Saltar ao contido
O teu concello:
Interese turístico autonómico

Caramelles del Roser

Lunes de Pascua · Calldetenes · Barcelona

Abrera Aguilar de Segarra Aiguafreda Alella Alpens Arenys de Mar Arenys de Munt Argençola Argentona Artés Avià Avinyó Avinyonet del Penedès Badalona Badia del Vallès Bagà Balenyà Balsareny Barberà del Vallès Barcelona Begues Bellprat Berga Bigues i Riells del Fai Borredà Cabrera d'Anoia Cabrera de Mar Cabrils Calaf Calders Caldes d'Estrac Caldes de Montbui Calella Calldetenes Callús Calonge de Segarra Campins Canet de Mar Canovelles Cànoves i Samalús Canyelles Capellades Capolat Cardedeu Cardona Carme Casserres Castell de l'Areny Castellar de n'Hug Castellar del Riu Castellar del Vallès Castellbell i el Vilar Castellbisbal Castellcir Castelldefels Castellet i la Gornal Castellfollit de Riubregós Castellfollit del Boix Castellgalí Castellnou de Bages Castellolí Castellterçol Castellví de la Marca Castellví de Rosanes Centelles Cercs Cerdanyola del Vallès Cervelló Collbató Collsuspina Copons Corbera de Llobregat Cornellà de Llobregat Cubelles Dosrius El Bruc El Brull El Masnou El Papiol El Pla del Penedès El Pont de Vilomara i Rocafort El Prat de Llobregat Els Hostalets de Pierola Els Prats de Rei Esparreguera Esplugues de Llobregat Figaró-Montmany Fígols Fogars de la Selva Fogars de Montclús Folgueroles Fonollosa Font-rubí Gaià Gallifa Gavà Gelida Gironella Gisclareny Granera Granollers Gualba Guardiola de Berguedà Gurb Igualada Jorba L'Ametlla del Vallès L'Espunyola L'Esquirol L'Estany L'Hospitalet de Llobregat La Garriga La Granada La Llacuna La Llagosta La Nou de Berguedà La Palma de Cervelló La Pobla de Claramunt La Pobla de Lillet La Quar La Roca del Vallès La Torre de Claramunt Les Cabanyes Les Franqueses del Vallès Les Masies de Roda Les Masies de Voltregà Lliçà d'Amunt Lliçà de Vall Llinars del Vallès Lluçà Malgrat de Mar Malla Manlleu Manresa Marganell Martorell Martorelles Masquefa Matadepera Mataró Mediona Moià Molins de Rei Mollet del Vallès Monistrol de Calders Monistrol de Montserrat Montcada i Reixac Montclar Montesquiu Montgat Montmajor Montmaneu Montmeló Montornès del Vallès Montseny Muntanyola Mura Navarcles Navàs Òdena Olèrdola Olesa de Bonesvalls Olesa de Montserrat Olivella Olost Olvan Orís Oristà Orpí Òrrius Pacs del Penedès Palafolls Palau-solità i Plegamans Pallejà Parets del Vallès Perafita Piera Pineda de Mar Polinyà Pontons Prats de Lluçanès Premià de Dalt Premià de Mar Puig-reig Pujalt Rajadell Rellinars Ripollet Roda de Ter Rubí Rubió Rupit i Pruit Sabadell Sagàs Saldes Sallent Sant Adrià de Besòs Sant Agustí de Lluçanès Sant Andreu de la Barca Sant Andreu de Llavaneres Sant Antoni de Vilamajor Sant Bartomeu del Grau Sant Boi de Llobregat Sant Boi de Lluçanès Sant Cebrià de Vallalta Sant Celoni Sant Climent de Llobregat Sant Cugat del Vallès Sant Cugat Sesgarrigues Sant Esteve de Palautordera Sant Esteve Sesrovires Sant Feliu de Codines Sant Feliu de Llobregat Sant Feliu Sasserra Sant Fost de Campsentelles Sant Fruitós de Bages Sant Iscle de Vallalta Sant Jaume de Frontanyà Sant Joan de Vilatorrada Sant Joan Despí Sant Julià de Cerdanyola Sant Julià de Vilatorta Sant Just Desvern Sant Llorenç d'Hortons Sant Llorenç Savall Sant Martí d'Albars Sant Martí de Centelles Sant Martí de Tous Sant Martí Sarroca Sant Martí Sesgueioles Sant Mateu de Bages Sant Pere de Ribes Sant Pere de Riudebitlles Sant Pere de Torelló Sant Pere de Vilamajor Sant Pere Sallavinera Sant Pol de Mar Sant Quintí de Mediona Sant Quirze de Besora Sant Quirze del Vallès Sant Quirze Safaja Sant Sadurní d'Anoia Sant Sadurní d'Osormort Sant Salvador de Guardiola Sant Vicenç de Castellet Sant Vicenç de Montalt Sant Vicenç de Torelló Sant Vicenç dels Horts Santa Cecília de Voltregà Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma de Gramenet Santa Eugènia de Berga Santa Eulàlia de Riuprimer Santa Eulàlia de Ronçana Santa Fe del Penedès Santa Margarida de Montbui Santa Margarida i els Monjos Santa Maria d'Oló Santa Maria de Besora Santa Maria de Martorelles Santa Maria de Merlès Santa Maria de Miralles Santa Maria de Palautordera Santa Perpètua de Mogoda Santa Susanna Santpedor Sentmenat Seva Sitges Sobremunt Sora Subirats Súria Tagamanent Talamanca Taradell Tavèrnoles Tavertet Teià Terrassa Tiana Tona Tordera Torelló Torrelavit Torrelles de Foix Torrelles de Llobregat Ullastrell Vacarisses Vallbona d'Anoia Vallcebre Vallgorguina Vallirana Vallromanes Veciana Vic Vilada Viladecans Viladecavalls Vilafranca del Penedès Vilalba Sasserra Vilanova de Sau Vilanova del Camí Vilanova del Vallès Vilanova i la Geltrú Vilassar de Dalt Vilassar de Mar Vilobí del Penedès Viver i Serrateix
Caramelles del Roser
Imaxe: Wikimedia Commons · autor e licenza

Les Caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta és el ball de caramelles a Sant Julià de Vilatorta (Osona), un element festiu patrimonial declarat d'interès nacional per la Generalitat de Catalunya. El 2015 se celebren els 425 anys d'aquesta tradició.

El cant de les caramelles s'ha associat amb els goigs del Roser, i alguns pobles encara celebren el Roser per Pasqua Florida. Sant Julià de Vilatorta interpreta unes caramelles molt lligades al Roser que són les més antigues documentades de tot Catalunya i daten del 1590 (butlla fundacional de la Confraria del Roser).

Descripció

El matí de la diada de Pasqua Florida surt la comitiva de Caramellaires del Roser recorrent els carrers del poble tot cantant els goigs del Roser. La comitiva és encapçalada per la bandera de la Verge, seguida per dues fileres de caramellaires, abillats amb capa i barret de copalta i amb un llaç vermell.

Cada caramellaire porta un bordó o vara tornejada, amb una plaqueta que du una estampa de la Mare de Déu del Roser al davant i el text dels goigs al darrere. La comitiva va cantant els goigs del Roser amb una polifonia antiga, i seguida per un grup de músics acompanyats amb instruments de vent. L'orquestra es compon bàsicament de trompetes, trombons i el fiscorn, però també es pot enriquir amb el saxofon, el clarinet, l'acordió, la guitarra i el contrabaix. Els músics van abillats amb capa llarga de color morat, barret de copalta del mateix color i amb un llaç de color blau marí.

Completen el seguici infants amb vestit de festa que porten bastons tornejats, amb un pom de flors al cim i cintes de tots els colors. Tres cistellaires, amb el vestit de vellut, faixa i barretina, van trucant a les portes i recollint les aportacions dels vilatans. Un cistellaire porta la típica cistella de caramelles, ben guarnida, dalt d'una perxa amb corda i corriola per tal de fer-la arribar a balcons i finestres.

Els goigs del Roser són els protagonistes de la festa. Les estrofes dels goigs, amb text i música arcaics, transmesos de generació en generació, es van desgranant i alternant amb la tonada instrumental.

A les vuit del matí surten els caramellaires cantant els goigs de la manera següent: el rengle de caramellaires del cantó dret, on predominen les veus atenorades, canta els dos primers versos; seguidament, els del cantó esquerre, on predominen les veus greus, canten el tercer i quart vers a dues veus; l'últim vers és reprès a l'uníson per tots els caramellaires i a continuació el grup instrumental fa la tornada.

Sense interrupció es van enllaçant les altres estrofes, seguint el mateix patró. En arribar a l'última estrofa, “Supliquem, Rosa agraciada”, els caramellaires es lleven el barret en senyal de salutació i en fer la repetició del darrer vers s'hi afegeix l'orquestra, per tal de fer més solemne la cloenda.

Història

Les caramelles del Roser de Sant Julià van néixer a finals del segle xvi amb el cant dels goigs, que anava a càrrec de la confraria que fou establerta oficialment l'any 1592. Segurament la intenció inicial era homenatjar la Mare de Déu del Roser, però al llarg dels anys s'anà convertint en un costum pasqual del poble. A Sant Julià de Vilatorta ha perdurat la forma original que, gràcies a la indumentària, a la intervenció instrumental i a una música popular molt pròpia, sumades al fet que s'hagi transmès de generació en generació de manera ininterrompuda, fa que sigui una festa excepcional.

A més dels goigs del Roser, d'ençà del 1902 es va establir un nou costum. Cada any s'estrena una nova peça a tres veus, composta per a l'ocasió i obra d'autors locals, com Manel Balasch. Aquestes obres solen ser sardanes, valsos o havaneres a dues o tres veus. Una de les peces fixes del repertori és la sardana “Som vilatortins”, amb música de Manel Suñé i text del seu fill Josep. El fet d'estrenar cada any una obra nova és un contrapunt a la música arcaica dels goigs.

També des de l'any 1977, el diumenge després de Pasqua se celebra l'Aplec Caramellaire. Es convida a colles d'altres poblacions i es fa una matinal amb tomb caramellaire, cantada de totes les colles a la plaça Major i dinar de germanor.

L'any 1990, en complir-se el IV aniversari, es va inaugurar una gran talla de pedra a la plaça de l'Ajuntament en honor i record de les caramelles.

Entitat

L'Associació Caramelles del Roser és una entitat de Sant Julià de Vilatorta que el 2016 va rebre la Creu de Sant Jordi per promoure la memòria i l'activitat d'una festa osonenca que, com a valuosa expressió de la música tradicional, es remunta al 1590. Les Caramelles del Roser tenen característiques singulars, com la indumentària o el cant dels Goigs del Roser. En el tombant dels segles XIX al XX van atreure l'atenció de reconeguts folkloristes. Actualment, la seva colla caramellaire té un dels repertoris més amplis del país, des de festeigs fins a cants religiosos, i també les corrandes de temàtica política i social.

Texto no idioma en que o publica a fonte. Texto do artigo da Wikipedia «Caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta» (CC BY-SA 4.0): artigo orixinal e autores. As datas e o programa de cada ano publícaos o concello.

Onde se celebra

Outras festas de Barcelona

Todas as festas de Barcelona

Fontes: anexos de festas de interese turístico e artigo da Wikipedia (CC BY-SA), Wikidata (CC0) e imaxes de Wikimedia Commons; festivos locais: festivos.io (CC BY 4.0) a partir dos boletíns oficiais. As datas exactas de cada edición publícaas o concello.