Salta al contingut
El teu municipi:
Festa popular

Sant Cristòfol a Sagunt/Sagunto

Sagunt/Sagunto · Valencia/València

Ademuz Ador Agullent Aielo de Malferit Aielo de Rugat Alaquàs Albaida Albal Albalat de la Ribera Albalat dels Sorells Albalat dels Tarongers Alberic Alborache Alboraia/Alboraya Albuixech Alcàntera de Xúquer Alcàsser Alcublas Aldaia Alfafar Alfara de la Baronia Alfara del Patriarca Alfarb Alfarrasí Alfauir Algar de Palància Algemesí Algímia d'Alfara Alginet Almàssera Almiserà Almoines Almussafes Alpuente Alzira Andilla Anna Antella Aras de los Olmos Atzeneta d'Albaida Ayora Barx Barxeta Bèlgida Bellreguard Bellús Benagéber Benaguasil Benavites Beneixida Benetússer Beniarjó Beniatjar Benicolet Benicull de Xúquer Benifaió Benifairó de la Valldigna Benifairó de les Valls Beniflá Benigànim Benimodo Benimuslem Beniparrell Benissanó Benissoda Benissuera Bétera Bicorp Bocairent Bolbaite Bonrepòs i Mirambell Bufali Bugarra Buñol Burjassot Calles Camporrobles Canals Canet d'En Berenguer Carcaixent Càrcer Carlet Carrícola Casas Altas Casas Bajas Casinos Castelló Castelló de Rugat Castellonet de la Conquesta Castielfabib Catadau Catarroja Caudete de las Fuentes Cerdà Chella Chelva Chera Cheste Chiva Chulilla Cofrentes Corbera Cortes de Pallás Cotes Cullera Daimús Domeño Dos Aguas el Genovés el Palomar el Puig de Santa Maria el Real de Gandia Enguera Estivella Estubeny Faura Favara Foios Fontanars dels Alforins Fortaleny Fuenterrobles Gandia Gátova Gavarda Gestalgar Gilet Godella Godelleta Guadasséquies Guadassuar Guardamar de la Safor Higueruelas Jalance Jarafuel l'Alcúdia l'Alcúdia de Crespins l'Alqueria de la Comtessa l'Eliana l'Énova l'Olleria la Font d'en Carròs la Font de la Figuera la Granja de la Costera la Llosa de Ranes la Pobla de Farnals la Pobla de Vallbona la Pobla del Duc la Pobla Llarga La Yesa Llanera de Ranes Llaurí Llíria Llocnou d'En Fenollet Llocnou de Sant Jeroni Llombai Llutxent Loriguilla Losa del Obispo Macastre Manises Manuel Marines Massalavés Massalfassar Massamagrell Massanassa Meliana Millares Miramar Mislata Moixent/Mogente Moncada Montaverner Montesa Montitxelvo/Montichelvo Montroi/Montroy Montserrat Museros Nàquera/Náquera Navarrés Novetlè Oliva Olocau Ontinyent Otos Paiporta Palma de Gandía Palmera Paterna Pedralba Petrés Picanya Picassent Piles Pinet Polinyà de Xúquer Potries Puçol Puebla de San Miguel Quart de les Valls Quart de Poblet Quartell Quatretonda Quesa Rafelbunyol Rafelcofer Rafelguaraf Ráfol de Salem Real Requena Riba-roja de Túria Riola Rocafort Rotglà i Corberà Ròtova Rugat Sagunt/Sagunto Salem San Antonio de Benagéber Sant Joanet Sedaví Segart Sellent Sempere Senyera Serra Siete Aguas Silla Simat de la Valldigna Sinarcas Sollana Sot de Chera Sueca Sumacàrcer Tavernes Blanques Tavernes de la Valldigna Teresa de Cofrentes Terrateig Titaguas Torrebaja Torrella Torrent Torres Torres Tous Tuéjar Turís Utiel València Vallada Vallanca Vallés Venta del Moro Vilallonga/Villalonga Vilamarxant Villar del Arzobispo Villargordo del Cabriel Vinalesa Xàtiva Xeraco Xeresa Xirivella Yátova Zarra
Sant Cristòfol
Imatge: Wikimedia Commons · autor i llicència

L'ermita de Sant Cristòfol està situada al cim del xicotet turó del mateix nom, a 81 metres sobre el nivell del mar, situat a l'extraradi de Sagunt, entre l'autopista A7 València-Barcelona i la nova zona urbana de Sagunt Nord al marge esquerre del riu Palància, pròxim al Camí Vell de Terol. Té fàcil accés, a peu o amb vehicle. Només dista 1,7 km de l'Ajuntament de Sagunt.

És propietat del municipi de Sagunt. Té una superfície de 165 metres quadrats, és, després de l'ermita de la Sang, la més gran de les ermites de Sagunt.

Tot l'edifici està compost per: l'ermita destinada al culte, que és de planta rectangular amb arcs apuntats, una torre de defensa amb una campana de 16 quilos en la part superior, l'habitatge de l'ermità i un pati amb aljub. Tot aquest conjunt està protegit per diversos murs que el circumden i en ells es veuen espitlleres. Els murs són de pedra i argamassa amb filades alternes: filada de pedra i filada d'argamassa, pintats amb calç. Disposa dels serveis d'aigua potable i llum elèctriques.

L'ermita té la condició de ser Bé de Rellevància Local, segons la Llei 5/2007 del 9 de febrer de la Generalitat Valenciana.

És l'ermita més antiga de la comarca, la construcció data de finals del segle xiii. Com que està situada a la rodalia del Camí Vell de Terol, els pelegrins i viatgers la utilitzaven per a resar i demanar a Sant Cristòfol que els protegira durant el viatge. Malgrat pertànyer a un edifici religiós, la torre possiblement tenia funcions de vigilància.

Des de la seua torre s'atalaia l'horitzó a més de 30 quilòmetres, i així avisar la ciutat de possibles invasions per mar.

Ja al segle xvi, la representació més antiga que es coneix de l'ermita és el dibuix que Anton van dan Wyngaerde va fer de Morvedre, apareix en una cantonada de Sant Cristòfol amb una tàpia del seu voltant.

Al segle xvii, cada any se celebraven les misses següents: l'ermità feia festa al seu patró Sant Pau de Tebes, primer ermità, el 15 de gener. A Sant Cristòfol, el titular de l'ermita, el 10 de juliol. A Sant Roc el 16 d'agost. Sant Roc va aconseguir un renom universal a la Corona d'Aragó com a advocat eficaç en temps de malalties contagioses.

L'octubre de 1647 va aparèixer la pesta bubònica a València, l'epidèmia de la qual feia estralls, matava amb rapidesa i es propagava el contagi amb molta facilitat. Va ser tan gran el nombre de malalts, que els jurats de Sagunt es van veure obligats el maig de 1648 a establir nous hospitals fora de la vila. Un d'ells va ser l'ermita de Sant Cristòfol, on els convalescents passaven la quarantena.

Dos segles més tard, durant l'epidèmia de còlera de 1885, es va tornar a utilitzar l'ermita per a la mateixa finalitat.

L'ermita, en la dècada de 1960, estava totalment en ruïnes. La Confraria de Xofers de Sant Cristòfol de Sagunt es va encarregar de tancar els sostres i recuperar tota l'ermita. L'espadanya sud-est és de nova factura i la seua campana va ser donada per la Confraria l'any 1984 i enfront d'aquesta hi ha una altra fornícula que sembla haver tingut alguna campana antigament.

Tot el conjunt es troba en molt bon estat de conservació, malgrat estar per dins pràcticament refet totalment.

Actualment, el diumenge més pròxim al 10 de juliol, la Confraria celebra la festa del seu patró amb processó de cotxes i camions tocant el clàxon per la ciutat, amb romiatge a l'ermita i trasllat de la imatge del sant a l'església de Santa Maria de Sagunt.

Text de la secció de festes de l'article de la Wikipedia sobre Sagunt/Sagunto (CC BY-SA 4.0): article original i autors. Les dates i el programa de cada any els publica l'ajuntament.

On se celebra

El punt marca el centre del municipi.

Més festes de Sagunt/Sagunto

  • Desembre
    • Sant Antoni 21 de diciembre

      Situada a prop del solstici d'hivern (dia 21 de desembre), la revetlla de Sant Antoni se celebra la nit del 16 de gener i s'emmarca en un conjunt de celebracions precristianes que evocaven el reinici…

  • Febrer
    • Sant Blai 3 de febrero

      L'Associació Cultural Ermita de la Magdalena i Sant Blai (BRL) s'ocupa del manteniment de l'ermita i dels festejos que s'hi relacionen, especialment la celebració de la festivitat de Sant Blai el 3 d…

  • Febrer
    • Mare de Déu dels Desemparats 13 de febrero

      La Confraria de la Mare de Déu dels Desemparats i Sant Roc de Morvedre es fundà amb butlla de 13 de febrer de 1759 signada pel papa Clement XIII, en què concedia gran nombre de gràcies i indulgències…

  • Març
  • Abril
  • Abril
    • Setmana Santa a Sagunt Semana Santa

      El 31 de març de 1992 se li va concedir en ple municipal vist l'acord-proposada de la Fundació Municipal de Cultura la medalla d'or a la il·lustre Confraria de la Puríssima Sang del nostre senyor Jes…

  • Abril
    • Setmana Santa a Port de Sagunt Semana Santa

      És veritat que en el Port de Sagunt no se celebrava la Setmana Santa, almenys exteriorment, tan sols a l'interior dels temples parroquials com mana la tradició, malgrat els intents per consolidar la …

  • Abril
    • Setmana Santa Semana Santa
  • Maig
    • Creus de Maig Mayo

      La festa de la Creu de Maig té els seus antecedents en la celebració precristiana coneguda com a Festivitat dels Majos, en la qual es commemorava el temps mitjà de la primavera retent cultes a la nat…

  • Juny
    • Corpus Christi Corpus Christi

      Segons recorden des de l'organització de l'esdeveniment, des de la primera meitat del segle XVI la Confraria de Minerva de la parròquia de Santa Maria, s'encarregava de realitzar l'octava del Corpus …

  • Juliol
    • Sants de la Pedra 30 de julio

      Abdó i Senén, Sants de la Pedra. Els patrons masculins de Sagunt. La devoció als germans Abdó i Senén (la seua festivitat el 30 de juliol) és proverbial en el món pels seus admirables miracles. Salva…

  • Juliol
    • Festes patronals en honor dels Sants Màrtirs Julio

      Abdó i Senent -els Sants de la Pedra- (Celebrades la segona quinzena de juliol)

  • Agost
    • Sant Ramon nonat Agosto

      A la fi del mes d'agost té lloc a Sagunt, a València, la celebració de la festa en homenatge de Sant Ramon no nat, que és considerat com el patró de les embarassades i les parteres. Els festejos en e…

  • Agost
    • Mare de Déu de Begonya 15 de agosto

      És una advocació mariana originària de l'església de Begonya, actualment pertanyent a Bilbao, Espanya. Va ser declarada canònicament patrona de Bilbao i Biscaia en 1903 per Pius X, i al Port de Sagun…

  • Setembre
    • Mare de Déu del Bon Succés Septiembre

      Proclamada pontifícia en 1953. La seua festivitat es correspon amb el primer dissabte de setembre. Encara que l'ermita del Bon Succés es va erigir a partir de 1780. Es venera en aquesta església la i…

  • Octubre
    • Mare de Déu del Pilar 12 de octubre

      La comunitat aragonesa de Sagunt celebra la festivitat de la Mare de Déu del Pilar. La comunitat aragonesa tant de Sagunt com del Port de Sagunt tenen uns programes que tant la Casa d'Aragó com el Ce…

  • Octubre
    • Moros i Cristians Octubre

      Vinculem sempre el Nou d'Octubre amb els Moros i Cristians, ja que són la representació de la reconquesta per part de Jaume I del regne àrab de Balansya.És per això que la festa es desenvolupa el pri…

  • Octubre
    • Àngel Custodi 2 de octubre

      L'Església catòlica en el seu santoral cristià celebra el 2 d'octubre el Sant dels Àngels Custodis, una commemoració que recorda la protecció i la cura dels éssers humans.Els Àngels Custodis, que tam…

  • Sense data
    • Mare de Déu del Remei

      En el vessant cristià, la construcció de noves esglésies vertebraria la ciutat al voltant de les noves juntes parroquials que es crearien, tant a la vila emmurallada com als ravals extramurs. Es crea…

  • Sense data
    • Sant Jordi

      Sant Jordi és el patró de la comunitat d'Aragó, i per això se celebra al municipi per les cases regionals. Per una banda, el CENTRE CULTURAL I RECREATIU ARAGONÉS DEL PORT DE SAGUNT, que va ser fundat…

  • Sense data
  • Sense data
    • Sant Miquel

      Aquesta interessant i curiosa ermita es troba al número 54 del carrer Major, en la desembocadura del pendent del carrer de Sant Miquel, en ple centre urbà de Sagunt.Va ser edificada en 1746 amb les a…

  • Sense data
    • Mare de Déu dels Dolors

      L'ermita dedicada per Sagunt a la Verge dels Dolors es troba, fent cantonada, en el número 24 del carrer dels Dolors, en el punt en què s'eixampla formant una xicoteta placeta. Es troba molt pròxima …

  • Sense data
    • Santa Cecilia

      Verge, santa i màrtir romana, patrona dels músics. Malgrat ser una de les santes més populars de tots els temps, és molt poc el que es coneix sobre ella. Es creu que va nàixer a Roma, en el si d'una …

  • Sense data
    • Festes Patronals

      En l'Església catòlica i en les ortodoxes, en les quals es creu en la intercessió dels sants, el sant patró (o sant patró o simplement patró) és un sant que té una afinitat especial amb una comunitat…

  • Sense data
    • Mare de Déu del Carme

      És una de les diverses advocacions de la Mare de Déu. La seva denominació procedeix del Mont Carmel, a Israel, un nom que deriva de la paraula Karmel o Al-Karem i que es podria traduir com 'jardí'. H…

  • Sense data
    • Patró de la Policia Local

      Cada any se celebra una parada militar i una condecoració als policies locals que pertoque. Cal recordar que el patronatge de l'Arcàngel bé perquè és el guardià dels exèrcits de Déu, “San Miguel ens …

  • Sense data
    • Ànecs a l'aigua

      Ànecs a l'aigua era una festa de la localitat on se soltaven ànecs a la mar al Port de Sagunt i els festers tracten de capturar-los de nou. Data dels anys 20 del segle xx. Aquesta pràctica fou prohib…

Totes les festes i el calendari laboral de Sagunt/Sagunto

Altres festes de Valencia/València

Totes les festes de Valencia/València

Fonts: secció de festes de l'article de la Wikipedia del municipi (CC BY-SA); festius locals: festivos.io (CC BY 4.0) a partir dels butlletins oficials. Les dates exactes de cada edició les publica l'ajuntament.