Joan edukira
Zure udalerria:
Erkidegoko interes turistikoa

Completas de Cervera

5 de febrero · Cervera · Lleida

Abella de la Conca Àger Agramunt Aitona Alàs i Cerc Albatàrrec Albesa Alcanó Alcarràs Alcoletge Alfarràs Alfés Algerri Alguaire Alins Almacelles Almatret Almenar Alòs de Balaguer Alpicat Alt Àneu Anglesola Arbeca Arres Arsèguel Artesa de Lleida Artesa de Segre Aspa Baix Pallars Balaguer Barbens Bassella Bausen Belianes Bell-lloc d'Urgell Bellaguarda Bellcaire d'Urgell Bellmunt d'Urgell Bellpuig Bellver de Cerdanya Bellvís Benavent de Segrià Biosca Bossòst Bovera Cabanabona Cabó Camarasa Canejan Castell de Mur Castellar de la Ribera Castelldans Castellnou de Seana Castelló de Farfanya Castellserà Cava Cervera Cervià de les Garrigues Ciutadilla Clariana de Cardener Coll de Nargó Conca de Dalt Corbins Cubells El Cogul El Palau d'Anglesola El Poal El Pont de Bar El Pont de Suert El Soleràs El Vilosell Els Alamús Els Omellons Els Omells de na Gaia Els Plans de Sió Els Torms Es Bòrdes Espot Estamariu Estaràs Esterri d'Àneu Esterri de Cardós Farrera Fígols i Alinyà Fondarella Foradada Fulleda Gavet de la Conca Gimenells i el Pla de la Font Golmés Gósol Granyanella Granyena de les Garrigues Granyena de Segarra Guimerà Guissona Guixers Isona i Conca Dellà Ivars d'Urgell Ivars de Noguera Ivorra Josa i Tuixén Juncosa Juneda L'Albagés L'Albi L'Espluga Calba La Baronia de Rialb La Coma i la Pedra La Floresta La Fuliola La Granadella La Granja d'Escarp La Guingueta d'Àneu La Molsosa La Pobla de Cérvoles La Pobla de Segur La Portella La Sentiu de Sió La Seu d'Urgell La Torre de Cabdella La Vall de Boí La Vansa i Fórnols Les Les Avellanes i Santa Linya Les Borges Blanques Les Oluges Les Valls d'Aguilar Les Valls de Valira Linyola Lladorre Lladurs Llardecans Llavorsí Lleida Lles de Cerdanya Llimiana Llobera Maials Maldà Massalcoreig Massoteres Menàrguens Miralcamp Mollerussa Montellà i Martinet Montferrer i Castellbò Montgai Montoliu de Lleida Montoliu de Segarra Montornès de Segarra Nalec Naut Aran Navès Odèn Oliana Oliola Olius Organyà Os de Balaguer Ossó de Sió Penelles Peramola Pinell de Solsonès Pinós Ponts Prats i Sansor Preixana Preixens Prullans Puiggròs Puigverd d'Agramunt Puigverd de Lleida Rialp Ribera d'Ondara Ribera d'Urgellet Riner Riu de Cerdanya Rosselló Salàs de Pallars Sanaüja Sant Esteve de la Sarga Sant Guim de Freixenet Sant Guim de la Plana Sant Llorenç de Morunys Sant Martí de Riucorb Sant Ramon Sarroca de Bellera Sarroca de Lleida Senterada Seròs Sidamon Solsona Soriguera Sort Soses Sudanell Sunyer Talarn Talavera Tàrrega Tarrés Tarroja de Segarra Térmens Tírvia Tiurana Torà Tornabous Torre-serona Torrebesses Torrefarrera Torrefeta i Florejacs Torregrossa Torrelameu Torres de Segre Tremp Vall de Cardós Vallbona de les Monges Vallfogona de Balaguer Verdú Vielha e Mijaran Vila-sana Vilagrassa Vilaller Vilamòs Vilanova de Bellpuig Vilanova de l'Aguda Vilanova de la Barca Vilanova de Meià Vilanova de Segrià Vinaixa
Completas de Cervera
Irudia: Wikimedia Commons · egilea eta lizentzia

Les Completes de Cervera és una cantata de caràcter religiós i popular amb un text litúrgic originari de l'edat mitjana i música de la segona meitat del segle xix, obra dels mestres de capella Joan Pont i Salvador Vidal. La tradició ha anat evolucionant des d'un acte de caràcter litúrgic cap a un concert religiós d'una obra simfònica i coral amb participació de solistes que correspon a unes antífones de l'exaltació de la creu, que es canta cada 5 de febrer, el dia abans de la festa del Santíssim Misteri de Cervera.

Descripció

Les Completes es canten a la parròquia la vigília de la festa. El seu origen el trobem en els actes que ja molt abans de 1619, cada any, la vigília del Sant Misteri a la nit, cantaven els Moradors de la ciutat a la parròquia, i passant tota la nit fins a la matinada vetllant i fent diversos exercicis de pietat, lloant Déu, la Mare de Déu i els Sants, i tot en honra de la divina relíquia, tal com ens diu una crònica de l'any 1763. Des de la data esmentada, se celebren de manera continuada amb excepcions puntuals.

Malauradament, els despropòsits han estat acompanyant la història de la relíquia, ja que ha estat robada dues vegades. El primer robatori l'any 1619 i el segon la nit del 14 al 15 de gener de 1915. Ambdues vegades va ser recuperada. També durant la guerra civil es cremà l'arxiu i es destruïren totes les partitures i tots els documents, però gràcies a la tradició i a la gent que sabia les completes tant els cantaires com els instrumentistes, es recuperaren les completes.

Història

L'any 1527 l'emperador d'Alemanya i Rei d'Espanya Carles V, com a aliat de la República de Venècia, tenia una guerra amb el Papa Climent VII. Un soldat d'El Tarròs que militava en aquell exèrcit de l'emperador en saquejar Roma prengué un Lignum Crucis (un tros de la Vera Creu), que guardà fins que, un cop llicenciat, tornà a Espanya. Quan es trobà a Catalunya, concretament a la vila de Martorell, morí. En aquella ciutat el soldat en qüestió fou assistit a l'hospital pel sacerdot de Cervera mossèn Jaume Albesa, que era vicari de la ciutat de Martorell. Consta que el mossèn Jaume Albesa, un cop a la ciutat de Cervera, custodià el Lignum Crucis en el seu poder, guardant-lo, en primer lloc, a l'ermita de Sant Armengol i més tard, a l'armari de la capella de Sant Nicolau de la parròquia, essent a l'altar d'aquesta capella on va passar després el fet prodigiós de la petició d'una partícula del Lignum Crucis per part del rector d'El Tarròs, mossèn Joan Mongay.

Efectivament, després de moltes i continuades súpliques, es va acordar accedir a la petició del rector. L'acte de partir el Lignum Crucis va tenir lloc el 6 de febrer de l'any 1540. Jaume Albesa va intentar partir el Lignum Crucis més d'un cop amb un ganivet i no se’n va sortir. Després ho va provar el doctor Bartomeu Amorós, que era més jove i tenia més força, però tampoc se’n va sortir. El mateix va passar amb la tercera i quarta persona que va intentar partir amb el ganivet, finalment ho va tornar a provar el doctor Amorós, amb els dits de forma delicada, i en aquell moment va ser quan es va produir el Misteri: la gota de Sang vessada i el tro que va seguir a aquell prodigi. Un dels trossos va quedar molt malmès, de tal manera que en van resultar tres partícules, totes elles, sempre segons la tradició, venerades a l'església de Cervera.

Els rumors del “misteri” es van escampar tot seguit per la ciutat i el fervor popular era veritablement entusiasta. Es va ordenar tot seguit als campaners que toquessin a festa. L'endemà mateix es va recollir la informació judicial oportuna mitjançant els corresponents testimonis, no solament de les persones que estaven dins de l'església, sinó també d'altres cerverins, per tal d'acreditar altres fets, com el tro que s'havia sentit.

Van continuar després actes de reconeixement popular, com una processó solemne que es va fer el dia 8 de febrer, portant el Sant Misteri per tot Cervera i a la que hi van assistir no solament els cerverins sinó també molta gent dels pobles veïns. Seguidament, per tal de convenir el reconeixement del misteri i que quedés sòlidament establerta la pública veneració a la relíquia, va ser necessària l'aprovació de l'Ordinari, al mateix temps que es va determinar, amb la corresponent autorització del papa, que fos festa a Cervera el dia 6 de febrer de cada any.

Instaurada la festa, va ser necessari organitzar la situació que es va crear a causa del gran nombre de devots i visitants a la relíquia del Santíssim Misteri. El primer que es va fer, va ser prendre l'acord en un Capítol de la Comunitat celebrat el dia 29 de setembre de 1547, mitjançant el que, després de la preceptiva autorització del senyor bisbe, es va quedar un bocí de la Vera Creu a la parròquia i, els altres bocins, es van portar a altres esglésies per poder ser igualment adorades. D'aquesta manera es va descongestionar la parròquia de tants devots i visitants.

Igualment, ja que eren moltes les donacions i caritats que es feien al Santíssim Misteri, va ser necessari organitzar la seva administració, posant responsables per tenir cura tant de la decoració de la capella de Sant Nicolau com d'administrar les captes. Així es va nomenar oficialment l'any 1541 el primer administrador de les captes donades al Santíssim Misteri. Aquests càrrecs i altres acords per tal d'administrar les captes del Santíssim Misteri es van anar consolidant, de tal manera que l'any 1558, concretament en un Capítol de la Comunitat del 28 de desembre, es procedí a l'elecció d'Administradors del Santíssim Misteri. Aquesta Junta d'Administradors és l'antecedent immediat de la Junta del Santíssim Misteri, que ha arribat fins als nostres dies.

Festes del Santíssim Misteri de Cervera

L'estructura festiva de la festa major de Cervera embolcalla les Completes que n'és l'element clau. Podríem concloure que els actes més importants són el dia 5 de febrer a l'església de Santa Maria de Cervera, amb el toc de vigília de festa major, el toc de festa d'entrada a Completes, les mateixes Completes i el toc de festa de sortida. I el dia 6 de febrer amb el toc de festa d'entrada a ofici, la solemne eucaristia concelebrada presidida per autoritats eclesiàstiques i representants del consistori. I el dia 7 missa en recordança als difunts.

Elements complementaris importants són les trampes, la senyera del Santíssim Misteri, els macers i campaners. Les trampes són un joc de dues timbales que posades damunt un moble de fusta són traslladades a peu i són utilitzades per a recorreguts curts. Un músic les fa sonar i dos portadors traslladen el conjunt. Quan aquestes van carregades damunt de cavall s'anomenen timbales. Aquests elements obren pas a les autoritats cap a l'església.

L'Associació “Les Completes de Cervera” és l'encarregada de l'organització musical de Les Completes, i ajuda a agilitzar i facilitar els aspectes tècnics. Però a més de la interpretació anual, han dut a terme projectes paral·lels, com l'enregistrament en cd de l'obra, la culminació de l'edició de les parts orquestrals, l'elaboració de material pedagògic, i una recopilació fotogràfica de la tradició.

Abans del Cant de les Completes, el seguici festiu de la ciutat ha acompanyat les autoritats des de la Paeria fins a la parròquia de Santa Maria. Els elements de cultura popular presents han estat: Les Trampes, timbaler i dos ajudants a càrrec dels Geganters de Cervera. La Senyera del Santíssim Misteri, portada per membres de la Comissió del Santíssim Misteri de la Parròquia de Cervera. L'Àliga de Cervera. Els Macers, a càrrec dels Bombollers de Cervera. La Senyera de la Ciutat, portada per una representació de la Coral Ginesta de Cervera.

Iturriak argitaratzen duen hizkuntzako testua. Wikipediako «Completes de Cervera» artikuluko testua (CC BY-SA 4.0): jatorrizko artikulua eta egileak. Urte bakoitzeko datak eta egitaraua udalak argitaratzen ditu.

Non ospatzen den

Jai gehiago: Cervera

  • Otsailaren
  • Abuztuaren
    • Aquelarre de Cervera Erkidegoko interes turistikoa Último fin de semana de agosto

      El Aquelarre de Cervera es una fiesta tradicional celebrada en Cervera el último fin de semana de agosto desde 1978. Cervera se llena de correfocs, espectáculos, magia, esoterismo y brujas. Sus prota…

Jai guztiak eta lan-egutegia: Cervera

Lleida beste jai batzuk

Jai guztiak: Lleida

Iturriak: interes turistikoko jaien Wikipediako eranskinak eta artikulua (CC BY-SA), Wikidata (CC0) eta Wikimedia Commonseko irudiak; tokiko jaiegunak: festivos.io (CC BY 4.0), aldizkari ofizialetatik abiatuta. Edizio bakoitzaren data zehatzak udalak argitaratzen ditu.