Joan edukira
Zure udalerria:
Erkidegoko interes turistikoa

Aquelarre de Cervera

Último fin de semana de agosto · Cervera · Lleida

Abella de la Conca Àger Agramunt Aitona Alàs i Cerc Albatàrrec Albesa Alcanó Alcarràs Alcoletge Alfarràs Alfés Algerri Alguaire Alins Almacelles Almatret Almenar Alòs de Balaguer Alpicat Alt Àneu Anglesola Arbeca Arres Arsèguel Artesa de Lleida Artesa de Segre Aspa Baix Pallars Balaguer Barbens Bassella Bausen Belianes Bell-lloc d'Urgell Bellaguarda Bellcaire d'Urgell Bellmunt d'Urgell Bellpuig Bellver de Cerdanya Bellvís Benavent de Segrià Biosca Bossòst Bovera Cabanabona Cabó Camarasa Canejan Castell de Mur Castellar de la Ribera Castelldans Castellnou de Seana Castelló de Farfanya Castellserà Cava Cervera Cervià de les Garrigues Ciutadilla Clariana de Cardener Coll de Nargó Conca de Dalt Corbins Cubells El Cogul El Palau d'Anglesola El Poal El Pont de Bar El Pont de Suert El Soleràs El Vilosell Els Alamús Els Omellons Els Omells de na Gaia Els Plans de Sió Els Torms Es Bòrdes Espot Estamariu Estaràs Esterri d'Àneu Esterri de Cardós Farrera Fígols i Alinyà Fondarella Foradada Fulleda Gavet de la Conca Gimenells i el Pla de la Font Golmés Gósol Granyanella Granyena de les Garrigues Granyena de Segarra Guimerà Guissona Guixers Isona i Conca Dellà Ivars d'Urgell Ivars de Noguera Ivorra Josa i Tuixén Juncosa Juneda L'Albagés L'Albi L'Espluga Calba La Baronia de Rialb La Coma i la Pedra La Floresta La Fuliola La Granadella La Granja d'Escarp La Guingueta d'Àneu La Molsosa La Pobla de Cérvoles La Pobla de Segur La Portella La Sentiu de Sió La Seu d'Urgell La Torre de Cabdella La Vall de Boí La Vansa i Fórnols Les Les Avellanes i Santa Linya Les Borges Blanques Les Oluges Les Valls d'Aguilar Les Valls de Valira Linyola Lladorre Lladurs Llardecans Llavorsí Lleida Lles de Cerdanya Llimiana Llobera Maials Maldà Massalcoreig Massoteres Menàrguens Miralcamp Mollerussa Montellà i Martinet Montferrer i Castellbò Montgai Montoliu de Lleida Montoliu de Segarra Montornès de Segarra Nalec Naut Aran Navès Odèn Oliana Oliola Olius Organyà Os de Balaguer Ossó de Sió Penelles Peramola Pinell de Solsonès Pinós Ponts Prats i Sansor Preixana Preixens Prullans Puiggròs Puigverd d'Agramunt Puigverd de Lleida Rialp Ribera d'Ondara Ribera d'Urgellet Riner Riu de Cerdanya Rosselló Salàs de Pallars Sanaüja Sant Esteve de la Sarga Sant Guim de Freixenet Sant Guim de la Plana Sant Llorenç de Morunys Sant Martí de Riucorb Sant Ramon Sarroca de Bellera Sarroca de Lleida Senterada Seròs Sidamon Solsona Soriguera Sort Soses Sudanell Sunyer Talarn Talavera Tàrrega Tarrés Tarroja de Segarra Térmens Tírvia Tiurana Torà Tornabous Torre-serona Torrebesses Torrefarrera Torrefeta i Florejacs Torregrossa Torrelameu Torres de Segre Tremp Vall de Cardós Vallbona de les Monges Vallfogona de Balaguer Verdú Vielha e Mijaran Vila-sana Vilagrassa Vilaller Vilamòs Vilanova de Bellpuig Vilanova de l'Aguda Vilanova de la Barca Vilanova de Meià Vilanova de Segrià Vinaixa
Aquelarre de Cervera
Irudia: Wikimedia Commons · egilea eta lizentzia

El Aquelarre de Cervera es una fiesta tradicional celebrada en Cervera (la Segarra) el último fin de semana de agosto desde 1978. Cervera se llena de correfocs, espectáculos, magia, esoterismo y brujas. Sus protagonistas son el Mascle Cabró y sus damas, las brujas. Además, durante los días del Aquelarre se organizan actividades paralelas como la Feria del Gran Boc, donde se ofrecen productos esotéricos y naturistas, o el Aquelarret infantil, donde los más pequeños hacen un pasacalle por las calles centrales de Cervera con disfraces hechos por ellos mismos.

La edición de 2026 empezó el 28 de agosto y acabó el 30 de agosto.

Historia

El origen de la fiesta se remonta al año 1978, momento en el que la Asamblea de Jóvenes de Cervera tuvo problemas a la hora de poder participar en la organización de la fiesta de barrio de Santa Anna y fue entonces que decidieron que buscarían un buen emplazamiento y crearían una fiesta nueva. El lugar escogido fue el Callejón de las Brujas, y el nombre definitivo surgió por una simple asociación de ideas: una reunión de brujas.

A principios de la década de los ochenta, el grupo de animación La Matraca asume la gestión de la fiesta. Bajo su dirección se crea la figura del Mascle Cabró y se desarrolla un nuevo pasacalle por el centro de la ciudad, desde la Universidad hasta la Plaza Mayor. A partir de 1985, momento en el que la fiesta cobra relevancia, la Paeria (Ayuntamiento) de Cervera comienza a encargarse de la gestión del Aquelarre junto con las entidades culturales de la ciudad. Se introduce la Escurrida del Mascle Cabró en el pasacalle.

No fue hasta el año 1998 que se crean dos pilares fundamentales de la fiesta: La Feria del Gran Boc y el Aquelarret.

Feria del Gran Boc

La Feria del Gran Boc se celebra durante el sábado y el domingo de Aquelarre, y se reúnen comerciantes, conferenciantes esotéricos, artesanos y textiles. También acoge paradas gastronómicas, talleres, espectáculos y terapias alternativas. Se lleva a cabo en el interior del edificio de la Universidad.

Entrada de la Universidad con el cartel de la feria.
Entrada de la Universidad con el cartel de la feria.

Aquelarret

L'Aquelarret es el pasacalle infantil y forma parte de los actos oficiales desde 1998. El sábado por la tarde el pasacalle sale de la plaza Universitat y llega a la plaza Magdalena de Montclar, donde el Astarot Júnior recibe a los niños, con lucimiento de los diferentes grupos infantiles y espumada final.

Iturriak argitaratzen duen hizkuntzako testua. Wikipediako «Aquelarre de Cervera» artikuluko testua (CC BY-SA 4.0): jatorrizko artikulua eta egileak. Urte bakoitzeko datak eta egitaraua udalak argitaratzen ditu.

Non ospatzen den

Jai gehiago: Cervera

Jai guztiak eta lan-egutegia: Cervera

Lleida beste jai batzuk

Jai guztiak: Lleida

Iturriak: interes turistikoko jaien Wikipediako eranskinak eta artikulua (CC BY-SA), Wikidata (CC0) eta Wikimedia Commonseko irudiak; tokiko jaiegunak: festivos.io (CC BY 4.0), aldizkari ofizialetatik abiatuta. Edizio bakoitzaren data zehatzak udalak argitaratzen ditu.