Joan edukira
Zure udalerria:
Erkidegoko interes turistikoa

Fallas de Isil

23 de junio · Alt Àneu · Lleida

Abella de la Conca Àger Agramunt Aitona Alàs i Cerc Albatàrrec Albesa Alcanó Alcarràs Alcoletge Alfarràs Alfés Algerri Alguaire Alins Almacelles Almatret Almenar Alòs de Balaguer Alpicat Alt Àneu Anglesola Arbeca Arres Arsèguel Artesa de Lleida Artesa de Segre Aspa Baix Pallars Balaguer Barbens Bassella Bausen Belianes Bell-lloc d'Urgell Bellaguarda Bellcaire d'Urgell Bellmunt d'Urgell Bellpuig Bellver de Cerdanya Bellvís Benavent de Segrià Biosca Bossòst Bovera Cabanabona Cabó Camarasa Canejan Castell de Mur Castellar de la Ribera Castelldans Castellnou de Seana Castelló de Farfanya Castellserà Cava Cervera Cervià de les Garrigues Ciutadilla Clariana de Cardener Coll de Nargó Conca de Dalt Corbins Cubells El Cogul El Palau d'Anglesola El Poal El Pont de Bar El Pont de Suert El Soleràs El Vilosell Els Alamús Els Omellons Els Omells de na Gaia Els Plans de Sió Els Torms Es Bòrdes Espot Estamariu Estaràs Esterri d'Àneu Esterri de Cardós Farrera Fígols i Alinyà Fondarella Foradada Fulleda Gavet de la Conca Gimenells i el Pla de la Font Golmés Gósol Granyanella Granyena de les Garrigues Granyena de Segarra Guimerà Guissona Guixers Isona i Conca Dellà Ivars d'Urgell Ivars de Noguera Ivorra Josa i Tuixén Juncosa Juneda L'Albagés L'Albi L'Espluga Calba La Baronia de Rialb La Coma i la Pedra La Floresta La Fuliola La Granadella La Granja d'Escarp La Guingueta d'Àneu La Molsosa La Pobla de Cérvoles La Pobla de Segur La Portella La Sentiu de Sió La Seu d'Urgell La Torre de Cabdella La Vall de Boí La Vansa i Fórnols Les Les Avellanes i Santa Linya Les Borges Blanques Les Oluges Les Valls d'Aguilar Les Valls de Valira Linyola Lladorre Lladurs Llardecans Llavorsí Lleida Lles de Cerdanya Llimiana Llobera Maials Maldà Massalcoreig Massoteres Menàrguens Miralcamp Mollerussa Montellà i Martinet Montferrer i Castellbò Montgai Montoliu de Lleida Montoliu de Segarra Montornès de Segarra Nalec Naut Aran Navès Odèn Oliana Oliola Olius Organyà Os de Balaguer Ossó de Sió Penelles Peramola Pinell de Solsonès Pinós Ponts Prats i Sansor Preixana Preixens Prullans Puiggròs Puigverd d'Agramunt Puigverd de Lleida Rialp Ribera d'Ondara Ribera d'Urgellet Riner Riu de Cerdanya Rosselló Salàs de Pallars Sanaüja Sant Esteve de la Sarga Sant Guim de Freixenet Sant Guim de la Plana Sant Llorenç de Morunys Sant Martí de Riucorb Sant Ramon Sarroca de Bellera Sarroca de Lleida Senterada Seròs Sidamon Solsona Soriguera Sort Soses Sudanell Sunyer Talarn Talavera Tàrrega Tarrés Tarroja de Segarra Térmens Tírvia Tiurana Torà Tornabous Torre-serona Torrebesses Torrefarrera Torrefeta i Florejacs Torregrossa Torrelameu Torres de Segre Tremp Vall de Cardós Vallbona de les Monges Vallfogona de Balaguer Verdú Vielha e Mijaran Vila-sana Vilagrassa Vilaller Vilamòs Vilanova de Bellpuig Vilanova de l'Aguda Vilanova de la Barca Vilanova de Meià Vilanova de Segrià Vinaixa
Fallas de Isil
Irudia: Wikimedia Commons · egilea eta lizentzia

Les Falles d'Isil és una festa que se celebra durant la nit de Sant Joan a Isil (Pallars Sobirà). Declarada Festa Patrimonial d'Interès Nacional el juny de 2010, és una cerimònia d'origen ancestral que se celebra ininterrompudament. És una festa de culte al foc en la que es baixen per la muntanya troncs encesos fins al centre del poble. La primera referència escrita sobre les falles a Isil la trobem el 1902 en una crònica sobre la Festa Major al diari “La Veu de Catalunya”. Al llarg dels anys, mentre la Festa major minvava de contingut paral·lelament al despoblament del territori, les falles han esdevingut una festa amb entitat pròpia. El desembre de 2015, juntament amb 63 pobles pirinencs de Catalunya, Aragó, França i Andorra, les Falles d'Isil van ser declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO dins la candidatura "Les festes del foc del solstici d'estiu als Pirineus"

Falles preparades, esperant Sant Joan
Falles preparades, esperant Sant Joan

Preparació

La gent d'Isil i de la comarca comença amb els preparatius de la festa un mes abans per fer les falles. A principis del mes de maig els fallaires pugen al bosc per escollir els pins que s'han de tallar. Quan els han esporgat i tret l'escorça, tallen les falles aproximadament de metre i mig. Després asclen els troncs amb l'ajuda d'una maça i de tascons de ferro. Un cop asclats, omplen les esquerdes amb cunys de fusta per facilitar l'assecat.

Acabades totes les falles, fan la plantada. Els fallaires les agrupen en grups de 20 o 25 en posició vertical al voltant d'una falla central. D'aquesta manera el sol i l'aire circularan entre les falles facilitant que s'assequin millor. El mateix dia es talla la Falla Major, un pi sencer de gran alçada, que un cop pelat i asclat es planta a la Plaça Major, constituint el símbol més evident de la festa. Cap a les set del vespre els fallaires prenen el camí fins on van plantar les falles i les transporten a l'espatlla fins al Faro.

El descens del foc

Quan es fa fosc, a Isil s'encén la Falla Major; és el senyal per als fallaires per començar el descens. Cada fallaire carrega la seva falla a l'espatlla i comencen a baixar per on no hi ha camí, muntanya a través i amb l'única llum que els fa la falla del davant. Alguns fallaires tomben les falles més grosses avall i les recullen on les roques les han aturat per tornar-les a tombar. El fadrí major camina en ziga-zaga suavitzant el pendent, convertint la fila de fallaires en una serp de foc que baixa la muntanya davant la mirada de la gent que espera al poble. L'espectacle dura una mica més d'una hora fins que arriben a una clariana a la part més alta del poble. És en aquest punt on s'uneixen els més petits i futurs fallaires, que comencen el descens des d'una foguera més propera a Isil.

L'arribada dels fallaires

A la clariana, les fadrines reben als fallaires amb un got de vi, un tros de coca i un pomet de flors. A continuació comencen un recorregut pel poble aclamats per la gent i amb la melodia de la Marxa dels Fallaires de fons. La primera parada és la porta del cementiri, on fan un senyal en forma de creu amb la punta de la falla encesa. Diverses teories especulen sobre el perquè d'aquesta acció, però es pot trobar el significat en el culte als morts i a tots aquells que en el passat van participar de la festa de les Falles. Des d'aquí passen per cada plaça del poble i salten les fogueres que s'hi troben fins a la Plaça Major, el punt final del trajecte. Al peu de la falla major llencen totes les falles creant una gran foguera, al voltant de la qual ballaran 4 danses: la marxa dels fallaires, el ball de bastons, la bolangera i el ball pla. Tot seguit comença el ball de Festa Major que durarà fins que surten els primers rajos de sol.

Enllaços externs

  • informació de les Falles d'Isil a la Web festacatalunya
  • Informació de les Falles d'Isil a la web Festes.org

Iturriak argitaratzen duen hizkuntzako testua. Wikipediako «Falles d'Isil» artikuluko testua (CC BY-SA 4.0): jatorrizko artikulua eta egileak. Urte bakoitzeko datak eta egitaraua udalak argitaratzen ditu.

Non ospatzen den

Lleida beste jai batzuk

Jai guztiak: Lleida

Iturriak: interes turistikoko jaien Wikipediako eranskinak eta artikulua (CC BY-SA), Wikidata (CC0) eta Wikimedia Commonseko irudiak; tokiko jaiegunak: festivos.io (CC BY 4.0), aldizkari ofizialetatik abiatuta. Edizio bakoitzaren data zehatzak udalak argitaratzen ditu.