu patró Sant Pau de Tebes, primer ermità, el 15 de gener. A Sant Cristòfol, el titular de l'ermita, el 10 de juliol. A Sant Roc el 16 d'agost. Sant Roc va aconseguir un renom universal a la Corona d'Aragó com a advocat eficaç en temps de malalties contagioses.
L'octubre de 1647 va aparèixer la pesta bubònica a València, l'epidèmia de la qual feia estralls, matava amb rapidesa i es propagava el contagi amb molta facilitat. Va ser tan gran el nombre de malalts, que els jurats de Sagunt es van veure obligats el maig de 1648 a establir nous hospitals fora de la vila. Un d'ells va ser l'ermita de Sant Cristòfol, on els convalescents passaven la quarantena.
Dos segles més tard, durant l'epidèmia de còlera de 1885, es va tornar a utilitzar l'ermita per a la mateixa finalitat.
L'ermita, en la dècada de 1960, estava totalment en ruïnes. La Confraria de Xofers de Sant Cristòfol de Sagunt es va encarregar de tancar els sostres i recuperar tota l'ermita. L'espadanya sud-est és de nova factura i la seua campana va ser donada per la Confraria l'any 1984 i enfront d'aquesta hi ha una altra fornícula que sembla haver tingut alguna campana antigament.
Tot el conjunt es troba en molt bon estat de conservació, malgrat estar per dins pràcticament refet totalment.
Actualment, el diumenge més pròxim al 10 de juliol, la Confraria celebra la festa del seu patró amb processó de cotxes i camions tocant el clàxon per la ciutat, amb romiatge a l'ermita i trasllat de la imatge del sant a l'església de Santa Maria de Sagunt.
Iturriak argitaratzen duen hizkuntzako testua. Sagunt/Saguntori buruzko Wikipediako artikuluko jaien ataleko testua (CC BY-SA 4.0): jatorrizko artikulua eta egileak. Urte bakoitzeko datak eta egitaraua udalak argitaratzen ditu.
Non ospatzen den
Puntuak udalerriaren erdigunea adierazten du.
Jai gehiago: Sagunt/Sagunto
-
Abenduaren
-
Sant Antoni
21 de diciembre
Situada a prop del solstici d'hivern (dia 21 de desembre), la revetlla de Sant Antoni se celebra la nit del 16 de gener i s'emmarca en un conjunt de celebracions precristianes que evocaven el reinici…
-
Sant Antoni
21 de diciembre
-
Otsailaren
-
Sant Blai
3 de febrero
L'Associació Cultural Ermita de la Magdalena i Sant Blai (BRL) s'ocupa del manteniment de l'ermita i dels festejos que s'hi relacionen, especialment la celebració de la festivitat de Sant Blai el 3 d…
-
Sant Blai
3 de febrero
-
Otsailaren
-
Mare de Déu dels Desemparats
13 de febrero
La Confraria de la Mare de Déu dels Desemparats i Sant Roc de Morvedre es fundà amb butlla de 13 de febrer de 1759 signada pel papa Clement XIII, en què concedia gran nombre de gràcies i indulgències…
-
Mare de Déu dels Desemparats
13 de febrero
-
Martxoaren
- Fallas de Sagunto Estatuko interes turistikoa Del 14 al 19 de marzo
-
Apirilaren
- Semana Santa en Sagunto Estatuko interes turistikoa Semana Santa
-
Apirilaren
-
Setmana Santa a Sagunt
Semana Santa
El 31 de març de 1992 se li va concedir en ple municipal vist l'acord-proposada de la Fundació Municipal de Cultura la medalla d'or a la il·lustre Confraria de la Puríssima Sang del nostre senyor Jes…
-
Setmana Santa a Sagunt
Semana Santa
-
Apirilaren
-
Setmana Santa a Port de Sagunt
Semana Santa
És veritat que en el Port de Sagunt no se celebrava la Setmana Santa, almenys exteriorment, tan sols a l'interior dels temples parroquials com mana la tradició, malgrat els intents per consolidar la …
-
Setmana Santa a Port de Sagunt
Semana Santa
-
Apirilaren
- Setmana Santa Semana Santa
-
Maiatzaren
-
Creus de Maig
Mayo
La festa de la Creu de Maig té els seus antecedents en la celebració precristiana coneguda com a Festivitat dels Majos, en la qual es commemorava el temps mitjà de la primavera retent cultes a la nat…
-
Creus de Maig
Mayo
-
Ekainaren
-
Corpus Christi
Corpus Christi
Segons recorden des de l'organització de l'esdeveniment, des de la primera meitat del segle XVI la Confraria de Minerva de la parròquia de Santa Maria, s'encarregava de realitzar l'octava del Corpus …
-
Corpus Christi
Corpus Christi
-
Uztailaren
-
Sants de la Pedra
30 de julio
Abdó i Senén, Sants de la Pedra. Els patrons masculins de Sagunt. La devoció als germans Abdó i Senén (la seua festivitat el 30 de juliol) és proverbial en el món pels seus admirables miracles. Salva…
-
Sants de la Pedra
30 de julio
-
Uztailaren
-
Festes patronals en honor dels Sants Màrtirs
Julio
Abdó i Senent -els Sants de la Pedra- (Celebrades la segona quinzena de juliol)
-
Festes patronals en honor dels Sants Màrtirs
Julio
-
Abuztuaren
-
Sant Ramon nonat
Agosto
A la fi del mes d'agost té lloc a Sagunt, a València, la celebració de la festa en homenatge de Sant Ramon no nat, que és considerat com el patró de les embarassades i les parteres. Els festejos en e…
-
Sant Ramon nonat
Agosto
-
Abuztuaren
-
Mare de Déu de Begonya
15 de agosto
És una advocació mariana originària de l'església de Begonya, actualment pertanyent a Bilbao, Espanya. Va ser declarada canònicament patrona de Bilbao i Biscaia en 1903 per Pius X, i al Port de Sagun…
-
Mare de Déu de Begonya
15 de agosto
-
Irailaren
-
Mare de Déu del Bon Succés
Septiembre
Proclamada pontifícia en 1953. La seua festivitat es correspon amb el primer dissabte de setembre. Encara que l'ermita del Bon Succés es va erigir a partir de 1780. Es venera en aquesta església la i…
-
Mare de Déu del Bon Succés
Septiembre
-
Urriaren
-
Mare de Déu del Pilar
12 de octubre
La comunitat aragonesa de Sagunt celebra la festivitat de la Mare de Déu del Pilar. La comunitat aragonesa tant de Sagunt com del Port de Sagunt tenen uns programes que tant la Casa d'Aragó com el Ce…
-
Mare de Déu del Pilar
12 de octubre
-
Urriaren
-
Moros i Cristians
Octubre
Vinculem sempre el Nou d'Octubre amb els Moros i Cristians, ja que són la representació de la reconquesta per part de Jaume I del regne àrab de Balansya.És per això que la festa es desenvolupa el pri…
-
Moros i Cristians
Octubre
-
Urriaren
-
Àngel Custodi
2 de octubre
L'Església catòlica en el seu santoral cristià celebra el 2 d'octubre el Sant dels Àngels Custodis, una commemoració que recorda la protecció i la cura dels éssers humans.Els Àngels Custodis, que tam…
-
Àngel Custodi
2 de octubre
-
Datarik gabe
-
Mare de Déu del Remei
En el vessant cristià, la construcció de noves esglésies vertebraria la ciutat al voltant de les noves juntes parroquials que es crearien, tant a la vila emmurallada com als ravals extramurs. Es crea…
-
Mare de Déu del Remei
-
Datarik gabe
-
Sant Jordi
Sant Jordi és el patró de la comunitat d'Aragó, i per això se celebra al municipi per les cases regionals. Per una banda, el CENTRE CULTURAL I RECREATIU ARAGONÉS DEL PORT DE SAGUNT, que va ser fundat…
-
Sant Jordi
-
Datarik gabe
-
Falles de Sant Josep (Festa d'Interés Turístic Nacional)
L'origen faller de la comarca sembla que ens porta exclusivament a Sagunt i el seu Port. És clar que allí es troba la història fallera més intensa i extensa. Però també és cert que als municipis del …
-
Falles de Sant Josep (Festa d'Interés Turístic Nacional)
-
Datarik gabe
-
Sant Miquel
Aquesta interessant i curiosa ermita es troba al número 54 del carrer Major, en la desembocadura del pendent del carrer de Sant Miquel, en ple centre urbà de Sagunt.Va ser edificada en 1746 amb les a…
-
Sant Miquel
-
Datarik gabe
-
Mare de Déu dels Dolors
L'ermita dedicada per Sagunt a la Verge dels Dolors es troba, fent cantonada, en el número 24 del carrer dels Dolors, en el punt en què s'eixampla formant una xicoteta placeta. Es troba molt pròxima …
-
Mare de Déu dels Dolors
-
Datarik gabe
-
Santa Cecilia
Verge, santa i màrtir romana, patrona dels músics. Malgrat ser una de les santes més populars de tots els temps, és molt poc el que es coneix sobre ella. Es creu que va nàixer a Roma, en el si d'una …
-
Santa Cecilia
-
Datarik gabe
-
Festes Patronals
En l'Església catòlica i en les ortodoxes, en les quals es creu en la intercessió dels sants, el sant patró (o sant patró o simplement patró) és un sant que té una afinitat especial amb una comunitat…
-
Festes Patronals
-
Datarik gabe
-
Mare de Déu del Carme
És una de les diverses advocacions de la Mare de Déu. La seva denominació procedeix del Mont Carmel, a Israel, un nom que deriva de la paraula Karmel o Al-Karem i que es podria traduir com 'jardí'. H…
-
Mare de Déu del Carme
-
Datarik gabe
-
Patró de la Policia Local
Cada any se celebra una parada militar i una condecoració als policies locals que pertoque. Cal recordar que el patronatge de l'Arcàngel bé perquè és el guardià dels exèrcits de Déu, “San Miguel ens …
-
Patró de la Policia Local
-
Datarik gabe
-
Ànecs a l'aigua
Ànecs a l'aigua era una festa de la localitat on se soltaven ànecs a la mar al Port de Sagunt i els festers tracten de capturar-los de nou. Data dels anys 20 del segle xx. Aquesta pràctica fou prohib…
-
Ànecs a l'aigua
Valencia/València beste jai batzuk
Iturriak: udalerriaren Wikipediako artikuluko jaien atala (CC BY-SA); tokiko jaiegunak: festivos.io (CC BY 4.0), aldizkari ofizialetatik abiatuta. Edizio bakoitzaren data zehatzak udalak argitaratzen ditu.